Javier Burón recorre a un símil per explicar el problema de l'habitatge com a gestor públic de la matèria, amb 25 anys d'experiència en diferents governs autonòmics. "Veim com la lava avança i estam asseguts a la terrassa dient: 'Bé, hi ha temps. Quan tinguem la lava damunt, ja veurem què feim'". Autor d'El problema de la vivienda (Arpa Editors) i director gerent de l'empresa pública de sòl industrial, habitatge i cohesió territorial del govern de Navarra, participa aquest dijous, 30 d'abril, a Ca n'Oleo de Palma en una conferència organitzada per la UIB sobre què es necessita per tenir habitatge social i assequible.

L'Ajuntament de Palma ha iniciat els tràmits per integrar les funcions de l'Oficina Antidesnonaments en l'Oficina Integral d'Habitatge i Antiocupació que, a partir de l'1 de juliol, prestarà tots els serveis. Així ho ha anunciat la portaveu del Consistori i regidora d’Hisenda, Funció Pública i Govern, Mercedes Celeste, que ha destacat que “hi ha més problemes en matèria d'habitatge que no són desnonaments" i que "potser hi va haver un moment en què varen augmentar, però ara hi ha també altres preocupacions".

El toro d'Osborne de Mallorca ha tornat a ser objecte de pintades reivindicatives. En aquest cas, les crítiques van dirigides cap al problema de l'habitatge. A la nova pintada es pot llegir: "Rich foreign property buyers go to hell" que es tradueix com "que els compradors rics i estrangers de propietats se'n vagin a l'infern".

Els lloguers desorbitats han convertit en una raresa els propietaris que es neguen a participar de l’especulació i lloguen les seves propietats molt per sota del que dicta un mercat desbocat. En una comunitat autònoma com les Balears, on la demanda és molt superior a l’oferta, un anunci d’un habitatge d’aquestes persones rebria centenars de peticions en minuts. Maria Antònia Fullana lloga un pis cèntric a Palma, de 90 metres quadrats i tres habitacions per 600 euros. “M’han dit que era beneita, fins i tot moltes persones d’esquerres que després veus en una manifestació contra el problema de l’habitatge”, assenyala. “Tenia una hipoteca de 550 euros sobre el pis i vaig decidir que simplement volia que es pagués sol. Amb els altres 50 euros tampoc em donava per a impostos com l’IBI, la comunitat o les reparacions, però ho vaig fer per coherència. No pot ser que estigui convençuda que existeix un problema amb l’habitatge, que la gent necessita un lloc per a viure, i que després llogui a un preu pels núvols”, argumenta.

Prop de la meitat de la població de la ciutat d'Eivissa (el 47%) viu de lloguer. És més del doble de la xifra estatal, que no arriba al 20%, segons l'enquesta de pressupostos familiars de l'INE, que situa el percentatge estatal de persones que viuen a cases en propietat en un 76%. Pel que fa a l'illa Pitiüsa, una part de la gent que viu de lloguer comparteix habitatge, si bé la xifra no es pot determinar.

Una cinquantena de caravanistes s'ha manifestat davant de l'Ajuntament de Palma per reclamar al batle "una solució" al problema de l'habitatge i per protestar contra l'ordenança cívica que prepara el Consistori. La norma preveu sancions que oscil·len entre els 700 i els 1.500 euros per utilitzar el vehicle com a lloc de residència. "Som cívics i no som indignes. El batle ha de donar una solució a un problema que ell ha creat", ha denunciat Javier González, un dels convocants, amb referència a la situació d'emergència residencial que els impedeix trobar un habitatge a un preu raonable. "Si no podem pagar una hipoteca o una habitació, que ens digui el batle què hem de fer. Jo no som un ronyós, no m'agrada viure en la ronya. No m'agrada que vulnerin els meus drets i no tinc gens d'interès a anar als serveis socials", ha prosseguit amb referència a les declaracions del batle de Palma, Jaime Martínez, que proposava als caravanistes que recorreguessin a les ajudes institucionals en lloc de viure en el vehicle. "No volem una ciutat que tingui caravanes per viure-hi. No volem que ningú visqui ni en caravanes ni en contenidors", ha arribat a assegurar Martínez.

Palma ha perdut en només un any un 20% de l'oferta de pisos que tenia al mercat del lloguer tradicional i ho ha fet en favor de l'activitat turística. Ho diu una de las plataformes amb més anuncis i que, per tant, té més informació diària del que succeeix en el mercat immobiliari, Idealista, que acaba d'actualitzar les dades sobre el lloguer a les principals ciutats de l'Estat. Palma és una de les capitals que més han vist desaparèixer pisos de lloguer i, curiosament, és, juntament amb Màlaga, on més ha crescut el lloguer de temporada. De fet, tant Palma com Màlaga tenen avui prop d'un 80% més de lloguer de temporada que fa només un any, sempre segons dades de la plataforma esmentada.

La consellera d'Habitatge, Territori i Mobilitat, Marta Vidal, ha descartat la possibilitat de limitar el preu del lloguer a les Balears. Durant el ple del Parlament d'aquest dimarts, Vidal ha destacat que confien que en els pròxims mesos s'incrementi notablement l'oferta d'habitatges a l'Arxipèlag i això provoqui una regulació automàtica dels preus.

L'Ajuntament de Palma ha concedit 13 llicències per reconvertir locals en habitatges, quatre de les quals avui mateix durant la Gerència d'Urbanisme del Consistori. D'aquestes, dues es van sol·licitar i van ser denegades el 2021.

Els joves de les Balears, d'entre 16 i 29 anys, necessiten un 108,1% del salari per llogar un habitatge, segons l'informe del segon semestre de 2002 de l'Observatori d'Emancipació de les Illes. Les dades no milloren en excés si volen comprar un pis amb hipoteca, ja que haurien de dedicar-hi el 99,8% d'un sou mitjà fixat en 13.000 euros anuals; 1.080 euros al mes.

Eivissa enceta el 2024 tal com va acabar el 2023: polvoritzant setmana rere setmana els rècords de preus pel que fa a l'accés a l'habitatge. El 80% dels 2.624 habitatges que ara mateix es venen a la pitiüsa major tenen un preu que supera el mig milió d'euros, una xifra inassolible per a bona part dels residents habituals de l'illa. Així, segons les dades que publica la plataforma Idealista, 2.112 propietats tenen un preu superior als 500.000 euros. I no només això, ja que el 50% del total de l'oferta, 1.363 cases i pisos, tenen un preu de venda per damunt del milió d'euros.

El 60% dels 12 municipis que ja s'han pronunciat sobre el Decret llei d'habitatge (6/2023, de 2 d’octubre) n'ha decidit la suspensió, si bé només la meitat ho ha fet en el sentit de rebutjar-ne completament la implantació. L'altra meitat ha decretat aquesta mesura per poder estudiar en profunditat quina part de la normativa aplica i quina no. La resta, el 40% d'aquests, han decidit que sí que consideren útil per al municipi el decret llei, ara ja convalidat pel Parlament.

El preu dels habitatges a les Illes Balears continua augmentant i l'Arxipèlag és, un mes més, la comunitat autònoma de l'Estat on és més car comprar un pis o una casa. Les següents regions amb el preu de l'habitatge més car són Madrid i Catalunya, encara que la xifra mitjana es troba per sota de la de les Balears.

El preu de l'habitatge ha pujat un 1,4% en la variació mensual i un 21,3% en la variació interanual, i s'ha situat en 16,97€ el metre quadrat, segons dades de l'índex immobiliari Fotocasa. Per part seva, segons les mateixes dades, en tres ciutats, el preu dels habitatges de lloguer ha incrementat respecte de l'any anterior. L'ordre de les ciutats amb els increments interanuals és Palma (26,2%), Calvià (12,2%) i Eivissa (4,2%).

Els balears necessiten estalviar gairebé 19 anys del salari per poder comprar un habitatge, xifra que dobla la mitjana estatal, de 7,7 anys. Així ho reflecteixen dades de la Societat de Taxació corresponents al tercer trimestre de 2023. La realitat de les Illes xoca amb la xifra de salari que han d'invertir, per exemple, a Múrcia per adquirir un habitatge, que suposa uns 5,1 anys. Per darrere de les Balears hi ha Madrid, que se situa amb 9,3 anys. Amb tot, l'informe destaca que el cas de les Illes és "excepcional", amb un valor "molt per sobre" de la mitjana estatal.