La fossa comuna oberta a Porreres amb víctimes de la Guerra Civil continua sense senyalitzar tres anys després que s'hi fes l'exhumació. Així ho ha denunciat MÉS per Porreres, que, tal com ha censurat, malgrat que la llei estableix que s'han de senyalitzar, preservar i inscriure al Catàleg de béns d'interès cultural o de béns catalogats, aquesta fossa "passa absolutament desapercebuda" dins del cementeri municipal.

Joan Losa Campomar va néixer a Mataró, Barcelona, dia 1 d’octubre de 1902. Era fill de la pollencina Francesca Campomar i de l’oscenc Miguel Losa. Era el gran de tres germans.

Els investigadors del grup d'Aranzadi que cerquen restes enterrades de represaliats pel franquisme al cementeri de Porreres han trobat, de moment, una vintena de cossos més als nivells inferiors de tres de les vuit fosses que es varen excavar durant la campanya de 2016, segons ha informat el departament de Memòria Democràtica del Govern.

Els investigadors que treballen en la segona fase d'excavació de la fossa de Porreres calculen que durant les seves tasques hauran trobat entre 20 i 30 cossos de víctimes del franquisme. Tot i això, encara no poden assegurar la xifra amb exactitud, segons ha informat l'agència Efe. L'equip tècnic d'Aranzadi està a punt de concloure les tasques d'excavació i exhumació que duen a terme des del 8 de febrer i preveu finalitzar aquest mateix cap de setmana.

Al cementeri de Porreres hi ha cinc fosses obertes; i se sap que hi ha, com a mínim, uns 20 individus. Ja se n'han exhumat 12 cossos, trobats en tres de les fosses que s'estan excavant. A més, s'ha confirmat la hipòtesi de l'equip d’Aranzadi de l'existència de més cossos davall de dues de les osseres obertes. A la fossa número 5 s'hi han detectat dues víctimes més, com a mínim, i també a la número 11. Els dos nivells de difunts estan separats per un munt de terra. Les altres dues osseres estaven massa afectades per la placa de ciment armat que s'hi va trobar i les tasques prèvies a l'excavació i exhumació de cossos s'han allargat. En general, l'estat de conservació de les víctimes és bo, menys en un cas (de moment), ja que les restes s'han disgregat arran del deteriorament de la vestimenta. Tal com ja es va dir dilluns, tots els represaliats localitzats són homes.

L'equip tècnic d'Atics ha començat aquest dimecres les excavacions a la fossa de Porreres. L'actuació, emmarcada en el segon Pla de fosses, se centra en una zona enjardinada que es troba just a la dreta de l'entrada del cementeri. El coordinador d'aquest segon pla, Cesc Busquets, es mostra esperançat, però assenyala que es desconeix la possibilitat real de localitzar restes humanes.

La Direcció General de Memòria Democràtica del Govern ha incorporat aquest dimarts 66 documents nous entre informes d'exhumacions i identificacions fets a les fosses de les Balears. Els documents aporten nova informació sobre la identificació de les víctimes del franquisme localitzades i estudis de viabilitat per exhumar altres fosses, com ara les de Bunyola i Manacor. A més, els mapes de fosses de les Illes s'han desglossat en més d'una trentena de documents per facilitar-ne la consulta, un per a cada municipi, segons ha informat l'Executiu en un comunicat.

El Govern ha programat nou recerques de represaliats pel franquisme a les Illes durant el 2019 i el 2020. Així ho ha anunciat aquest dimecres la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears.

El proper mes de novembre farà dos anys que es va iniciar l’exhumació de la fossa del cementeri municipal de Porreres. Els resultats de la intervenció foren prou bons: es van localitzar 9 fosses comunes distribuïdes en dues fileres situades en disposició perpendicular a una paret de nínxols i a dues capelles que estan situades al solar de la fossa i que foren localitzades entre l’antiga tàpia perimetral del cementeri i el passadís central. A més, es varen recuperar 55 cossos, 14 dels quals varen ser identificats. Les víctimes identificades foren assassinades entre el gener i el març de 1937, després d’una treta de presó del castell de Bellver o de Can Mir.

"Ho hem de valorar tot, però s'ha tirat per terra la feina que fèiem des de fa molts de mesos". La veu del director general de Participació i Memòria Democràtica, Manel Santana, cap al vespre d'aquest dijous, sona abatuda. "La intervenció a Porreres era i és especialment difícil per la complexitat dels nínxols de damunt", explica. L'enterrament d'una veïna de Porreres en un dels nínxols que s'ubiquen sobre la fossa que manca per exhumar complica tot el procés que estava a punt de reactivar-se.

L’oratori de la Santa Creu ha acollit aquest dissabte el tradicional homenatge institucional a les víctimes assassinades a Porreres durant la Guerra Civil. L’acte s’ha dut a terme dins el petit temple per mor de la pluja, enlloc del punt habitual, el Racó de la Memòria. Enguany, la ponent de l’homenatge ha estat la diputada socialista Sílvia Cano, qui ha recordat la lluita dels repressaliats en defensa dels ideals i valors de la II República.

La justícia està més a prop de Jaume Gual, Joan Gual i Miquel Salom, els tres mariandos assassinats a l’inici de la Guerra Civil trobats a la fossa de Sant Joan el juny del 2014. El Consell de Govern va acordar ahir que l’Advocacia de la Comunitat Autònoma incorporaria l’assassinat dels tres veïns de Maria de la Salut a la denúncia davant la Fiscalia per l’existència d’indicis de la comissió de possibles crims contra la humanitat de naturalesa imprescriptible i efectes permanents.

El lliurament dels 14 primers cossos identificats de la fossa de Porreres, aquest diumenge, ha estat envoltat de molta emoció, paraules de record i perdó. Els voltants del cementeri estaven plens de gom a gom amb gent que volia acompanyar els familiars a l’acte de lliurament de les restes d'alguns dels que van ser assassinats allà durant la Guerra Civil.

Localitzats, exhumats i identificats, els cossos de 14 lluitadors assassinats fa 81 anys per defensar la llibertat i la democràcia, avui, 14 de gener de 2018, tornen a casa. Porreres ho té tot a punt per a l’entrega de les restes de les primeres víctimes trobades a la gran fossa comuna del cementeri el novembre de 2016. Es pot entendre com la manera d’un poble que vol passar comptes amb la part més fosca de la seva història contemporània. Avui s’alliberarà també part del pes de la memòria històrica que pretén donar dignitat als oblidats de la Guerra Civil, també negats durant 40 anys per un estat democràtic.

Joan Losa i Campomar era el major de tres germans, fruit del matrimoni entre Miguel Losa Orengana i de Francesca Campomar Alemany, de Pollença. De totes formes, Joan i els seus dos germans, Pasqual i Ramon, no hi varen néixer. Fou en una data indeterminada de la segona meitat dels anys vint quan s’hi varen traslladar. Allà, el fill major es va casar amb una altra pollencina i va passar a residir al Port de Pollença.

El Govern de les Illes Balears denunciarà davant la Fiscalia la comissió de possibles crims contra la humanitat a la fossa de Porreres. “Primer, perquè tenim l’obligació de complir la llei de fosses i, segon, perquè complim també una reivindicació de Memòria de Mallorca”, va explicar la consellera de Cultura, Fanny Tur, després d’aprovar l’acord en el Consell de Govern.

El diumenge 14 de gener es farà el lliurament als respectius familiars de les restes de les primeres 14 víctimes identificades de la fossa comuna del cementeri de Porreres. El Govern, les famílies i els ajuntaments ja han establert el protocol que se seguirà per donar-li la màxima solemnitat. L’acte de lliurament dels cossos pretén ser també un homenatge de record als que foren vilment assassinats durant la sanguinària repressió falangista que per atemorir la població va instaurar el crim en els mesos després del cop d’estat del 1936.

durant la Guerra Civil, després dels cementeris de Palma i Manacor, i del front de batalla de sa Coma (Sant Llorenç des Cardassar), l’oratori de la Santa Creu, aferrat al cementeri de Porreres, fou un dels punts en què hi va haver més afusellaments de persones acusades de pertànyer al bàndol republicà. Allà van executar un mínim de 130 persones, originàries de 28 municipis diferents de l’illa, la majoria de les quals procedien de les presons de Ciutat. Però el nombre podria ser més elevat, segons alguns historiadors, perquè hi arribà gent segrestada que no havia estat empresonada i, per tant, no hi ha registre de la seva detenció.

La fossa comuna de Montuïri on hi ha d'haver els cossos de Bartomeu Ballester Roig 'Catoi', Miquel Mascaró Ballester 'Estel', Jaume Puig Puigserver 'Retat' i Joan Vidal Sansó 'Apagafocs', els quatre veïns de Campos assassinats al mateix cementiri a finals d'octubre de 1936, no ha aparegut durant la primera jornada d'excavació que ha tingut lloc aquest dilluns.