La història de Mateu Martorell (Palma, 1939) és la d’un home que ha quedat sempre al mateix lloc mentre tot canviava o desapareixia al seu voltant. Quan parla d’ell, en realitat ho fa del barri on ha viscut 87 anys, de la seva família, dels seus veïns i, per descomptat, de Can Vinagre. De la barra del bar del carrer dels Oms des de la qual ha contemplat la transformació d’aquest espai urbà. Ell desapareix del relat com si la seva identitat fos més a fora que a dins, com a part d’una generació que s’explica parlant dels altres. No es lamenta de les renúncies ni reconeix aquesta idea –tan contemporània– del sacrifici, d’una vida sencera fent feina. “Fa només un any encara atenia darrere la barra, però ara les cames ja no em responen”, revela, tranquil.

El 1892 el menorquí Francesc F. Andreu impulsà la primera central elèctrica de les Balears, Eléctrica Mahonesa. La primera de Mallorca s’inaugurà a Alaró el 1901 per iniciativa dels germans Gaspar i Josep Perelló Pol, comerciants locals de sabó i oli. El 1902 l’electricitat arribà a Manacor amb la companyia Servera i Melis. I el 1903 seria el torn de Palma gràcies a la Compañía Mallorquina de Electricidad, que construí una central prop de la platja de Can Pere Antoni amb disseny de l’arquitecte Gaspar Bennàssar. Com a infraestructures pioneres, també hi hagué les centrals hidroelèctriques del Gorg Blau (1905) i de la Costera (1908). A Eivissa, la primera central elèctrica data del 1907 i el seu artífex fou l’empresari Abel Matutes Torres.

Sí, ho heu llegit bé: Jaume I, el campió de la cristiandat, que va foragitar l’Islam de Mallorca i les Pitiüses, va aportar una valuosa ajuda als marroquins quan aquests volgueren envair Ceuta. Ben és cert que, aleshores, Ceuta formava part d’un altre domini islàmic. Es tracta d’un de tants episodis d’una llarga història de relacions complicades entre veïns. Tan llarga, que ha arribat fins a l’actualitat.

Va néixer a Barcelona, d’origen francès i cubà, es va criar a les Filipines, va emigrar a Suècia, va adquirir la nacionalitat sueca i, per desig propi, va ser enterrat a Mallorca. Ernest Dethorey fou, a les Illes Balears de fa un segle, el cronista de la cultura i també del turisme llavors incipient. El recordam quan es compleixen 125 anys del seu naixement, el 13 de setembre del 1901.

Carles Buxadé tenia dos anys quan les seves ties, Daria i Mercè Buxadé, s’embarcaren a 22 i 18 anys al port de Barcelona amb l’expedició del capità Alberto Bayo. En guarda un record difús, però suficient per haver dedicat dècades de la seva vida a cercar la veritat sobre el cruel destí d’aquelles dues dones a qui ja no tornà a veure mai més. “Evidentment, era molt petit, però recorda haver-les vist pujar a un camió descobert amb moltes altres dones, una desena aproximadament”, relata la seva filla, Ann.

Després dels newtons i les prunes clàudies de la setmana passada, podem continuar cercant noms propis amagats dins el vocabulari quotidià. Un cop més, només cal mirar una mica al nostre voltant. Podem posar-nos unes vambes per sortir a córrer o unes xiruques per anar d’excursió. Si en aquestes activitats ens refredam una mica i ens agafa mal de cap, potser ens haurem de prendre una aspirina. I, si el mal de cap passa i decidim sortir a sopar, potser farem servir rímel per arreglar-nos una mica més.

A principi del segle XX les Balears tenien prop de 370.000 habitants. D’aquests, uns 300.000 vivien a Mallorca i uns 100.000 s’aplegaven a Palma. Eren una de les comunitats amb la taxa d’analfabetisme més elevada. El 77% de la població no sabia ni llegir ni escriure –en el cas de les dones la xifra era superior. Va ser a partir del 1926, amb la dictadura de Primo de Rivera, quan s’ideà un pla de construcció d’infraestructures educatives per revertir la situació. La majoria de les que hi havia aleshores ocupaven construccions antigues reutilitzades com a escoles i tenien unes penoses condicions de llum i de salubritat.

La Coral de Sant Joan ha vist completat el programa d'actes del seu 50è aniversari amb la presentació del llibre commemoratiu escrit per la musicòloga i investigadora Bàrbara Duran Bordoy. Sota el títol de Cantar al Pla de Mallorca. 50 anys de la Coral de Sant Joan, dissabte passat i en el marc de les festes patronals l'església parroquial s'omplí d'amics, cantaires i veïns.

És conegut com a ‘savi i bon rei’ i, periòdicament, responsables polítics actuals li reten homenatge al seu sepulcre a la Seu de Mallorca, en commemorar-se el 12 de setembre (data instaurada com a nova Diada de Mallorca) la seva jura de les llibertats i franqueses illenques. Era tan bo, el bon rei Jaume II? Aquesta és la pregunta que ens feim quan es compleixen 750 anys de la seva coronació, cap al setembre del 1276.

A 82 anys, el pobler Joan Pons Gost es mira els calls de les mans i repassa les seves cinc dècades fent de picapedrer. “Vaig aprendre l’ofici el 1957, a 13 anys. Havia perdut mon pare de ben petit i, per ajudar a l’economia familiar, vaig començar de manobre en diferents reformes que es feien dins el mateix municipi de sa Pobla. Amb un carret, m’enviaven per amunt i per avall a cercar material. Després ja m’ensenyaren a fer ciment i a posar blocs”.

Compraríeu uns talaiots? El mercat immobiliari del Pla de Mallorca no deixa de sorprendre: s’ha posat a la venda la finca anomenada S’Hort de Sabor, una parcel·la de quasi 64.000 metres quadrats, 9 quarterades, que forma part de la finca homònima de Sabor. Està dins el terme municipal de Montuïri i molt pròxima al conegut jaciment arqueològic de Son Forners.

Ser menyspreats, insultats o fins i tot agredits; això és el que varen aguantar, al llarg de tres segles, els xuetes, els portadors dels quinze llinatges assenyalats per la resta dels mallorquins com els únics descendents dels jueus convertits al cristianisme. No sempre ho aguantaren estoicament: dos d’ells, Gabriel Fuster i Ignasi Forteza, expulsats d’un ball, dugueren la seva discriminació als tribunals i guanyaren el plet, anomenat ‘de Cartagena’ per la jurisdicció que se’n va fer càrrec. Ara fa 175 anys, l’1 de setembre del 1851, des de la part demandada es decidia de designar un representant per seguir aquella causa.

Són dues torres, com el títol de la novel·la de Tolkien de la trilogia El senyor dels anells: una d’islàmica; l’altra, ja de després de la conquesta. Dues torres, amb un cos central afegit al segle XIX. Es coneixen com a torres del Temple o Almudaina de Gumara. El seu origen és, per descomptat, defensiu. Però Gumara ja no combatrà més: l’Ajuntament de Palma té previst obrir-les al públic perquè siguin un espai museístic. Ho farà, asseguren els responsables, una vegada culminades les obres de rehabilitació, el 2027, vint anys després d’haver adquirit l’edifici.

A Mallorca, un dels grans aliats del boom del turisme varen ser les anomenades cançons turístiques. Les lletres elogiaven les meravelles paisatgístiques de l’illa. La llavor ja fou sembrada als anys 40 del segle XX pel músic palmesà Pere Bonet Mir (1917-2002), més conegut com a Bonet de Sant Pere i professionalment Bonet de San Pedro. En plena postguerra, a la cançó Bajo el cielo de Palma, clamava als quatre vents “paisajes lindos tiene Mallorca”. La mateixa temàtica tractaria a Un viejo hogar en la isla, Juntito al mar, Cala d’Or i Canto a Mallorca. Aquestes composicions del tot naïfs contrastaven amb el famós tema Raska-yú, que el 1943 l’artista illenc va escriure com a paròdia de la mort en temps de molta misèria (el franquisme l’arribà a censurar, perquè sospitava que contenia una crítica implícita a la dictadura).

“Parla’m, oh, musa, d’aquell de les mil cares, que va fer mil viatges...”. Ningú s’hauria pensat mai que l’Odissea, un clàssic de fa 2.700 anys, desfermàs enceses polèmiques a les xarxes socials, com ho està fent, per obra i gràcia de la recent adaptació cinematogràfica de Christopher Nolan. Per als illencs, encara hi ha un altre motiu d’interès de la història d’Homer: si el seu heroi, Odisseu –o Ulisses–, va passar per alguna de les Balears, al llarg del seu decenni de travessies per tota la Mediterrània, després de la guerra de Troia –deu anys més–, per tornar a la seva illa d’origen, Ítaca. Potser ho va fer?

Parlar de Rafel Muntaner Morey, Coca, és fer-ho de gairebé un segle a través de la vida manacorina. Batle, impressor, cinèfil, president de la TV Manacor, home lligat al Perles Manacor —tant a la secció de bàsquet com a la de pesca submarina—, promotor del gratacels de la plaça de la Bassa i gerent del Cine Goya durant una dècada. El polític del "fic entre les celles" va ser un home polièdric, impulsiu i actiu fins als darrers anys.

Els acords de teclat d’una versió de Whitney Houston que arriben des de l’Hotel Mariant Park es barregen amb les notes, a tot volum, de Barbie Girl, un hit dels anys 90 que arriba dels voltants de l’Hotel Playamar. La nit d’agost és feixuga i les terrasses dels hotels són plenes de turistes que cerquen l’entreteniment promès. Just al mig, immutables i eternes, alienes a l’anacronisme, romanen les pedres mil·lenàries del poblat talaiòtic de l’Illot.

Qualsevol gran esdeveniment, com l’eclipsi solar total del 12 d’agost, està envoltat d’aspectes fascinants i curiositats. Amb quins artefactes es predeien antigament aquests fenòmens astronòmics? Què et perds si no ets en una zona de totalitat? Algun dia deixarà d’haver-hi eclipsis?