Mentre els graus de Medicina i Matemàtiques continuen liderant les notes per entrar a les universitats catalanes, titulacions com Ciències de l'Activitat i de l'Esport l'han augmentat força d'un any per l'altre i altres estudis com Filologia o Història mantenen la puntuació d'accés en el 5. Tot i que el llistat publicat aquest dijous pel departament de Recerca i Universitats amaga poques sorpreses respecte a anys anteriors, sí que permet constatar les preferències dels joves. I, un any més, les carreres englobades en les ciències –especialment les de la salut– són les més sol·licitades. Des d'aquest divendres i fins al pròxim dimecres 17 de juliol, els alumnes que ja disposen d'una plaça podran tramitar la matriculació al centre assignat.

Les vacances d'estiu són el pitjor enemic pels 1.362 alumnes que s'han presentat a la convocatòria extraordinària de la PBAU 2024, que acaba aquest dijous. Formen part del 3,8% que no va superar la Selectivitat al juny, quan el percentatge d'aprovats va ser del 96,2%. Tot i que les raons per presentar-s'hi són diverses, la que més abunda és haver suspès la convocatòria ordinària: "He fet selectivitat per juliol perquè no vaig aconseguir superar la de juny" o "m'he presentat a la convocatòria extraordinària perquè vaig suspendre assignatures de batxillerat i no m'ha quedat més remei, si no, hauria fet l'ordinària", són frases que certifiquen la queixa dels estudiants i, fins i tot, la vergonya mentre recorren l'edifici Gaspar Melchor de Jovellanos a la UIB. "No vull donar el meu nom perquè em fa empegueir haver suspès", confessa una al·lota. Igualment, també hi ha alumnes que s'hi apunten per pujar les qualificacions i aconseguir una millor nota de tall: "M'he presentat només a Biologia i Química perquè la nota de juny no ha estat la que m'esperava i necessit bona puntuació per entrar a Medicina".

Carla Gutiérrez Fuster, del col·legi Sant Gaietà de Palma, ha obtingut la millor nota d'accés a la universitat a les Balears, amb un 9,8 de la PBAU i un 9,92 sobre 10 de nota d'accés. Juntament amb els altres dotze amb millors qualificacions de les Illes, va ser rebuda divendres per la presidenta del Govern, Marga Prohens, i el rector de la UIB, Jaume Carot. Carla ja fa temps que sap que el seu somni és estudiar medicina a la Universitat de València: "De la part de biologia, sempre m'ha agradat el que té a veure amb el cos humà. Per això la feina de metge m'atreu molt", confessa. Ara, mira el seu passat amb orgull i recorda tots els dies que ha passat aprenent la lliçó. "Per estudiar no em faig esquemes, sinó que assimil el temari de dilluns a divendres i el cap de setmana el dedic a repassar-ho tot", ha explicat. Igualment, Gutiérrez té clar que també s'han de permetre moments de relax: "Jo em concentr i puc estudiar moltes hores seguides, tot i que també vaig amb les amigues o a córrer per distreure'm".

Un bon gruix dels nascuts el 06, com ells mateixos s'autoanomenen, van passar pels exàmens de selectivitat la setmana passada. Ara deuen estar gaudint d'un merescudíssim estiu, encara aliens a les dificultats que els suposarà emancipar-se, si tot continua en la mateixa direcció. Malgrat això, i atenent les estadístiques, accedir a la universitat continua sent la millor opció. El 2023, la taxa d’atur entre persones amb estudis superiors va ser del 13,4%, molt per sota de la dels joves amb estudis obligatoris, que va superar el 32%. 

Rialles, cares serioses, comentaris per animar-se o silencis sepulcrals. Aquesta ha estat l'estampa matinal al campus de la UIB, on aquest dimarts han començat les proves d'accés a la universitat (PBAU). Just abans de presentar-se a l'examen de Llengua Catalana, una jove li deia a la seva amiga: "Vinga va, anem a donar-ho tot! Força", mentre l'abraçava. L'amiga li responia amb una tímida rialla.

Que s'hagin produït errors greus en els enunciats d'algunes proves de selectivitat (errors per part dels examinadors) no és una anècdota: indica les conseqüències de les maneres d'ensenyar, que, pels motius o les teories que sigui, renuncien no tan sols a l'exigència com a valor abstracte, sinó a les habilitats –molt concretes– que s'adquireixen amb la lectoescriptura. Un dels dies de la selectivitat (o de les proves PAU, com se'n vulgui dir) un docent feia declaracions a El matí de Catalunya Ràdio: deia que les faltes d'ortografia sempre eren un capítol “molt vistós” de les qualificacions, però que hi havia “moltes altres qüestions”, tant o més importants, a examen.

El pròxim dimarts 11 de juny comencen les PBAU (Selectivitat) i 4.897 alumnes s'enfrontaran a uns exàmens que, per primera vegada, es faran d'acord amb els currículums LOMLOE. Aquest fet genera nerviosisme i dubtes tant entre els alumnes com entre els professors que els han preparat. Bona part d'ells aguanten la respiració a l'espera de conèixer com seran les proves. La convocatòria ordinària serà l'11,12 i 13 de juny. Els estudiants que hagin suspès o vulguin apujar nota tindran una segona oportunitat els dies 9, 10 i 11 de juliol.

Un altre any arriba a les Balears la temuda Selectivitat, els exàmens que fan de guardià de les portes d'entrada a la vida universitària. Però com Cèrber, el ca de tres caps que guardava la porta de l'infern, es pot superar amb un poc d'estratègia i planificació. Aquí recopilam una sèrie de consells –o tips que en diuen els més joves– que es poden aplicar per sortir gloriós d'aquesta gesta.

Pocs dies abans que comencin els exàmens de la Selectivitat o PBAU 2024 a les Balears us posam a prova per saber si encertaríeu alguna de les preguntes a les quals els alumnes illencs s'enfrontaran la setmana que ve. Quan va ser la Guerra Civil espanyola? De quin any és la catedral de Lleó? A quin corrent artístic pertany? Què és el catabolisme? Les sabríeu respondre?

Tal vegada un cop acabada la fase d'estudi, la millor manera de preparar-se per a Selectivitat és fer i revisar els exàmens dels anys anteriors. Tot i que les preguntes són, habitualment, completament diferents, professors i alumnes que han fet les proves PBAU els darrers anys coincideixen que fer exàmens amb una estructura pràcticament idèntica ajuda molt a preparar-se pel que vindrà els pròxims dies. A partir del pròxim dimarts, 11 de juny, els estudiants de les Illes Balears s'examinaran de les matèries que han estudiat durant el Batxillerat i per això us oferim exemplars dels exàmens dels anys anteriors per facilitar el darrer repàs. A més d'una breu explicació de cada prova, trobareu els PDF de les proves des del 2021 fins a enguany. Cal recordar que els estudiants disposaran d'una hora i mitja per fer cada prova.

4.897 alumnes s'han matriculat a les proves PBAU 2024 (Selectivitat), que es faran dimarts, 11; dimecres, 12, i dijous, 13 de juny de 2024. Per illes, el 79,4% d'alumnes correspon a Mallorca, 3.886; a Menorca hi ha 426 matriculats, 565 a Eivissa i 20 a Formentera. Els exàmens es realitzaran simultàniament a les quatre illes: un punt d'examen a Eivissa, dos a Menorca, un a Formentera i quatre a Mallorca, a més del campus de la UIB, i les proves es repartiran en quatre edificis. Hi haurà nou punts d'examen amb un total de 93 aules. Les persones matriculades ja poden consultar el lloc que els pertoca a partir del 5 de juny través d'UIBdigital.

A les PAU, proves d’accés a la universitat, hi havia una pregunta que consistia en saber redactar "un correu electrònic «formal» per reclamar a un «lloc web conegut» que una comanda que has fet per internet no t'ha arribat o que alguns productes han arribat en mal estat".

11, 12 i 13 de juny. Aquests dies estan marcats al calendari dels milers d’estudiants que enguany es presentaran a la PBAU (Selectivitat). Per primera vegada, les proves es faran d’acord amb els currículums educatius de la LOMLOE, de base més competencial que els sistemes anteriors –com la LOMQUE–, més teòrics. De fet, aquesta generació és la primera que ha completat el Batxillerat segons els paràmetres d’aquesta Llei. Tant els professors com els alumnes veuen amb recel els exàmens d’enguany, perquè no és fàcil ser els primers a enfrontar-s’hi. “És com si fóssim conillets d’índies i fan proves amb nosaltres a Batxillerat, quan ens jugam el futur. Esper que no posin moltes preguntes de tipus LOMLOE, perquè són entravessades”, explica Toni Moragues, que ha estudiat l’itinerari Científic”.

Aquest dimarts, dimecres i dijous, al voltant de 250.000 alumnes faran els exàmens de selectivitat. És una situació que sempre provoca nervis i pot generar tensions a les famílies. Avui a Ho faig com puc, el pòdcast del Criatures, volem saber com gestionar-ho com a pares i com aconsellar els fills davant d’aquestes situacions d’exàmens. En parlem amb el psicòleg i coordinador de l’àrea de Salut Mental Infantojuvenil de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell, Roger Ballescà.

La Conselleria d'Educació de les Illes Balears ha canviat la normativa i a partir d'enguany (2024) oferirà els exàmens de Selectivitat en castellà i català a tots els alumnes. Així es va publicar aquest dimarts al Butlletí Oficial de les Illes Balears. Cal recordar que fins al moment tots els exàmens s'entregaven en català i només aquells alumnes que volien fer-lo en castellà ho havien de sol·licitar explícitament.

Aquest cap de setmana el ministeri d'Educació ha fet arribar a les comunitats autònomes l'últim –dels molts– esborranys del decret que regularà la nova selectivitat a tot l'Estat. Tal com han confirmat fonts del ministeri a l'ARA, un cop rebi llum verda per part del Consell d'Estat, el document s'hauria d'aprovar en els pròxims dos o tres mesos al consell de ministres i, per tant, les normes que preveu ja s'haurien d'aplicar a la selectivitat del curs 2024-2025.

Ha passat en segon terme de la procel·losa actualitat la nova proposta educativa que va llançar Feijóo fa uns dies, a saber, la unificació de les proves de selectivitat (PBAU, sigles de Proves de Batxillerat per a l’Accés a la Universitat). Es tracta d’unificar-les en una de sola que sigui la mateixa a totes les comunitats autònomes, sense més criteri que el consabut “no té sentit que hi hagi disset selectivitats diferents si som tots a Espanya”. Qui diu proves de selectivitat diu currículums escolars o models educatius.

Joan Subirats (Barcelona, 1951), que lidera el ministeri d'Universitats des de fa dos anys, ens rep a l'antiga fàbrica tèxtil Fabra i Coats que aquesta setmana ha acollit el Fòrum d’Aliances d’Universitats Europees. L'entrevista es fa poques setmanes després que s'hagi congelat la nova selectivitat i quan fa sis mesos que s'ha aprovat la llei d'universitats.