Per fer una part del futur jardí botànic de Palma, el PP de l’Ajuntament de Palma haurà de treure les persones que actualment resideixen al parc de les Vies. Tot i això, la portaveu popular al Consell de Mallorca, Núria Riera, ha assegurat aquest dijous en el ple de la institució insular que els residents del terreny "tindran la seva solució". El Consell ha aprovat aquest dijous la cessió gratuïta de la parcel·la de 13.005 metres quadrats compresa entre la carretera Ma-20, la calçada sentit Inca de la carretera Ma-23, la línia ferroviària Palma-Manacor i el torrent de na Bàrbara a l’Ajuntament de Palma per desenvolupar el projecte del jardí botànic de Ciutat que es completarà amb una altra cessió a les Cases del Retiro del castell de Bellver, que tindrà 31.543 metres quadrats.

Les xifres de persones sense llar no aturen d’augmentar a Mallorca –cal tenir en compte que les xaboles i les caravanes s’engloben dins la categoria de sensellarisme. Des del 2019 fins al 2023, el creixement ha estat del 112%: si fa cinc anys hi havia 207 persones, fa dos ja n’hi havia 440, més del doble, segons les dades de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) –aquesta dada no és exacta, perquè només s’hi inclouen les persones que volen participar de manera voluntària en el recompte.

Podem Palma ha presentat una moció a l'Ajuntament de Palma per exigir a Aena, que ha qualificat de "corresponsable de la crisi de l'habitatge" a les Balears, que redueixi els vols a les Illes i que l'empresa torni a ser 100% pública. "S'ha de reconèixer que l'aeroport de Palma és una infraestructura estratègica per a la ciutadania i, per tant, ha de gestionar-se sota els principis d'interès general i no sota l'interès econòmic dels seus inversors", ha recalcat la portaveu de Podem a la institució municipal, Lucía Muñoz.

Fa 30 o 40 anys, una de les coses que més et cridaven l’atenció de ciutats absolutament mercantilitzades –posem Nova York com a cas paradigmàtic–, era com entre comerços de marques de gran luxe, homes i dones que baixaven de cotxes escandalosos i compraven impúdicament, i al costat d’immobiliàries que venien pisos per milions de dòlars, hi dormien persones que com a coberta només tenien dos cartons i, amb sort, una flassada. Al mig de l’opulència regnant, els sensellar s’acompanyaven de dues bosses de supermercat que reunien totes les seves pertinences. I ens sorprenia veure-ho, ens deixava tocats. Ho comentaven els que hi anaven quan tornaven a les Illes. Aquí no ho teníem. La pobresa tenia un coixí social. I n’hi havia, de pobresa, però estava emparada d’una manera quasi natural: un lloc on viure i un cert aixopluc familiar.

Les pressions d’Aena a les persones sense recursos que viuen a l’aeroport de Palma perquè abandonin el recinte són de cada vegada més fortes. “Fa una setmana que això s’ha convertit en una presó”, assegura P. M., un home de 59 anys que hi viu des de fa gairebé un mes.

Primer van anunciar la construcció d'estanys per impossibilitar "els assentaments" de persones sense sostre a sota dels ponts del Jardí del Túria i, així, evitar que aquests "impedeixin que la ciutadania gaudeixi dels seus parcs i jardins". I, després, van decidir no renovar el permís a les entitats que reparteixen menjar perquè aquesta activitat genera "brutícia" i té un efecte "crida". En només set mesos i des d'un suposadament asèptic departament de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de València, el regidor de Vox Juanma Badenas ha constatat quina és la seva política per a les persones més desafavorides: expulsar-les dels parcs de la ciutat.

La Policia Nacional ha detingut dos dels tres joves de nacionalitat algeriana que varen apunyalar i robar a un sensesostre que dormia al parc de les Estacions de Palma. Segons ha explicat el cos policial, a través d'una nota de premsa, la investigació continua oberta amb l'objectiu de localitzar el tercer implicat i procedir, també, a la seva detenció.

El Carlos dorm a l'entrada d'una cotilleria de Sabadell, a tocar d'un aparador amb maniquins vestits amb sostenidors, faixes i camises de dormir de dona. Col·loca un cartró com si fos una paret i s'estira a terra. És argentí i té 60 anys, la mirada perduda i un braç que amb prou feines pot moure. L'any passat va patir tres infarts i un ictus que el van deixar així, amb només el 50% de visió i impedit, i que també es van endur el poc que tenia: un pis de lloguer que no va poder continuar pagant. Treballava com a cuiner en un restaurant, assegura, però no tenia contracte i, per tant, cap cobertura. “Ara no tinc cap ingrés. Estic esperant cobrar una pensió d’invalidesa”, afirma. Però el tràmit és lent, tarda mesos.