Una dona suïssa resident a Mallorca i una parenta seva que viu al país alpí han iniciat un procés per reclamar part d'una herència que va deixar un milionari francès del segle XIX anomenat Esteban Descloux i que es va casar amb una menorquina fa devers 200 anys. Segons Europa Press, les dues parentes s'han posat en contacte amb el Bufete Osuna, especialista en aquesta mena de casos, per reclamar la seva participació en un gran patrimoni que inclouria castells, palaus, cases, finques rústiques, joies i altres béns, a més de moltes obres d'art.

Els rics són els principals beneficiats de les rebaixes fiscals que el Govern de Marga Prohens ha impulsat durant el seu mandat, especialment pel que fa a la davallada de l’impost de successions i donacions, que ha fet que els comptes públics deixin d’ingressar 808 milions d’euros els darrers dos anys. Un exemple són els tres hereus que el 2024 es varen estalviar prop de 55 milions d’euros per hom en aquest impost, o els dos que en deixaren de pagar 27 respectivament, segons dades obtingudes pel PSIB mitjançant una pregunta parlamentària i confirmades per la Conselleria d’Hisenda. Tot i això, fonts del Govern defensen que la reforma fiscal també beneficia la classe mitjana i afavoreix que el patrimoni “quedi en mans de famílies de les Illes i no l’hagin de vendre”.

En una finca règia de la Diagonal, s’obre una porta de fusta massissa. El cartell: Gabarró Herències. La posada en escena impressiona, si penses que qui s’acosta fins aquí ho fa abans o després d’una mort pròxima. Però aquest és justament el tòpic que vol trencar l’advocada experta en testaments Meritxell Gabarró (Capellades, 1980) amb la seva naturalitat alegre i una assertivitat desbordant: no cal tenir ni grans patrimonis ni arribar a la tercera edat per deixar-ho tot lligat i ben lligat.

Des de fa tres dècades, els espanyols que han pogut estalviar han concentrat el seu patrimoni en dos actius: dipòsits i immobiliari. En la nostra cultura, tenir pis de propietat ha estat molts anys sinònim de seguretat i benestar financer. L'assumpte és que el pis no és només un actiu financer; és també el lloc on vivim, és la llar, és el lloc on el sènior necessita viure la seva vellesa plenament, acollir els seus fills a sopar o dinar o els dies assenyalats, tal vegada tenir-hi els nets algunes tardes…

El Consell de Mallorca va retirar una subvenció a l'Associació Can Vivot després de comprovar que incomplia les bases de la convocatòria. El departament de Patrimoni de la institució insular va concedir en 2023 una ajuda de 1.000 euros a l'entitat de l'hereu del darrer gran casal privat de Palma, Pedro Montaner, per digitalitzar les fitxes catalogràfiques dels objectes de museus o col·leccions de titularitat privada. En conèixer els detalls de la resolució, les germanes de Montaner –en litigi pel repartiment de l'herència– van interposar un recurs davant el Consell advertint que la "subvenció no s'ajustava a dret".

Una dona es va divorciar del seu marit, amb qui tenia un fill, per maltractador. Ella va conèixer un altre home, molt ric, amb qui es va casar de nou i van fer testament, sense substituts. De la nit al dia, la inesperada mort d'ell va convertir la dona en milionària. En pocs mesos, es va consumar la desgràcia: un accident de trànsit va posar fi a la vida d'ella. L'herència requeia finalment al fill, que també anava al cotxe, i moria al cap de poques setmanes.