A la ciutat de Barcelona hi ha més de 2.000 fonts, entre les ornamentals i les d'aigua potable. Moltes de les ornamentals no funcionen amb aigua apta per al consum, però, així i tot, en temps de sequera l'Ajuntament va tancar-les perquè la ciutadania prengui consciència de la gravetat de la situació. Ara els comissaris del pavelló català de la pròxima Biennal d'Arquitectura de Venècia, els arquitectes Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño (Takk) i Eva Franch proposen, dins el seu projecte Parlaments d'aigua, crear una "font de dades", és a dir, "un instrument urbà que ens ajudi a entendre quan estem en una situació de crisi hídrica", tal com explica Eva Franch.

Pere Almeda (Barcelona, 1976) dirigeix des de novembre de 2021 l’Institut Ramon Llull (IRL), organisme comú amb les Balears per promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes a l’exterior. De visita a Palma, Almeda celebra que, per primera vegada, un Govern del PP a les Illes no abandoni la institució mentre anuncien projectes comuns.

Àlex Susanna (Barcelona, 1957), escriptor i gestor cultural, anirà la setmana que ve a París a inaugurar una exposició a la galeria Dina Vierny sobre la sensualitat en Aristides Maillol. El càncer no l’atura. Torna a escriure i llegir. En aquesta conversa repassa la seva trajectòria. I opina sobre el present i el futur cultural.

Als manters que representen Catalunya i les Balears a la Biennal d'Arquitectura de Venècia els remou més la lluita a peu de carrer. Per això aquest al matí han arrencat la jornada de presentació de l'exposició produïda per l'Institut Ramon Llull amb una marxa silenciosa, reivindicativa i al mateix temps en senyal de dol pels milers de migrants morts al mar. La distància des del pont de Quintanavale fins al pavelló és només d'uns cent metres, però el recorregut ha sigut intens: els manters portaven unes samarretes amb el lema "L'art de la hipocresia" i a l'esquena una llista dels temes de "La Biennal d'Europa": "colonialisme, saqueig, fronteres, deportacions, morts, racisme, patiment i violència".

Quan va arribar a la Universitat per a Estrangers de Siena, l’any 2015, ho va fer amb un projecte de recerca en un centre on, entre les llengües que s’hi impartien, no es trobava el català. Ara la manacorina Cèlia Nadal ha estat nomenada directora del Centre d’Estudis Catalans en aquesta mateixa universitat. Actualment és també la presidenta de l’Associació Italiana d’Estudis Catalans. 

Els resultats de la primera trobada entre el president de la Generalitat de Catalunya i coordinador d'Esquerra Republicana (ERC), Pere Aragonès, i el coordinador de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, s'han emmarcat sobretot en l'àmbit cultural i lingüístic. Els líders dels dos partits sobiranistes han acordat crear un circuit cultural perquè els creadors i intèrprets de les Illes i de Catalunya puguin desplaçar-se i fer la seva activitat a qualsevol dels dos territoris.

L’Ajuntament de Palma, de la mà del seu batle, José Hila, i del tinent de batle de Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera, ha assistit a la trobada telemàtica que ha servit per oficialitzar l’entrada a l’Institut Ramon Llull per part de l’Ajuntament de Palma.

La Fira del Llibre de Frankfurt congrega més de 7.000 empreses i institucions que proven de fer fortuna amb els seus llibres i autors. La sensació que es té passejant-s'hi és de recerca frenètica d'oportunitats i de concentració de talent: a la fira hi pot passar de tot. El primer dia d'aventura, la il·lusió sura en l'aire i en les cares dels milers d'editors, agents i autors que omplen passadissos, auditoris i places.

"Aquest 2022 fa 20 anys que va néixer l'Institut Ramon Llull. En el marc d'aquest aniversari, estem desenvolupant un debat estratègic amb institucions i entitats amb les quals treballam, perquè volem enfortir tots els nostres instruments per donar servei a la cultura. Refermar el vincle amb les institucions balears és cabdal". El director de l'Institut Ramon Llull, Pere Almeda –que va assumir el càrrec el mes de novembre després que Francesc Serés hi renunciàs per motius personals cinc mesos després d'ocupar-lo– s'ha reunit aquest dimecres amb la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, i el nou director de l'Institut d'Estudis Baleàrics, Pere Malondra; a la reunió hi havia, també, altres responsables del Llull. Entre les noves missions es plantegen quina és la millor manera de presentar la cultura i llengua catalana al món i quin rol pot tenir la institució en la demanda de generar un circuit més fluid dels projectes i iniciatives culturals entre els territoris de parla catalana.

Que el català s'escolti als salons més nobles de l'ambaixada espanyola a Londres, fa poc menys d'un segle territori del dissetè duc d'Alba, Jacobo Fitz-James Stuart, no és gens habitual. Ho va ser entre 2008 i 2012, quan Carles Casajuana era el cap de la representació diplomàtica i no s'amagava –ans al contrari, en feia bandera– de quina era la seva llengua sempre que se li presentava l'oportunitat, per no parlar de la seva obra. Però després el va substituir Federico Trillo, el ministre de Defensa del Yak-42, i els bons costums d'estat plurinacional, ni que fos per iniciativa personal, van passar a millor vida.

Pere Almeda és des d'aquest divendres el nou director de l'Institut Ramon Llull. Almeda ha estat nomenat en substitució de Francesc Serés, que segons el departament de Cultura "ha renunciat al càrrec per voluntat pròpia i motius personals". El nou director, que prendrà possessió del càrrec la setmana vinent, ha explicat que un dels seus grans reptes serà "establir noves línies de diàleg amb les cultures del nostre entorn i de la resta del món" i enfortir "el sistema de col·laboració amb artistes". Almeda ha destacat que l'Institut Ramon Llull "es veu com un aliat des de tots els sectors de la cultura catalana per tirar endavant projectes i projectar-la arreu del món", i ha subratllat que la situació de la llengua catalana és una de les qüestions a treballar també des de la institució: "La nostra cultura és petita però a la vegada molt potent. Ha de saber superar obstacles, com el debat sobre la llengua, i remar com un actor més".

Francesc Serés Guillén (Saidí, Baix Cinca, 1972) és conegut com a columnista i escriptor (en l'últim any ha guanyat el premi Proa i el premi Llibreter per la novel·la La casa de foc). Els que el tracten personalment saben que és una persona amable en les formes però dur en la conversa, perquè no fa gaires concessions intel·lectuals quan discuteix. Potser ho fa que Serés ha collit pomes al costat dels temporers i li molesten els rondinaries i els llepafils. Amb una trajectòria sòlida i una personalitat exigent, hem de considerar una bona notícia que hagi acceptat la direcció de l’Institut Ramon Llull, l’organisme públic creat el 2002 per promoure la cultura catalana al món. Serés ha trigat tres mesos en concedir la primera entrevista, que és un senyal de la seva ètica de treball: primer pensar, després fer i, en acabat, parlar.

“La proposta de dirigir l’Institut Ramon Llull ha estat recent i sobtada”, admet Francesc Serés, que fa poc més de mig any va ser notícia gràcies a la concessió del segon Premi Proa de novel·la amb La casa de foc. La relació de Serés amb el Llull, però, va arrencar fa anys. “El 2007 hi vaig col·laborar per primera vegada com a autor, en un viatge per presentar una traducció –recorda–. Des de finals del 2018, a més, he dirigit l’Àrea de Creació del Llull”. És una de les tres grans potes de l’institut, juntament amb la de Llengua i Universitats i la de Literatura. 

M’agrada preguntar el nom del cambrer o la caixera del supermercat i m’agrada recordar-lo i dir-lo quan torno al súper o al restaurant. Sovint m’han dit que era la primera persona que els hi preguntava. No entenc com hi ha qui no mira als ulls a qui l’atén. Quan somric a algú allargo el moment per afavorir que hi hagi una connexió mínima, per fer possible una certa experiència de complicitat. La vida es viu a petits glops com aquest. No hauria de ser necessari justificar gaire la conveniència de dedicar temps a crear un tracte personal de qualitat amb qualsevol, però en el cas de les persones que treballen amb tu hi ha un motiu de més. Tota organització funciona gràcies al fet que la informació ascendeix des de la base cap al vèrtex on es prenen les decisions. La qualitat d’aquesta informació és essencial. Cal que els paràmetres que tenim en compte a l’hora de decidir siguin els que poden efectivament ajudar-nos a millorar, però passa que la mateixa organització genera disfuncions causades per la rutina o els prejudicis conceptuals.

Els dramaturgs illencs Aina de Cos, Marta Barceló, Las Hermanas Picohueso i Toni Gomila participen d'un programa pilot internacional de vídeos amb lectures dramatitzades impulsada per l'Institut Ramon Llull, l'Institut d'Estudis Baleàrics, el festival Temporada Alta de Girona, la Sala Timbre 4 de Buenos Aires i la Sala Verdi de Montevideo. L'objectiu és mantenir les arts escèniques vives en una situació de mobilitat internacional restringida per la pandèmia del covid-19.

Fins ara els instituts que vetllen per promocionar el català, el castellà, el basc i el gallec havien treballat per separat. A partir d'aquest dimarts, l'Institut Ramon Llull, el Cervantes, l'Etxepare Euskal Institutua i el Consello a Cultura Galega han signat un acord de col·laboració a través d'una videoconferència que s'ha pogut seguir per YouTube.

L'Institut Ramon Llull ha fet públic aquest diumenge l'arrencada d'una nova iniciativa comunicativa en format de revista digital i amb contingut específic sobre totes les disciplines que treballa l'institut, que ha sigut batejada amb el nom de Paperllull.

Ja fa uns quants anys que la Setmana del Llibre en català no para de créixer tant pel que fa a la facturació com en nombre d'expositors i de visitants. L'edició d'enguany, l'última presidida per Joan Sala, no ha estat una excepció i ha tancat amb xifres molt positives. Amb una facturació de 543.973 euros, s'han superat els nivells de l'úñtima edició en un 8,44%. Les vendes s'han repartit entre tres gèneres: un 23,44% dels exemplars venuts són de literatura infantil i juvenil, un 36,52% de no-ficció i un 40,04% de ficció d'adults. Així mateix, les vendes de novetats i de llibres de fons s'han dividit a parts iguals. Segons els organitzadors, aquestes dades demostren que el públic ha estat "força divers".

Manel Mula Ferrer és el responsable de l'oficina de Londres de l'Institut Ramon Llull, organisme que té per objectiu promoure la llengua i cultura catalanes a l'exterior. Després d'especialitzar-se en llengua i literatura catalanes a la Universitat de les Illes Balears i en estudis culturals a la Goldsmiths (Universitat de Londres), ha treballat en l'àmbit de les xarxes socials i ha col·laborat amb publicacions literàries com 'Asymptote', a la qual aportava literatura catalana.

El mallorquí Manel Mula serà el nou responsable de l'oficina de l'Institut Ramon Llull (IRL) a Londres, un càrrec amb el qual gestionarà els interessos i desenvoluparà les línies estratègiques i accions de la institució al Regne Unit i a Irlanda.