La Conselleria de Salut ja reconeix el gènere sentit de 268 persones trans a la seva targeta sanitària sense necessitat de fer cap tràmit mèdic, gràcies a la Llei per garantir els drets de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals, i per erradicar l’LGTBI-fòbia, aprovada el 2016 pel Govern balear. Així, l’Executiu autonòmic va avançar una passa dins les seves competències en el que preveu la Llei trans de l’Estat, aprovada en el Consell de Ministres aquest 29 de juny. El text permet la lliure autodeterminació del gènere –que una persona pugui canviar el nom i el sexe al DNI només amb la voluntat, sense haver-se d’hormonar ni tenir cap informe d’un metge, com fins ara– a partir dels 16 anys i amb assistència de progenitors o tutors a partir dels 14. Ara encara ha de passar pel Congrés i el Senat, i manca concretar com es desplegarà a les comunitats autònomes. Tanmateix, el procediment de canvi de nom depèn del Registre Civil, de manera que aquest punt continuarà sent competència de l’Estat.

Una trentena de feministes s'han concentrat aquest dissabte a Palma, a prop de la Delegació del govern espanyol a les Balears, per reivindicar que "es compleixi l'agenda feminista i que es deroguin totes les lleis trans", segons ha informat la portaveu del col·lectiu Radfem Mallorca, Ana Martínez. La concentració era part d'una crida a escala estatal. "Deim 'no' a totes les lleis trans perquè fan molt de mal a les dones, ens esborren del mapa. Si el sexe deixa de ser objectiu i passa a ser un sentiment, es desfan totes les lleis de gènere", ha explicat Martínez. Durant la concentració s'han pogut sentir consignes com "El feminisme és abolicionista", "El puter, pagant, també està violant" i "Irene Montero dimissió", entre altres.

Un 59,1% de les persones transsexuals de les Balears està en atur, enfront del 17,3% de la població general, segons una investigació de l'associació Ben Amics i difosa amb motiu del Dia Internacional de la Visibilitat Trans que se celebra aquest dimecres. Segons ha informat l'agència Efe, l'estudi revela les problemàtiques a les quals s'enfronten les persones trans per accedir al mercat laboral i les situacions de discriminació que viuen tant en l'àmbit educatiu com en el laboral.

El jutjat d'Instrucció número 1 d'Eivissa ha fixat per a dimecres a les 9.20 h el judici verbal contra el secretari general del sindicat CGT a les Balears, Rafael Sánchez, acusat d'un delicte d'injúries arran d'una querella interposada per un empresari de Formentera. Segons informa el sindicat en un comunicat, el querellant va demandar l'organització per defensar un treballador transsexual que havien acomiadat.

L'associació LGTBI de les Balears, Ben Amics, ha estudiat les reaccions de 360 alumnes de dos instituts de Secundària després de conèixer un company transsexual. El resultat ha estat que un 11% han assegurat sentir-se incòmodes davant aquesta situació, mentre que un 3% afirmen que no compartirien pupitre amb un transsexual.

Ivonne Moll té 53 anys i fa més d’una dècada que assumí que era una dona tancada en un cos d’home. Malgrat que compartia la vida amb la seva dona i els seus dos fills, decidí superar totes les barreres i lluitar per la seva vertadera identitat. L’empresa on treballava com a marbrista va fer fallida i, ja divorciada de la seva parella, començà el trànsit per adequar el seu cos al seu vertader gènere. Des de llavors, Ivonne no ha tornat a treballar.

El president de l’associació Chrysallis a les Balears exposa els problemes més freqüents en què es troben els menors transsexuals als centres educatius. Álex Lucas afirma que encara queda molta feina per fer en la defensa d’aquest col·lectiu i critica el Govern per la manca d’informació, fomentació i conscienciació respecte de la transsexualitat.

Ningú no dubta que l’educació als centres escolars ha de conèixer i reconèixer tota classe de diversitats. Amb aquesta premissa, la Conselleria d’Educació i Universitat va elaborar el 2016 un protocol d’actuació perquè els menors transsexuals se sentin protegits, reconeguts i secundats pel centre allà on cursen els estudis. No obstant això, pares i mares, i associacions en defensa dels drets dels menors determinen que el protocol de detecció, comunicació i actuacions per a alumnes transsexuals i transgènere no ofereix les garanties suficients per a la protecció dels seus drets. Testimonis de menors trans i distints col·lectius asseguren que els centres no apliquen el protocol de manera correcta i que existeixen nombrosos casos en els quals no es respecta la voluntat dels alumnes trans.

La federació Plataforma Trans ha denunciat aquest dimarts una nova agressió a una dona transsexual a Eivissa, la qual un home va insultar i copejar el 26 d'octubre al mig del passeig de l'Arenal de Sant Antoni, segons l'agència Efe. Segons l'entitat, la jove, de 30 anys, caminava pel passeig quan un home la va insultar, li va pegar i la va tirar a terra, cosa que li causà contusions a la cara, l'esquena i el genoll. "L'autor de l'agressió li va adreçar insults relacionats amb la seva condició sexual, perquè sabia que era una dona transsexual", ha assegurat un portaveu de Plataforma Trans.

Moment de la presentació: “Hola, som na Laura, tenc vint-i-set anys, he nascut aquí, a Mallorca, i ara estic estudiant perruqueria i maquillatge professional”. Punt. No necessita explicar més. Cap menció, cap etiqueta, cap concepte. Abans home, ara dona, dona transgènere, dona transsexual... En realitat, què importa? Algú pot pensar. I tot i que sovint les etiquetes sobren, hi ha vegades en què es fan necessàries perquè les persones puguin reafirmar-se, reconèixer-se, alliberar-se. Perquè quan es tracta del propi cos ja no és només qüestió d’un nom o d’un concepte, es tracta de la descoberta del jo i de tot allò que necessita una persona per construir-se i desconstruir-se. Què és ser home? Què és ser dona? Què és la feminitat o la masculinitat? Són preguntes de difícil resposta, molt lligades al fet biològic però també al cultural.

L’OMS ha deixat de considerar la transsexualitat una malaltia i l’ha inclosa dins la classificació internacional de malalties com a comportament sexual.

MÉS per Mallorca ha mostrat el seu compromís amb la igualtat real de les persones LGTBI amb totes les sigles. Per això, amb motiu de la celebració de l'Orgull LGTBI aquest mes de juny, la formació ha posat en marxa una campanya de visibilitat trans. La iniciativa consta de dues línies: la difusió a xarxes per conscienciar de la realitat trans, i també l'edició de material de difusió a partir d'una selecció de persones trans que han fet una tasca important l'àmbit cultural i social, i també dins el mateix activisme LGTBI.

El Servei de Salut del Govern subvencionarà 21 cirurgies de reassignació de sexe de persones de Balears que estan en llista d'espera des de fa més de vuit anys. L'objectiu és agilitzar aquestes operacions per acabar amb la “incertesa” i “l'angoixa” de les persones transsexuals que fa tant de temps que esperen una intervenció.

El Servei de Salut modificarà el nom dels nins i nines transsexuals a les targetes sanitàries i a les seves històries clíniques, ha informat aquest dilluns la Conselleria de Salut.