El nou conveni col·lectiu de comerç de les Balears ja és una realitat després que patronals i sindicats hagin arribat a un acord (amb l'excepció de CCOO) que afectarà prop de 70.000 treballadors del sector i que preveu una pujada salarial del 14% en quatre anys.

La Unió Sindical i Tècnics Sanitaris (USAE) ha acusat la gerència del SAMU 061 d’aplicar retallades salarials als seus treballadors de manera unilateral amb l’objectiu de corregir el que qualifica d'una “gestió ineficient”.

El conflicte laboral a la Fundació d’Atenció a la Dependència torna a escalar. Els treballadors no descarten noves mobilitzacions davant el retard en l’aplicació de la pujada salarial acordada amb el Govern el mes d’octubre, un compromís que va permetre posar fi a la vaga indefinida de final de 2025.

Els salaris dels treballadors de les Balears continuen per sota de la mitjana estatal, tot i haver registrat el major increment en el conjunt del país des del 2007. Així es desprèn de l'estudi 'Evolució Salarial 2007-2025' elaborat per EADA Business School i la consultora ICSA Grup que ha estat presentat aquest dimecres.

El Consell de Govern ha aprovat un suplement de crèdit de 22,3 milions d’euros per fer front al pagament al personal de l’IB-Salut derivat de l’execució de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) sobre les congelacions salarials dels anys 2020 i 2021.

En el debat sobre l’estat de la comunitat, la presidenta va situar fa uns dies la qüestió demogràfica en el centre del debat polític. El creixement poblacional –en la pràctica, un subterfugi per no apuntar directament a la immigració– ha passat a estar en el centre del debat, perquè una part de la classe política és especialista a crear problemes nous en lloc d’aportar solucions efectives als problemes que ja tenim. De fet, només recordaré que fa just un mes el govern autonòmic va quedar en evidència quan el Fòrum de la Societat Civil va destapar les dades del sondeig de l’Agència d’Estratègia Turística del mateix govern que apuntaven al fet que allò que en realitat molesta bona part de la ciutadania és la quantitat de turistes que tenim.

La inflació dels anys immediatament posteriors a la pandèmia va erosionar la capacitat adquisitiva de les famílies, i en la majoria d'economies avançades els sous encara no s'han recuperat. Segons un informe de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE, l'organisme que agrupa les principals economies desenvolupades del món), el tercer trimestre de l'any passat, els sous havien recuperat la capacitat de compra que tenien el 2020 en només 12 dels 33 països més avançats.

La pujada del salari brut mitjà dels treballadors de les Balears s’acosta al 50% en dues dècades. Una xifra que no té per què ser insuficient, si no fos pel context en el qual s’ha produït. Aquest increment no ha pogut, ni de bon tros, fer front a l’increment del cost de vida, encapçalat per l’habitatge, que en alguns municipis arriba a superar un augment de més del doble del de les nòmines. L’equació és senzilla. Si a principis dels 2000 el salari mitjà d’un treballador era de 18.000 euros, ara supera els 24.000 bruts anuals. Però aquesta pujada no basta si el preu del metre quadrat passa dels 1.500 o 1.800 euros –en funció de la zona– als més de 4.000 que el mercat immobiliari registra ara.

El preu de l'habitatge a les Illes ha pujat quatre vegades més que no els salaris en la darrera dècada. Tot i que les xifres varien lleugerament segons les fonts, es pot afirmar que entre 2014 i 2024 els sous dels treballadors illencs han pujat al voltant d'un 30% en el millor dels casos, mentre que en el mateix període, el lloguer i la compra d'habitatges han experimentat augments de més del 130%.

L’encariment dels lloguers ha esdevingut el focus de l’atenció pública. Per a les esquerres la solució és sancionar els propietaris que violin el topall dels lloguers fixat per normativa pública. Per a les dretes la llibertat contractual donarà els incentius per augmentar l’oferta d’habitatge en lloguer. Els qui eviten posicionar-se en el debat dreta-esquerra insisteixen en la urgència de promocionar l’oferta d’habitatge públic –o sigui, fugir d’incentius i fugir de sancions.

El govern de Pedro Sánchez ha tancat el 2024 traient pit de la bona marxa de l'economia o, com a mínim, de les dades macroeconòmiques. Això, però, no vol dir que aquest 2025 es presenti plàcid en termes econòmics. De fet, l'executiu espanyol arrenca l'any amb una llista de matèries pendents a resoldre. Algunes d'elles, però, no només requeriran lligar consensos al Congrés dels Diputats, sinó que també esquitxaran les cotitzades espanyoles.

La Mariona té 25 anys, és de Barcelona i des de fa set anys viu fora de casa els pares amb la seva parella. El seu pare, el Ramon, en té 71 i ja fa sis anys que està jubilat. A la família es viu una situació del tot paradoxal –que no pas estranya–: el Ramon cobra més com a pensionista que no pas la Mariona com a treballadora. I no: no és que el pare cobri la pensió màxima; de fet, la seva jubilació no arriba pas als 2.000 euros mensuals. La Mariona, malgrat no tenir un sou fix, cobra de mitjana uns 1.500 euros al mes.

Els costos salarials han augmentat un 2,59% a les Balears el segon trimestre en comparació de l'any anterior, fins a una mitjana de 2.220,67 euros per treballador i mes, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicades aquest dimarts. El cost laboral total –que als costos salarials suma altres costos– es va situar a les Balears en 3.025,85 euros per treballador i el mes d'abril al juny, cosa que representa un 3,24% més que el 2022.

Tothom té una idea clara de com és el seu sou respecte al seu entorn. ¿Però saps realment si el teu sou és alt o baix en comparació amb la resta de la població de la teva comunitat, de qualsevol altra o bé d'Espanya? T'oferim una calculadora que et permetrà descobrir quanta gent cobra més i menys que tu i on se situen els teus ingressos en l'escala salarial estatal i de la comunitat on vius. Aquí la tens:

L'economista en cap del Banc Central Europeu (BCE), Philip Lane, obre la porta a una fita històrica: el BCE estaria preparat per fer una rebaixa de tipus d'interès la setmana vinent, cosa que implicaria que s'avançaria –per primera vegada– a la Reserva Federal dels Estats Units, que és qui acostuma a marcar el camí en matèria de política monetària. Segons Lane, executar aquesta decisió abans que la Fed no té per què ser contraproduent.

Una trentena de persones s'ha manifestat avui davant la Delegació del govern espanyol a Palma en defensa del sistema pública de pensions. La Coordinadora Balear per la Defensa de les Pensions Públiques ha convocat aquesta protesta contra la privatització dels plans de pensions en els convenis col·lectius sectorials i reclama una pensió mínima suficient amb, almenys, un 60% del salari mitjà. A més, demana la fi de la bretxa de gènere i que es dugui a terme una auditoria de comptes de la Seguretat Social. Segons ha assenyalat el portaveu de la Coordinadora, Pep Juárez, la concentració s'ha emmarcat en una convocatòria organitzada en l'àmbit estatal. 

1.983,33 euros en 14 pagues: aquest és el salari de referència que s'hauria d'aplicar a les Balears perquè la ciutadania pugui tenir una vida digna i autònoma. Aquest sou que proposa CCOO és 430 euros superior al que cobraven de mitjana el 2022 els treballadors illencs: 1.554,64 euros. El sindicat ha presentat aquest dimecres l'informe Salari balear de referència. Una aproximació insularitzada, que ha elaborat en col·laboració amb la Fundació Intercoopera. El document incideix en una circumstància que es dona a les Illes: malgrat que l'economia creix, el PIB per càpita encara està a nivells anteriors a la pandèmia. Aquesta situació, segons ha remarcat el secretari general de CCOO a les Balears, José Luis García, genera "malestar" entre bona part dels treballadors, que cada vegada tenen més dificultats per accedir a un habitatge i fer front a les despeses més elementals, com la compra d'aliments, l'educació dels fills i el transport.

CCOO ha xifrat en un 69% el seguiment de la vaga, aquest divendres, a entitats bancàries de les Balears, segons ha recollit Europa Press. Els treballadors de BBVA, Banca March i Santander reclamen un nou conveni similar al que han signat recentment les patronals d'Estalvi i Cooperatives de Crèdit.

Tinc una entrevista de feina la setmana vinent i per ara no hem parlat de diners. Quin sou he de demanar respecte al que tinc ara?

Les dones de les Balears cobren 3.553 euros menys a l'any que els homes, una xifra que situa la bretxa salarial l'any 2021a les Illes en el 13,7%, un 0,7% menys que el 2020. Així es desprenen les dades recollides a l'informe elaborat per UGT amb motiu del Dia de la Igualtat Salarial, que se celebra aquest dijous, i que estan basades en les xifres del 2021 de la darrera Enquesta d'Estructura Salarial de l'Institut Estatal d'Estadística (INE). El sindicat ha criticat que, a més a més, les dones de les Balears ocupen tres de cada quatre contractes a temps parcial: del total de 63.600 contractes parcials el 2021, 48.000 van ser per a dones.