Les restes de Josep Mercadal han estat identificades entre les víctimes localitzades el febrer del 2021 al cementeri de Porreres. Les intervencions que es varen feren aquell període s'emmarcaven en el Pla de fosses aprovat per la Comissió Tècnica de Fosses i Desapareguts del Govern. Segons ha recollit Europa Press, les restes de Mercadal s'han trobat a la fossa número cinc del cementeri porrerenc. Josep Mercadal Marqués va néixer a Ciutadella, tot i que residia a Palma, on confeccionava formes de calçat. Mercadal va ser detingut el 30 d'agost del 1936, enmpresonat al castell de Bellver i executat en aquest cementeri el 10 de febrer de 1937.

"Nosaltres no volíem ser herois ni víctimes per mor de la teva desgraciada mort i de qualque manera hi esdevinguérem. Cap alt? Sempre! Quin mal feres? No pot ser d’altra manera". Això deia la carta que el renet d'Antoni Company Oliver, assassinat pel franquisme el 1937, va fer pública dins el projecte 'Memorial de la Paraula', impulsat per la Direcció General de Memòria Democràtica. Després de localitzar la víctima al cementeri de Porreres l'any 2021, Company va ser enterrat ahir, divendres, en un acte íntim, a voluntat de la seva família.

S'han recuperat restes de fins a 44 víctimes de la repressió franquista al cementeri de Porreres. Durant aquesta segona fase d'excavacions, que va començar dia 8 de febrer, l’equip tècnic d’Aranzadi ha exhumat fins a 44 víctimes de les cinc fosses ubicades a la part central del cementeri. L'any 2016 es varen recuperar restes de 49 persones; així, entre les dues fases, del cementeri de Porreres s'han exhumat 93 persones. Segons la documentació històrica, s'estima que hi hagué aproximadament 120 persones represaliades. Totes les víctimes localitzades són homes, d'entre 20 i 50 anys, tot i que alguns són més grans.

Les tasques prèvies a l'esbucament del bloc de 37 nínxols, cinc osseres i dues capelles de la fossa número cinc del cementeri de Porreres han començat aquest dilluns. "Avui posam en marxa aquest esbucament per poder investigar davall aquest bloc, on hi ha un seguit de fosses en les quals estam segurs que trobarem restes d'una sèrie de persones, que moriren assassinades en aquest lloc el 1936", ha dit el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado.

La segona intervenció al cementeri de Porreres per localitzar víctimes de la Guerra Civil començarà aquest dimarts i s'allargarà fins al 27 d'octubre, segons ha informat la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern en un comunicat. En aquesta fase de l'exhumació, l’equip tècnic d'ATICS intervindrà la primera zona enjardinada ubicada a l’entrada del cementeri de Porreres, a la banda esquerra.

El Govern i l'Ajuntament de Porreres han signat aquest dilluns un conveni per garantir les tasques d'exhumació pendents a la fossa de Porreres, les quals estan paralitzades a hores d'ara i podrien començar el pròxim juliol, segons ha informat l'Executiu mitjançant un comunicat. Aquests treballs afecten la fossa número 5 del cementeri porrerenc.

El Consell de Govern ha encarregat a l'Advocacia de la Comunitat Autònoma sol·licitar autorització judicial per exhumar les restes d'una persona sepultada el mes de juliol al cementeri de Porreres per tal de poder prosseguir amb l'exhumació de fosses per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme.

La mort d'una veïna de Porreres de 92 anys i propietària d'un dels nínxols que s'havien de moure per permetre l'exhumació de la segona fase de l'obertura de la fossa allargarà irremeiablement els terminis previstos de les obres a Porreres.

La Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears ha aprovat el Pla d'actuació per al 2017, que inclou la segona fase de l'exhumació de la fossa de Porreres, així com les exhumacions simultànies de les de Montuïri i Sant Ferran a Formentera.

L'equip científic que treballa en la identificació de les restes trobades a la fossa de Porreres calcula que podrien estar llestes aquesta tardor.

L'associació Memòria de Mallorca presentarà el proper 23 de febrer, al jutjat de Manacor, una denúncia per crims contra la humanitat, de desaparicions forçades, per les víctimes de la fossa de Porreres.

L’Ajuntament de Porreres ha proposat la candidatura de l’historiador porrerenc Bartomeu Garí Salleras als premis Ramon Llull que atorga anualment el Govern de les Illes Balears. Aquesta distinció "té com a objecte honorar i distingir, de manera individual i col·lectiva, les persones físiques i jurídiques que hagin destacat dins el territori de les Illes Balears pels serveis prestats en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, de recerca, d’ensenyament i lingüístic".

La primera fase de les exhumacions de la gran fossa comuna de Porreres entra ja a la recta final, segons ha informat aquest dijous l'equip científic de la Sociedad de Ciencias Aranzadi, que porta a terme els treballs. Unes edificacions mortuòries, dues capelles i uns 50 nínxols individuals que es troben dins la zona delimitada, impedeixen a hores d'ara poder completar el projecte que tutela la Conselleria de Participació, Transparència i Cultura, i que coordina Memòria de Mallorca, en aplicació de la Llei de fosses. Davant aquesta situació, el Govern té previst reunir-se amb els propietaris de les sepultures dilluns vespre, a les 20.30 hores, a l'Ajuntament.

A mesura que passen els dies, creix el coneixement de l'abast de la barbàrie. L'equip basc de científics Aranzadi, que treballa a la zona d'exhumació del cementeri de Porreres, ha informat aquest dijous horabaixa de la localització d'una vuitena fossa, pendent d'excavació, que situaria en 40 el nombre de cossos trobats fins ara. Es tracta indubtablement de presoners duts de Palma, durant la Guerra Civil, i que foren executats a la part de darrere de l'oratori del cementeri, mentre s'informava a les famílies que havien estat posats en llibertat.

A la cinquena fossa localitzada, dilluns horabaixa, a la zona sud del quadrant del cementeri de Porreres on es treballa en la recerca de persones assassinades durant la Guerra Civil, s'hi troben "tres o quatre cossos més", cosa que deixa en 28 el nombre oficial d'esquelets recuperats en el primers sis dies d'excavacions. Damunt aquesta darrera fossa hi ha una capella, fet que pot impedir establir l'abast real de la nova troballa en aquest indret enjardinat i on ja només queda un cornaló on excavar.