La darrera catàstrofe natural viscuda a les Illes Balears ha estat el diluvi històric que ha colpejat Eivissa aquesta setmana, quan en només unes hores varen caure prop de 300 litres per metre quadrat. La pluja, tant intensa com eficient, va provocar inundacions generalitzades, carreteres tallades, danys en habitatges i negocis i ha obligat el Consell pitiús a reclamar a Madrid la declaració de zona catastròfica. Aquest episodi s’afegeix a una llista negra de desastres naturals que, al llarg de les darreres dècades, han deixat una forta empremta al conjunt de l’Arxipèlag.

El cel està ennigulat a Sant Llorenç i, abans que descarregui, Mateu Quina transporta des del corral una fusta robusta i pesada que encaixa amb precisió en els riells instal·lats als laterals de l’entrada de ca seva. No és simplement la taula inclinada pròpia de les cases de poble perquè l’aigua caigui al carrer. Hi ha una enginyeria casolana premeditada en aquest sistema que Mateu col·loca com un autòmat. Vol evitar que, si el torrent es desborda, si l’aigua envesteix com el fatídic 9 d’octubre de 2018, tot el que té a la seva llar no acabi de nou enterrat davall el fang. Aquell horabaixa va pujar amb la seva dona i la seva filla a la planta alta. Mentre observaven la crescuda de l’aigua, sentien els cotxes xocar contra aquesta porta ara protegida. Fins que un va obrir l'habitatge de bat a bat. “Va venir la glopada forta i va tomar la paret del veí. A ca nostra, tots els mobles varen quedar al fons del menjador. Vàrem estar des de les sis de l'horabaixa fins a la una del migdia de l’endemà sense moure’ns de la planta de dalt, fins que van venir a cercar-nos”, relata.

"Sant Llorenç ens va ensenyar la necessitat d'actuar en prevenció, però cinc anys després, el 2024, encara s'ha de licitar la redacció d'un dels projectes principals, el del torrent de les Planes, i no es preveu que se n'iniciïn les obres fins a final del 2025", ha recordat el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, que, en veu de la seva degana, Sara Lobato, ha explicat que "el que no ens podem permetre és tenir episodis amb pèrdues humanes ni catàstrofes sobre el territori i, per això, hi ha d'haver una inversió important i una actuació prèvia per evitar els problemes, no actuar quan ja s'han produït". La degana admet que hi ha una planificació prevista a torrents i zones inundables a tot Mallorca, i que "ara es tracta de posar-ho damunt la taula al nivell d'altres planificacions", a més d'agilitar la tramitació administrativa.

Aquest dilluns fa cinc anys de la torrentada de Sant Llorenç des Cardassar a Mallorca. Es va dur la vida de 13 persones i, en el seu moment, es van calcular en més de 90 milions d'euros els desperfectes. Es van retirar 4.820 tones de llots, runa i mobiliari fet malbé dels carrers i les zones públiques de les poblacions afectades pel temporal i les inundacions. Les inundacions no van afectar només aquest municipi, Son Carrió fou el segon nucli més afectat per l'aigua i també va afectar, però en grau més baix, s'Illot, on el torrent desemboca a la mar.