M’avorreix sobiranament el debat lingüístic. M’avorreix perquè pens que, en aquestes alçades, hauria d’estar més que superat i que, tanmateix, l’escorament cap a una posició o una altra, a favor o en contra de la immersió, depenen en gran part de quina és la teva llengua materna i la sort o dissort que has tengut a l’hora de créixer en un entorn propens a l’ús d’un idioma o l’altre. En tot cas, entenc perfectament que un adolescent provinent d’un entorn castellanoparlant, amb pares castellanoparlants, criat en un barri castellanoparlant, consideri una nosa absurda aprendre una llengua que li resulta completament aliena. També entenc que, tot i tenir uns pares catalanoparlants, els joves que creixen en aquests entorns es deixin arrossegar per la inèrcia i facin servir socialment el castellà. Aquesta mateixa inèrcia és la que em fa ser poc optimista: estam traient aigua amb un didal mentre la barca s’enfonsa. Les estadístiques són clares: no arriba a un terç el percentatge de la població de les Balears que fa servir habitualment la llengua pròpia de les Illes al seu entorn familiar. I és fàcil suposar que aquest percentatge és encara inferior un cop sortim de casa.

L'impulsor de la plataforma Resistència Balear, Víctor Sánchez, ha acceptat sis mesos de presó per un delicte de desordres públics per la concentració il·legal convocada durant la pandèmia en la qual es van produir altercats. Segons ha informat Europa Press, els altres dos imputats en la causa han estat condemnats a un any de presó cadascun i, a més, un d'ells ha de pagar una multa de 1.080 euros i indemnitzar el Parlament amb la quantitat de 600 euros pels danys ocasionats durant la manifestació.