Les eleccions d'Extremadura han estat el primer test del nou cicle electoral i ha servit per prendre el pols de les perspectives dels diferents partits. La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha aplaudit a X, antic Twitter, la victòria de la candidata del PP, María Guardiola, que ha guanyat un escó respecte del 2023, però sense fregar la majoria absoluta. "Derrota inapel·lable al sanchisme", ha dit la cap de l'Executiu balear, que ha obviat en el seu missatge l'increment significatiu de Vox, que ha passat de 5 escons a 11 i condicionarà encara més la governabilitat.

L'assemblea general de MÉS per Mallorca ha decidit que la formació continuï dins el grup parlamentari de Sumar. Així ho han votat els militants amb un 67% a favor de quedar i 31% a favor de sortir. Una decisió que s'havia posposat després d'un empat tècnic abans de l'estiu i que s'ha debatut aquest divendres al casal Pere Capellà d'Algaida.

MÉS per Mallorca reprendrà aquest divendres horabaixa la consulta a la militància per decidir si el seu diputat en el Congrés, Vicenç Vidal, romp amb Sumar o queda en el grup parlamentari, segons han indicat a Europa Press fonts de la formació.

El diputat de Sumar-MÉS al Congrés, Vicenç Vidal, ha confiat que tant el PP com el PSOE donin suport a incorporar un finançament específic per a les Balears a la llei estatal de mobilitat. Aquesta mesura, ha explicat Vidal en una roda de premsa feta aquest dimecres, l'ha introduït ell mateix a través d'una esmena –pactada amb els socialistes– que fa referència de manera clara al finançament que haurà de rebre l'Arxipèlag.

L'assemblea de Més per Menorca ha avalat, amb un 83% de vots favorables, la proposta de l'executiva del partit perquè el diputat de Sumar MÉS, Vicenç Vidal, abandoni el Grup Plurinacional Sumar al Congrés i passi al grup mixt.

La compareixença de Pedro Sánchez el dia 9 de juliol al Congrés es presenta com una data clau per a la legislatura. Després de la reunió entre el PSOE i Sumar aquest dimecres al Congrés per avaluar la coalició de govern, el soci minoritari ha advertit que hi ha "risc que [el mandat] embarranqui" si el president espanyol no planteja una bateria de mesures contra la corrupció i per desplegar tot l'esperit social del programa de govern. Ara bé, el portaveu de l'espai i ministre de Cultura, Ernest Urtasun, no ha volgut amenaçar amb l'escenari de trencar la coalició, sinó que s'ha mostrat esperançat que el PSOE prendrà nota de les seves peticions i ha subratllat que la voluntat dels dos socis és arribar al 2027.

El partit Més, el sector sobiranista de dins de Compromís, ha decidit tirar pel dret i abandonar el grup parlamentari de Sumar al Congrés dels Diputats i passar al grup mixt. Així ho ha confirmat el resultat de la consulta feta aquest dilluns entre el consell nacional de la formació, que ha validat l'estratègia de l'executiva valencianista que fa setmanes que reclama als seus socis fer aquest pas. El resultat de la votació ha sigut de 190 sufragis a favor (92,68%), 8 abstencions (3,9%) i 7 vots en contra (3,41%). La participació s'ha elevat fins al 88,74%.

El presumpte cas de corrupció al PSOE per comissions il·legals de la trama dels dos exsecretaris d'organització Santos Cerdán i José Luis Ábalos i l'exassessor Koldo García està acorralant cada dia més el govern espanyol. Això ha comportat que els socis d'investidura de Pedro Sánchez ja l'hagin deixat sol en la defensa del seu executiu, però també un enduriment del to del seu soci de govern, Sumar. Mentre diversos partits de la plataforma de la vicepresidenta segona espanyola, Yolanda Díaz, estan pensant si trenquen amb el projecte amb el qual s'havien aliat i Podem es mostra especialment contundent contra l'executiu estatal, la política gallega ha decidit endurir el to. "El problema està en dos partits, el PP i el PSOE, i això és el que s'ha d'acabar", ha afirmat aquest dissabte en la clausura del tretzè congrés confederal de CCOO.

La Comissió Executiva de Més per Menorca ha acordat sotmetre a consideració de l’assemblea de Més per Menorca de dia 5 de juliol la decisió que el diputat Vicenç Vidal passi al grup parlamentari Mixt del Congrés dels Diputats. En una reunió celebrada aquest capvespre, l’Executiva de Més per Menorca ha fet balanç dels dos primers anys de la legislatura al Congrés dels Diputats i s’ha valorat que els avanços que s’han fet en l’agenda menorquina són "totalment insuficients".

L'executiva de MÉS per Mallorca decidirà aquest dijous si el seu diputat en el Congrés, Vicenç Vidal, adscrit en el grup de Sumar, l'abandona i passa al Grup Mixt a causa de la crisi pel cas de presumpta corrupció vinculat a l'exsecretari d'Organització del PSOE Santos Cerdán, segons han informat les agències Europa Press i EFE. Com que Més per Menorca va formar part de la candidatura de Vidal, també en convocarà l'executiva per plantejar la sortida de Vidal del grup de Sumar.

Finalment, la crisi entre Sumar i Compromís s'ha posposat, o s'ha desat dins el calaix de les crisis inoportunes, fins a nova ordre. Compromís ha dit, això sí, que ben aviat pensa “reavaluar” el seu acord amb Sumar, i mantenir les seves exigències de tenir llibertat de vot i veu pròpia al Congrés de Diputats. Particularment, s'entén, quan s'hi tracten temes que afecten directament el País Valencià, com la gestió de la DANA i de la reconstrucció, o la guerra bruta que el govern de Mazón, apuntalat per Vox, manté contra el valencià i l'ensenyament i els mitjans públics. 

"Jo crec que anem a setembre". Això és el que pensa una veu del diàleg social sobre la tramitació de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals al Congrés dels Diputats. La setmana passada, la mesa va tornar a ampliar fins a aquest 11 de juny el període per presentar esmenes a la totalitat al projecte de llei. Aquest no és el primer cop que s'amplia el termini, i per això aquest representant dels agents socials creu que —a aquest ritme— no hi haurà temps perquè el projecte es voti en una sessió plenària abans de les vacances d'estiu. Això faria que saltés al setembre: normalment, el Congrés està habilitat el mes de juny, però no al juliol ni a l'agost, per bé que sempre es poden habilitar dies a últim moment per tancar, precisament, carpetes pendents.

El "soroll" mediàtic que empaita el PSOE no només complica la vida a Pedro Sánchez, sinó que també repercuteix en Sumar. El soci minoritari de la coalició a l'Estat ha hagut de capejar la situació aquesta setmana davant dels embats de la dreta, que ha intentat esquitxar Yolanda Díaz situant-la com a "còmplice" de la presumpta corrupció que atribueix als socialistes. Les formacions a l'esquerra del PSOE admeten que aquest marc els perjudica i aprofundeix en la crisi que travessa aquest espai polític des de fa temps. Ara bé, hi ha factors que van més enllà d'aquesta conjuntura i que poden ser determinants perquè es pugui repetir una majoria plurinacional al Congrés. Les últimes enquestes publicades per diversos mitjans, de fet, dibuixen unes perspectives catastròfiques.

En la política catalana i en l'espanyola tenen lloc diverses pugnes alhora, algunes de soterrades i d'altres a la llum del dia. Cada setmana destaca alguna batalla entre Sumar i Podem –darrerament amb la polèmica de la compra d'armament i material de seguretat a Israel– pel seu grau de contundència. Podem fins i tot ha declinat la darrera mà estesa de Sumar dient que "està políticament mort". Dos partits dividits després de la unió frustrada de Sumar i trencada poc després dels comicis del 23-J. Mentrestant, al PP hi ha una pugna soterrada amb abraçades en públic entre la direcció estatal d'Alberto Núñez Feijóo i el líder català, Alejandro Fernández –amb un llibre inclòs ple de retrets, però guardant les formes en les declaracions–, més enllà de la complexa relació del dirigent gallec amb la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. ¿Les pugnes són més cruentes i públiques a l'esquerra mentre que la dreta ho tapa tot més?

Yolanda Díaz o Irene Montero. Sumar o Podem. Aquesta sembla que és la disjuntiva a l'esquerra del PSOE de cara a les pròximes eleccions espanyoles. La formació lila ja ha proclamat formalment que l'exministra d'Igualtat serà la seva candidata i ha convidat formacions que ara estan integrades dins de la coalició de Sumar, com Esquerra Unida, a renegar de Díaz i aliar-se amb ells. El partit de la vicepresidenta segona del govern espanyol no ho ha oficialitzat, però la seva constitució com a tal va lligada a l'objectiu que Díaz tingui una estructura al darrere que li permeti continuar liderant l'espai i repetir com a cap de llista.

Un dels titulars de l'assemblea de Sumar, que va culminar aquest diumenge, va ser la crida a la unitat de l'espai a l'esquerra del PSOE. La formació de Yolanda Díaz ha assumit que per resistir de cara al pròxim cicle electoral cal tornar a recosir un espai que es va fragmentar amb la sortida de Podem del grup parlamentari al Congrés. L'horitzó que planteja Sumar de cara al 2027, quan estan previstes les pròximes eleccions generals, és que els partits que es van aplegar sota la marca Sumar el 2023 tornin a repetir. Això inclou Podem, amb qui la negociació va ser agònica i de màxima tensió. És un escenari possible?

Sumar és una formació amb aspiracions de moviment que es va formar de pressa i corrents amb l'objectiu de concórrer a les eleccions de 2022: significava la liquidació (o, si més no, una estocada severa) al projecte de Podem i l'impuls definitiu de Yolanda Díaz (és bo recordar, contra el tòpic, que Galícia és un país d'una llarga i sòlida història de moviments d'esquerres, ecologistes i de lluita per la llengua i la cultura pròpies) com a cap de files d'una nova esquerra espanyola. Se suposava que Díaz venia a representar un lideratge més suau i flexible, però també més pragmàtic, en contraposició als hiperlideratges que havien llastrat Podem des dels seus inicis: el de Pablo Iglesias, per damunt dels altres, però també els d'Errejón, Monedero o la mateixa Irene Montero. El sectarisme, i també el personalisme i l'egolatria, han estat en gran mesura el punt més feble dels moviments amb vocació transformadora que s'han produït tant a Catalunya com a Espanya en els darrers anys, des de l'independentisme al 15-M passant pel feminisme, l'ecologisme i el que vostès vulguin.

L'assemblea estatal del Moviment Sumar ha conclòs aquest dissabte amb l'elecció d'una nova coordinació estatal, en la qual les Balears tindran una representació rellevant. Aurora Ribot, Borja Kruzelaegi, Juan Pedro Yllanes i Itziar Zameza formaran part de l'equip que dirigirà el projecte en aquesta nova etapa.

L'abril del 2020, poc després de l’esclat de la pandèmia, 159 milions de llars americanes van rebre un xec de 1.200 dòlars (més 500 per cada infant). Aquesta mesura, coneguda com a pagaments d’impacte econòmic o xecs d’estímul, es va repetir el desembre del 2020 i el març del 2021. En pocs dies, el govern de Trump va aconseguir arribar a una gran majoria de ciutadans americans. I els primers a rebre l'ajuda van ser aquells que ja tenien la seva informació fiscal registrada perquè havien presentat la declaració de la renda en anys anteriors. L’ingrés va ser directe als seus comptes bancaris. Una mesura àgil que va proporcionar a milions de famílies un petit respir econòmic en un moment d'emergència màxima.