El batle de Palma, Jaime Martínez, considera que viure en un edifici sense les condicions mínimes com l'antiga presó és per "una decisió personal" i no per una situació de vulnerabilitat. Així ha respost en una entrevista del programa Hoy por Hoy de Radio Mallorca (Cadena Ser), quan la conductora del programa ha assenyalat que les persones que hi resideixen tenen perfils vulnerables. "Una decisió personal no té a veure amb una extrema vulnerabilitat", ha assegurat, visiblement molest amb les preguntes de la periodista. "La vulnerabilitat està taxada i nosaltres funcionam com totes les administracions, les persones, la societat", ha afegit.

Malgrat que va arribar a Mallorca procedent de Bolívia, fa una dècada que Farouk Pino i la seva dona, Claudia Andrade, tenen la nacionalitat espanyola. I en fa 15 que Pino està al capdavant de Bolivia Centro Social, una entitat des de la qual ha teixit xarxes amb associacions i persones d'altres orígens que viuen a les Balears. Preocupat per l'ascens de l'extrema dreta, aquest activista fa sentir la seva veu als plens de l'Ajuntament de Palma, des d'on denuncia les polítiques de Vox i el PP.

El Fons Mallorquí de Cooperació ha cancel·lat tots els actes previstos per a aquest dissabte amb motiu de l'Encesa de Torres, Talaies i Talaiots del Mediterrani pels Drets Humans a causa de la mala previsió meteorològica a Mallorca.

L'informe Abandonament i violència institucional cap a les persones migrants, que han elaborat l'Institut Novact i Irídia-Centre de Defensa dels Drets Humans, deixa en evidència que la vulneració dels drets dels migrants que arriben a les Balears és sistemàtica. També assenyala els canvis que s'han produït en la ruta algeriana cap a les Illes: mentre que el 2023 el 70% dels migrants eren d'origen magribí, el 2025 la proporció s'ha invertit i el 70% dels migrants són de nacionalitats diverses. Les entitats destaquen l'augment de persones procedents de Somàlia, un país que té una taxa de reconeixement d'asil del 98%, un dret que tampoc no es compleix a les Illes. A més, el document remarca un fet conegut: la ruta algeriana és molt perillosa. El 2024 s'hi varen registrar 517 morts o desaparicions i durant 2025 han arribat 21 cadàvers a les costes de les Illes.

El 31 de gener del 2026 tindrà lloc la desena edició de l’Encesa de Torres, Talaies i Talaiots pels Drets Humans a la Mediterrània perquè aquesta mar sigui “un punt de vida i no de mort”, segons ha explicat la directora insular de Patrimoni del Consell de Mallorca, Maribel Arnau. L’objectiu és reafirmar el compromís col·lectiu en la defensa dels drets humans i de l’acollida i “posar en valor el nostre patrimoni per recordar que aquests espais històrics també poden simbolitzar valors que compartim com a societat”, ha afegit. 

El Comitè d’Escriptors Perseguits i la Junta del PEN Català han decidit atorgar la 16a edició del premi Veu Lliure al poeta, cineasta i activista uigur Tahir Hamut Izgil, una de les veus més rellevants de la literatura en llengua uigur i un dels testimonis més contundents sobre la repressió que pateix aquest poble per part del govern xinès. Tahir Hamut Izgil va néixer el 1969 a la regió del Xinjiang (Turquestan Oriental). Des de jove va destacar com a poeta innovador dins la literatura uigur, amb una obra influïda per la modernitat literària i el simbolisme. Va estudiar a la Universitat de les Nacionalitats de la Xina i va treballar durant anys com a cineasta i creador cultural. A mitjans dels anys noranta va ser detingut i enviat a un camp de treball per motius polítics.

L'eurodiputada balear del PP, Rosa Estaràs, ha denunciat públicament la "persecució política" que pateix l'opositora ruandesa i presidenta de les Forces Democràtiques Unides, Victoire Ingabire, actualment empresonada a Kigali. Així ho ha posat de manifest Estaràs en el ple del Parlament Europeu aquest dimecres, segons ha traslladat la formació popular en una nota de premsa.

El delegat del govern espanyol a les Balears, Alfonso Rodríguez, ha assenyalat que les Illes no compleixen els criteris fixats per l'executiu de Pedro Sánchez per declarar la situació de contingència migratòria, perquè no tripliquen la capacitat d'acollida de menors migrants. Rodríguez ha recordat que aquesta declaració es pot demanar quan es multiplica per tres la capacitat ordinària d'acollida, una situació en la qual només estan les Canàries, Ceuta i Melilla. En el cas de les Balears, la capacitat és de 406 menors, les Illes n'acullen 682 i n'hi hauria d'haver 1.218 per declarar la contingència migratòria.

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts un decret que fixa la capacitat d'acollida de les comunitats autònomes, incloses les Balears, i que suposa el darrer tràmit per posar en marxa el repartiment de menors migrants. La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha assenyalat que es tracta d'una "passa important per garantir els drets de la infància migrant" i que afecta "infants que arriben sols al nostre país i als quals s'ha de donar una acollida digna, solidària i humanitària".

Els passatgers s'acumulen a les 6.30 h del matí a l'estació Marítima número 3 del port de Palma. Hi ha un ferri cap a Formentera a les vuit i s'ha format una coa davant les oficines de la naviliera per treure'n les targetes d'embarcament. A un banc que hi ha al fons de l'edifici, un jove dorm aliè a tot el trull. Va vestit amb un xandall i una gorra li tapa la cara. Als peus té una bossa de plàstic verda amb una dessuadora dins. És una dels milers de persones que han arribat en pastera les darreres setmanes. Descansa profundament, mentre el renou augmenta segons avancen els minuts. Se senten les culleres xocar amb les tasses a la cafeteria, un infant que té son plora i un ca nerviós grata les cames del seu propietari. Cada pic hi ha més maletes i motxilles. A prop del jove que dorm, una senyora es posa crema als braços, indiferent al que l'envolta. Grups de joves mostren la seva excitació per viatjar amb els amics.

L'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) ha denunciat aquest dimarts les situacions d'"abandonament" en "circumstàncies extremes" que pateixen els migrants que arriben en pastera a les Illes Balears, segons el comunicat que l'entitat ha fet públic, on s'assenyalen casos de fins a set hores sense auxili. De fet, l'entitat acusa Salvament Marítim de "racisme institucional" i denuncia la manca de mitjans i les deficiències greus en els protocols d'actuació d'aquesta institució amb els migrants. A més, els guàrdies civils assenyalen que no es tracta d'una situació puntual sinó "habitual". "Afecta tant els migrants com els mateixos agents, exposats a jornades inhumanes de 24 hores sense el suport necessari", diu el comunicat.

L'ONG Caminando Fronteras ha comptabilitzat 328 persones mortes a la ruta migratòria amb origen a Algèria entre gener i maig de 2025, segons el seu darrer informe. La ruta algeriana s'emprèn amb destinació a les Illes Balears i el llevant peninsular i, sobre aquest trajecte, Caminando Fronteras ha destacat la manca d'activació de mitjans de rescat davant les alertes, una absència de protocols i una feble col·laboració internacional amb el país nord-africà, un factor clau en casos de desaparicions de persones.

L'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca ha tingut efectes devastadors en matèria de drets humans i llibertats arreu del món, segons l'informe anual d'Amnistia Internacional (AI), que alerta d'una acceleració de la deriva repressiva. "Està malbaratant dècades de treball minuciós per construir i promoure els drets humans universals", lamenta l'organització.

96 torres, talaies i talaiots s’han encès a Mallorca aquest dissabte pels drets humans. El Consell de Mallorca ha celebrat la novena edició de l’encesa d’elements patrimonials a l’illa. Aquesta acció s'ha duit a terme simultàniament a altres ciutats de l'Estat i d’altres països de la Mediterrània, com Catalunya, Aragó, el País Valencià, Múrcia, Andalusia, el Marroc, el Líban i Tunísia.

Per primera vegada en set anys, el Parlament no durà a terme cap acte pel Dia internacional dels drets humans, el pròxim dimarts 10 de setembre, perquè Amnistia Internacional (AI), que és l'entitat que el promou, ha comunicat a la Cambra que no hi participarà. El calendari ha fet que aquesta commemoració coincideixi amb la derogació de la Llei de memòria democràtica, i Amnistia Internacional considera incongruent "llegir els articles de la Declaració Universal dels Drets Humans amb els partits que tot seguit derogaran la norma". "La nostra organització va informar el Govern fa mesos que estava en contra que s'abolís l'esmentada llei", diu el comunicat que AI ha registrat aquest dijous en el Parlament.

La discriminació laboral i educativa cap a la població estrangera no només suposa una injustícia per a aquelles persones que la pateixen, sinó que també deixa una factura en l'economia espanyola. Per primer cop, un informe calcula l'impacte econòmic de les dificultats a les quals s'enfronten les persones migrants a l'hora d'accedir a una feina, pel fet de cobrar menys, però també perquè els estudiants d'origen estranger estiguin més exposats a l'assetjament escolar i a l'abandonament educatiu. I les seves conclusions són clares: l'Estat deixa de guanyar 17.166 milions d'euros a l'any. O, dit d'una altra manera, el PIB espanyol podria créixer un 1,3% més si es posés fi a la discriminació racial.

Li diuen caçadictadors, tot i que ell insisteix que és una etiqueta dels periodistes. Sigui com sigui, fa anys que es dedica a escoltar els crims més terribles i intentar empresonar-ne els responsables. Ha perseguit dictadors com Augusto Pinochet, a Xile, i Hissène Habré, al Txad, i ha estat director adjunt de Human Rights Watch.