“Tanta cultura arribarà a fer oi”, diuen que va dir Gabriel Cañellas en els seus dies de president de les Balears, un dia que degué trobar que n’hi havia un excés, de cultura. Ell no podia saber que les seves paraules serien profètiques i que, efectivament, ens embafaríem de cultura, més que res perquè, d’un temps ençà, s’ha convingut que tot és cultura. Sobretot allò que a alguns els agrada: anar de restaurants és cultura, la televisió porqueria és cultura, cercar esclata-sangs és cultura, les festes d’envelats són cultura, les drogues són cultura i el futbol, per descomptat, és cultura. Els toros ja eren cultura d’abans i tot que s’inventàs la cultura, això no admet cap discussió. O no sabeu que a Picasso li agradava anar a les corregudes? Idò no en parlem pus.

Passen les nou del vespre d’un 31 de juliol calorós. La presidenta Marga Prohens rep al Consolat el cap de l’Executiu espanyol, Pedro Sánchez, amb un rictus seriós que no passa desapercebut. Està tensa perquè el socialista no s’ha estalviat ni una crítica al PP balear en la roda de premsa que acaba d’oferir. Les declaracions de l’un i el posat circumspecte de l’altra deixen per a l’hemeroteca la imatge d’una trobada que, ja se sap, acabarà sense grans avanços. El presagi es compleix, i l’episodi es tanca com un nou capítol de les friccions que els presidents de les Illes han mantingut amb Madrid, ja des de la primera legislatura de Gabriel Cañellas.

Nom Bartolomé Abad, però el seu àlies podria ser el Mides de l’urbanisme, segons el que recorden alguns arquitectes de Ciutat de les seves etapes passades a l’Ajuntament de Palma. D’ell diuen que té la “capacitat” de convertir en un text legal qualsevol modificació urbanística i que, estiguis més o menys d’acord amb els seus criteris, la seva solvència en aquest sentit és indiscutible.

En les pròximes setmanes es constituirà un nou Govern balear com a resultat de les eleccions del passat 28 de maig. Això va passar per primera vegada a la història fa exactament 40 anys, el 10 de juny del 1983. Eren tretze consellers, tots homes, una cosa –afortunadament–, inconcebible avui dia. Presidits per Gabriel Cañellas, qui tres dies abans havia estat elegit primer president.

La justícia espanyola és tan justa que és més que probable que Valtònyc passi més temps a la presó per fer un rap que Iñaki Urdangarin per saquejar tres comunitats autònomes. Les senyores magistrades del cas Nóos, tan elogiades per la casta i la caspa –fins i tot pel diputat Yllanes–, han considerat que l’atracament del segle, perpetrat pel marit d’una infanta amb l’assessorament de la casa reial i la col·laboració necessària de tres presidents del PP, és una cosa menor i que malbaratar milions d’euros organitzant fòrums turístics per a 'pijos' i multimilionaris és “positiu” per a la societat. Sort que, com s’ha esforçat a subratllar la premsa, les jutgesses eren d’origen humil.

L'inesperat retorn de José Ramón Bauzá a la política balear ha protagonitzat la presa de possessió de la delegada del govern, Maria Salom. L'expresident ha assistit a l'acte, en el qual s'ha evidenciat el distanciament amb la cúpula del partit, que pràcticament l'ha ignorat. La mateixa delegada s'ha limitat a saludar-lo de manera freda i ràpidament se n'ha desempallegat per fondre's en una sentida abraçada amb el seu mentor polític, l'expresident Gabriel Cañellas.