El propietari de la barraca que s'anunciava fa unes setmanes a una finca rústica de Maria de la Salut per 700 € ha estat denunciat per la Guàrdia Civil per tres infraccions greus. Segons han explicat aquest dimecres fonts del Seprona, els investigadors tingueren constància d'aquest anunci després que es publicàs a l'ARA Balears i els cridà l'atenció pel preu elevat, tenint en compte el context de l'edificació.

La intel·ligència artificial de l'Índex Predictiu de Lloguer Data Venues de Fotocasa estima que els preus del lloguer a Palma cauran un 4,8% entre juliol i setembre de 2025, la qual cosa situa la capital balear entre les 19 ciutats espanyoles on s'espera una correcció a la baixa dels preus, enfront de les 26 en les quals es preveu una pujada.

Manacor és el municipi més econòmic per llogar un habitatge a les Illes Balears, amb un preu mitjà de 13,5 euros per metre quadrat, segons l'informe de preus corresponent al mes de juny de 2025 elaborat per Idealista. Segons l’estudi, aquesta xifra suposa una diferència del 33% per sota del preu mitjà del lloguer a l'Arxipèlag, que se situa en 20,2 euros per metre quadrat.

Els anuncis d'habitatges de lloguer a Palma publicats al portal immobiliari Idealista van rebre una mitjana de 57 contactes abans de donar-se de baixa en el primer trimestre de 2025, una xifra que és un 34% més elevada que la registrada en el mateix període de 2024, quan rebien de mitjana 42 contactes, segons Idealista.

Nova situació surrealista en el mercat immobiliari de les Illes Balears. Després de les opcions de compartir pis, llogar habitacions i els múltiples infrahabitatges que estan apareixent els darrers anys ara pareix que ha arribat un nou model: compartir el llit amb una altra persona.

El preu del lloguer ha passat de 606 euros al mes a 1.467 per a un pis de 80 m² a les Balears en només una dècada, la qual cosa representa una pujada del 142% enfront del 94% d'increment que s'ha registrat a la resta de l'Estat. Aquestes dades formen part de la darrera comparativa del portal immobiliari Fotocasa que indica que l'Arxipèlag és una de les cinc comunitats on els preus del lloguer han pujat més del doble.

950 euros, aquest seria el preu raonable per llogar un habitatge de dues habitacions a Palma, segons un estudi que el portal immobiliari Idealista ha fet públic aquest dimecres. Es tracta d'un lloguer 588 euros més barat que l'actual preu de mercat, que ja arriba als 1.539 euros. D'aquesta manera, les famílies que viuen de lloguer a Palma han de destinar el 45% dels seus ingressos a pagar un habitatge, mentre que la recomanació dels experts és que no se n'hagi d'invertir més del 30%.

En tornar de la platja els hi havien canviat el pany de la porta i no podien entrar a casa. Així es va comportar l’arrendador d’un habitatge amb una família d’inquilins que es va negar a abandonar el pis al juny per deixar pas al lloguer turístic durant la temporada a Eivissa. El cas, segons l’advocat Eduard Clavell, podria emmarcar-se en l’etiqueta d’assetjament immobiliari. Una pràctica difícil de demostrar davant un tribunal, que consisteix, explica, a “fer actes amb la intenció que una persona no pugui viure tranquil·lament a ca seva”. En aquest cas hi va haver condemna per “un delicte lleu de coaccions”.

Les reaccions a l'anunci del programa del Lloguer segur del Govern no s'han fet esperar. De fet, des de diferents partits, sindicats i associacions asseguren que aquesta nova iniciativa per facilitar l'accés a l'habitatge no tindrà l'efecte esperat i anunciat. Alguns defensen que no servirà per a altra cosa que per "normalitzar l'especulació immobiliària", altres posen en dubte els barems de les persones que hi poden accedir: "tenir dret a l'ajuda cobrant 60.000 euros, cal pensar-s'ho", mentre que altres defensen que aquesta mesura és "regalar diners a la gent que té pisos buits".

La crisi de l'habitatge a les Illes Balears es continua agreujant i l'opció de compartir pis i llogar només una habitació en pateix també les conseqüències. Segons el darrer estudi del portal immobiliari Idealista, Palma és la ciutat espanyola amb més demanda per cada habitació que es lloga.

L'accés a l'habitatge a Eivissa viu una crisi a l'alça i expulsa els residents de l'illa. El darrer exemple d'això és l'anunci publicat al grup de WhatsApp 'Living In Ibiza' on s'ofereix un llit en una habitació compartida amb dues persones més per 620 euros al mes. A més, al pis hi ha una altra habitació on viuen dues persones més (encara que en l'anunci no informen del preu d'aquesta habitació doble).

Els lloguers desorbitats han convertit en una raresa els propietaris que es neguen a participar de l’especulació i lloguen les seves propietats molt per sota del que dicta un mercat desbocat. En una comunitat autònoma com les Balears, on la demanda és molt superior a l’oferta, un anunci d’un habitatge d’aquestes persones rebria centenars de peticions en minuts. Maria Antònia Fullana lloga un pis cèntric a Palma, de 90 metres quadrats i tres habitacions per 600 euros. “M’han dit que era beneita, fins i tot moltes persones d’esquerres que després veus en una manifestació contra el problema de l’habitatge”, assenyala. “Tenia una hipoteca de 550 euros sobre el pis i vaig decidir que simplement volia que es pagués sol. Amb els altres 50 euros tampoc em donava per a impostos com l’IBI, la comunitat o les reparacions, però ho vaig fer per coherència. No pot ser que estigui convençuda que existeix un problema amb l’habitatge, que la gent necessita un lloc per a viure, i que després llogui a un preu pels núvols”, argumenta.

A les portes dels serveis socials hi toca cada dia gent que mai havia necessitat ajudes per subsistir. No venen a cercar aliments per omplir la gelera, sinó un lloc on tenir una gelera per omplir. Les noves coes de la fam són les del lloguer. Càritas, una de les principals entitats del tercer sector, reconeix en la seva memòria de 2023 que “moltes de les persones” que es van apropar a les seves oficines “sofrien un problema entorn de l’habitatge, de falta d’accessibilitat, de no poder pagar el lloguer o d’estar en un infrahabitatge”. Més de la meitat dels atesos –un 52%– “no disposava d’un habitatge en condicions”, un 12% més que en 2022.

El preu de l'habitatge ha escalat un 8,2% a les Balears i les Canàries el darrer any, segons l'índex Tinsa IMIE General i Grans Mercats del mes de març, publicat aquest dilluns. Els dos arxipèlags són les zones on creix més el preu de l'habitatge en taxa interanual i també en comparativa mensual (0,9%). El primer trimestre acumulen un increment dels preus d'un 8,3%. Els preus de les Illes estan un 44,8% per sobre dels mínims postcrisi immobiliària, i només un 1,7% per sota dels màxims del 2007-2008.

El sector immobiliari de les Illes Balears veu amb reticències les mesures que està aplicant el Govern per resoldre els problemes d'accés a l'habitatge i creu que les que s'han aplicat fins al moment són "pegats" i "no solucionaran res". Així ho ha assegurat Fernando Valentín, president de l'Agrupació Balear de Serveis Immobiliaris, en una entrevista a IB3 Ràdio, on ha considerat que aquestes mesures "no són suficients per resoldre el problema".

El 16 de març van entrar en vigor els topalls dels preus dels contractes de lloguer d’habitatge habitual als 140 municipis declarats de mercat residencial tensionat a Catalunya. Malgrat que els llogaters han aplaudit que per fi es posi fre als preus dels seus lloguers i així s’eviti, sobretot, que els puguin apujar els lloguers a la renovació dels seus contractes, són molts els detractors que segueixen defensant que el mercat no s’ha d’intervenir, i que auguren una caiguda de l’oferta. És evident que amb les polítiques d’habitatge dutes a terme fins ara no s’ha aconseguit destensionar el mercat ni augmentar l’oferta d’habitatge. A més, hem vist que és un mercat que, havent estat lliure tots aquests anys, no ha aconseguit equilibrar-se per si mateix, com també s’ha vist a tots els països europeus que estan imposant aquest tipus de mesures. Ara bé, està clar que els topalls de preus no són un remei miraculós que solucionarà en tres anys –és el límit inicial de temps de les mesures implantades– el que no s’ha solucionat en dècades. I el que encara està més clar és que no es poden buscar solucions senzilles a problemes complexos. 

A la botiga de na Carmina ningú sabia molt bé què s’hi despatxava. De tot, qualsevol cosa que un pogués haver de menester. O res.

La consellera d'Habitatge, Territori i Mobilitat, Marta Vidal, ha descartat la possibilitat de limitar el preu del lloguer a les Balears. Durant el ple del Parlament d'aquest dimarts, Vidal ha destacat que confien que en els pròxims mesos s'incrementi notablement l'oferta d'habitatges a l'Arxipèlag i això provoqui una regulació automàtica dels preus.

Les Balears són la província de l'Estat que requereix un major esforç econòmic per comprar un habitatge, amb el 45% dels ingressos familiars, d'acord amb les xifres del desembre del 2023. Aquest percentatge ha augmentat 12 punts en un any i se situa molt per damunt del 30% recomanat pels experts, segons un estudi publicat aquest dijous per Idealista, basat en les dades del quart trimestre del 2023, i que ha recollit EFE. Per darrere de les Illes se situen Màlaga, on s'hi destina un 43% dels ingressos familiars, i Santa Cruz de Tenerife, amb un 35%.

Uns preus del lloguer que s’han duplicat sota la influència de la gentrificació dels barris fronterers i un mercat de compra copat per “oportunitats d’inversió” que expulsen la població resident. Són els ingredients de la tempesta perfecta a la qual s’enfronta Son Gotleu i que empeny cada vegada més les famílies a una única sortida: l’ocupació d’habitatges. Una cerca a qualsevol portal immobiliari online retrata la realitat del barri que, fins ara, es mantenia entre els més econòmics per viure. En el cas d’Idealista, per exemple, a l’apartat de lloguer només apareixen dos resultats a Son Gotleu: un pis de 80 metres quadrats i dues habitacions per 1.400 euros al mes, i un altre de 83 metres quadrats i tres habitacions per 1.300 euros al mes. A la pestanya de compra surten 115 pisos, però més de la meitat es venen –amb preus que oscil·len entre els 38.500 euros i els 96.000 euros– sota la condició d’estar ocupats, la qual cosa limita la compra a inversors per una mateixa casuística: com que el banc no pot entrar-hi a taxar el preu, és impossible obtenir una hipoteca, de manera que s’ha de pagar al comptat.