MÉS per Palma ha denunciat les presumptes traves de l'Ajuntament de Palma pel que fa al procés de regularització de persones migrants, que també han denunciat recentment partits i funcionaris de l'equip de govern de Cort després que MÉS per Palma hagi registrat una denúncia formal.

No poder dormir pel so persistent d'un campanar pot esdevenir una tortura. I més encara si, una vegada denunciat el fet davant l'ajuntament, que és qui té les competències en matèria de renous, no s'aconsegueix cap solució ni alternativa. Això és el que li va passar a un veí de Marratxí que, cansat de la situació, va decidir acudir al Defensor del Poble. Aquesta institució va requerir el Consistori el gener de 2022 i, un any després, l'Ajuntament de Marratxí no s'havia dignat ni tan sols a contestar-li. Per això, el mes de gener del 2023, el Defensor va enviar-hi el tercer requeriment i va incloure aquesta deixadesa municipal dins l'informe que anualment presenta aquesta institució. "En aquests supòsits, l'article 18.2 de la Llei orgànica 3/1981 faculta el Defensor del Poble per declarar l'òrgan o unitat administrativa concernida d'hostil o entorpidora de les seves funcions i, a més, posar-ho en coneixement de les Corts Generals, per mitjà de la seva inclusió al present informe anual o, si s'escau, en un informe especial", adverteix el Defensor del Poble a l'Ajuntament de Marratxí.

El cas de la ubicació, durant anys, de naus comercials d'establiments grans i mitjans en sòl rústic de Campos té un altre front: el Defensor del Poble ja ha obert una causa per aquest cas. Segons ha pogut confirmar l'ARA Balears, l'Oficina d'aquest organisme públic, que actualment dirigeix Ángel Gabilondo, ha posat en marxa la comprovació dels fets que van arribar al seu coneixement, uns fets que principalment tenen a veure amb el consentiment per part de l'Ajuntament campaner d'usos comercials en una zona on no estaven permesos.

Vist l’informe Gabilondo sobre els abusos sexuals a l’Església catòlica espanyola, sé que de cap manera no es pot dir que les víctimes actualment vives són 440.000. La xifra publicada s’ha inferit malinterpretant els resultats de l’enquesta d’opinió que ocupa només 28 de les 779 pàgines de l’informe. I que no es pot saber és just el que diu el mateix informe del Defensor del Poble espanyol a la pàgina 36: “Conviene señalar que la Comisión Asesora considera que no ha formado parte de su cometido hacer un calculo del número de persones afectadas por abusos sexuales en el ámbito de la Iglesia católica. Ni siquiera se ha propuesto realizar una aproximación a esa cantidad”. Però potser no s’havia llegit sencer i l’escàndol era massa temptador.

La plataforma 'Les Balears Acollim' ha reclamat al president del govern, Pedro Sánchez, "canvis urgents i significatius en polítiques migratòries", després de l'informe del Defensor del Poble, que conclou que al salt a la tanca de Melilla del 24 de juny, que va acabar amb una vintena de persones mortes al costat marroquí, es va produir un rebuig a la frontera a 470 persones. A més, ha demanat reunir-se amb la delegada del govern a les Balears, Aina Calvo, per traslladar-li les preocupacions.

Ramón Sáez i Enrique Arnaldo estaven entre els vocals més joves del Consell General del Poder Judicial entre el 1996 i el 2001. Aquell era un Consell en què, a més dels vocals proposats pel PP i el PSOE, també n'hi havia de nomenats pel PNB, CiU, Coalició Canària i Esquerra Unida, en total cinc persones, cinc membres que sovint inclinàvem la balança a resultats no sempre esperats. Vam tenir un president, Javier Delgado Barrio, extraordinari, i altres destacades figures com Luis López Guerra, Javier Moscoso, Manuela Carmena o Francesc Caminal, i no en cito molts d'altres per no avorrir el lector.

La situació dels menors migrants que arriben sols a les Canàries no pot esperar. El Defensor del Poble ha exigit al govern espanyol recursos "amb urgència" per garantir una atenció immediata a gairebé 3.000 menors no acompanyats i ha reclamat un repartiment solidari d'aquests joves per la resta de comunitats autònomes. En una compareixença a la Comissió Mixta de Relacions amb el Defensor del Poble, ha deixat clar que la situació actual és "inassumible" i que cal que la resta d'administracions s'hi impliquin, segons recull l'agència Efe. Segons les dades facilitades per l'entitat de protecció de menors canària, el 12 de febrer del 2021 hi havia 2.776 menors migrants que havien arribat sols.

El Defensor del Poble ha iniciat una recerca sobre la denúncia de l'Associació Nacional per a la Protecció i el Benestar dels Animals (Anpba) per l'ús de galls i conills vius durant la celebració de les Corregudes del Cós de Sineu.

Condemna milionària per al servei públic de salut de Castella-la Manxa (Sescam). Un jutjat penal ha dictat aquest dimecres la indemnització més elevada per negligència mèdica a l'Estat, d'uns 5,5 milions d'euros, que haurà de pagar sistema sanitari manxec i les asseguradores Zurich i Mapfre a una família de Ciudad Real.

El Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán, ha obert una investigació d'ofici sobre els casos d'explotació sexual de menors tutelats a Mallorca, després que es notificassin a la Fiscalia els 16 casos de nins que, sent residents en centres de tutela de l'IMAS, varen ser explotats sexualment, segons ha informat l'agència Efe.

L'informe anual 2018 del Defensor del Poble, 'Mecanisme Nacional de Prevenció de Tortura', que inclou aspectes del funcionament dels centres de menors (CIMI), ha determinat que els centres de les Balears són els més conflictius. Segons l'informe, els centres balears, que són Es Pinaret i Es Fusteret, encapçalen la taxa de fugues, amb un total de 15, que suposen un 42,8% del total estatal. Els segueixen els centres de Castella - la Manxa i el País Basc, amb un 14,2% cadascun.

L’advocada i comunicadora Violeta Assiego ha compartit amb més de mig centenar de persones que treballen dins l’àmbit social a Palma arguments per refermar un tracte digne cap a les persones migrades i desactivar el discurs racista.

La defensora del poble europeu, Emily O'Reilly, veu negligència en l'actuació del Banc Europeu d'Inversió (BEI) respecte al projecte Castor. Concretament, per no haver respost a la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, que es va adreçar al BEI per demanar-li que deixés de finançar el magatzem de gas situat davant la costa de Vinaròs i les Cases d'Alcanar. Durant quatre anys, però, l'òrgan financer de la Unió Europea no va respondre a la plataforma. El Síndic de Greuges ha fet pública una resolució de l'òrgan defensor aquest dijous, en què qualifica de "mala administració" l'actuació del BEI per no pronunciar-se sobre la seva participació en el finançament del magatzem durant quatre anys.

La situació política a Catalunya ha sigut el segon tema sobre el qual el Defensor del Poble Europeu ha rebut més queixes el 2017. Segons un informe publicat per l’oficina de l’Ombudsman en què es fa balanç de l’any passat, el síndic de la UE va rebre més de deu queixes sobre el conflicte català al llarg del 2017 –tot i que no és una qüestió que entri dins de les seves competències–, només per darrere de greuges relacionats amb els polèmics comentaris misògins d'un eurodiputat polonès en el ple de l'Eurocambra el novembre passat.

El conseller d'Educació, Martí March, ha afirmat aquest dimarts al Parlament que “ara per ara, ni a la Conselleria ni a Inspecció Educativa, no hi ha cap queixa ni hi ha cap denúncia” del suposat adoctrinament a les aules que les darreres setmanes han denunciat alguns mitjans i formacions polítiques.

La negativa del batle de Felanitx, Joan Xamena (Bloc), a permetre en primera instància l’accés a informació a un arquitecte del municipi que demanà veure cinc expedients d’obra que estaven en període d’exposició pública i la posterior negativa del secretari municipal a aixecar acta de la decisió del batle ha obligat a intervenir-hi el Defensor del Poble. La seva oficina ha admès a tràmit la denúncia presentada per l’afectat i ha demanat a l’Ajuntament que l’informi de com es resol el tema.

El Defensor del Poble ha demanat a la Conselleria de Medi Ambient "que justifiqui la rebaixa de la protecció ambiental dels espais naturals" de les Balears i, en concret, de la serra de Tramuntana, després de l'entrada en vigor de la nova Llei d'avaluació ambiental, aprovada el mes d'agost.