Un total de 1.434 docents han presentat la seva sol·licitud per participar en el concurs d'oposició de les Illes Balears, que es farà els pròxims dies 9 i 10 de maig. Segons ha informat la Conselleria d'Educació i Universitats en un comunicat, a Mallorca s'hi han presentat 1.066 aspirants; 75, a Menorca; 281, a Eivissa, i una dotzena, a Formentera. Aquestes xifres representen un increment respecte de l'any passat, quan s'hi van registrar 1.290 sol·licituds.

La Conselleria d’Educació i Universitats ha creat un nou grup de feina amb l’objectiu de millorar el benestar emocional del personal docent de les Balears. La iniciativa respon “a una preocupació creixent i compartida de tota la comunitat educativa” i vol establir mesures efectives de suport al professorat. El conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, ha explicat que “estam preocupats pel benestar emocional del nostre alumnat, però també pel de tota la comunitat educativa i, especialment, del professorat”, i ha remarcat que la voluntat del Govern és “identificar mesures efectives per donar suport al professorat en el seu benestar emocional”.

El conseller d'Educació de les Illes Balears, Antoni Vera, ha informat que pròximament s'obrirà una convocatòria per als centres que es vulguin adherir al Pla pilot d'elecció de llengua durant els pròxims cursos. Així, aquesta polèmica mesura lingüística aplicada pel PP es mantindrà i es desenvoluparà, com a mínim, durant aquesta legislatura. Vera ha afegit, a més, que aquesta decisió és completament independent de les negociacions pels nous pressupostos del Partit Popular amb Vox (que ha estat el partit impulsor d'aquesta mesura).

Estar jubilada i que et cridin per anar a fer feina. És el que li ha passat a Pilar Arguimbau, una docent menorquina que fa dos anys que es va retirar. "M'acaba de telefonar una 'nineta' de la Conselleria [d'Educació] per oferir-me una plaça. Li he hagut de demanar de quina conselleria, perquè em pensava que se'n fotia de jo! Fa dos anys que estic jubilada!", ha explicat a les xarxes socials.

Malestar entre els docents interins que denuncien que la Conselleria d'Educació els cessarà el pròxim 31 d'agost. La raó, diuen, és que la normativa estableix que el temps màxim que una persona pot ocupar una plaça pública temporal són tres anys, un termini al qual part d'aquests s'apropen. El sindicat SIAU assegura que ha rebut nombroses queixes d'interins que amb aquest curs que començarà arribarien als tres anys de mandat, als quals se'ls cessarà encara que cap funcionari de carrera passi a ocupar les places que ostenten. Així, aquestes vacants es tornaran a treure i en molts casos les recuperaran els mateixos interins. Ara bé, en ser un nou nomenament, per a l’Administració el marcador de temps es posarà a zero. "L'excusa que empra l'Administració per consumar aquest despropòsit és que els afectats (interins) ocupen places que es varen oferir a les darreres oposicions, però aquest no és un motiu de cessament establert a l'Estatut dels Treballadors públics", diu el portaveu del sindicat, Joan Crespí.

La Conselleria d'Educació de les Illes Balears ha fet públiques aquest dissabte les novetats del servei de menjador per al pròxim curs 24-25. Entre elles hi destaca, principalment, l'increment del que cobraran els docents encarregats d'aquest servei que veuran com es triplica la gratificació econòmica per dur a terme aquest servei voluntàriament.

La Conselleria d'Educació i Universitats ha mostrat la seva "indignació davant l'anunci del govern central del passat divendres, realitzat al marge de les comunitats autònomes", sobre la implantació de la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU). L'aplicació d'aquesta llei, exposa la Conselleria, implica un sobrecost per a totes les universitats espanyoles "que no va ser calculat adequadament pel govern central i que ara es pretén que sigui assumit, en gran part, per les comunitats autònomes". El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, juntament amb la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, "es varen reunir divendres amb la Junta Rectora de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) per traslladar-los la decisió de sufragar part del cost de les contractacions de Professors Ajudants Doctors necessàries per adequar les plantilles a les noves dedicacions docents de la LOSU", diu Educació. Cal tenir present que la LOSU, entre altres qüestions, pretén combatre la precarització que pateix part del professorat universitari, com per exemple, el cas dels docents associats.

Els mals resultats de Catalunya a l’informe PISA no són un toc d’atenció sinó una trompada, la constatació definitiva que alguna cosa molt profunda està afectant negativament l’ensenyament al nostre país. La pandèmia no ho explica tot. La baixíssima nota en comprensió lectora és especialment alarmant. Si un nen no entén el que llegeix no entendrà res que li vulguin ensenyar després, per no parlar de les conseqüències per al seu desenvolupament personal i professional. Són xifres que no fan per un país que ha tingut una gran tradició pedagògica i que no fa gaire jugava a la categoria de motor d’Europa.

El conseller d'Educació, Martí March, ha avançat aquest divendres que a partir de la setmana que ve dues escoles del barri de Son Gotleu, a Palma, tindran seguretat privada. Així ho ha anunciat en declaracions als mitjans de comunicació després d'una reunió amb els sindicats per presentar les places d'oposició per als propers anys. Amb motiu d'això, March també ha condemnat l'agressió que va patir la directora d'un centre educatiu aquesta setmana.

La Conselleria d'Educació ha informat aquest dimecres que entre el 2021 i el 2024 es crearan a les Illes un total de 1.749 places públiques de 0-3 anys, atès que es construiran 28 centres i se n'ampliaran 10.

La consellera de Salut, Patricia Gómez, i el conseller d'Educació, Martí March, han explicat aquest dijous les conclusions de la conferència sectorial celebrada aquest matí entre els ministeris de Sanitat i Educació i les respectives conselleries per planificar el curs 2021-2022. "Volem recuperar tota la presencialitat en tots els nivells per al curs vinent", ha declarat Martí March, que ha explicat que "la gran majoria dels docents ja estaran vacunats" i que "tindrem l'experiència d'enguany". La data prevista i aprovada perquè comenci el nou curs és el 10 de setembre, segons el conseller.

La Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes (FAPA) de Mallorca ha responsabilitzat la Conselleria d'Educació de la baixada de les sol·licituds d'ajudes de menjador i ha demanat al Govern que trobi una solució perquè els 2,7 milions d'euros no gastats arribin a les famílies que ho necessiten.

La Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca ha obert una convocatòria d'ajuts de mig milió d'euros per organitzar activitats de divulgació o difusió científica en el període 2020-2022. Amb aquesta mesura, la Direcció General de Política Universitària i Recerca pretén donar suport a l'organització de congressos, seminaris, jornades, tallers i la divulgació –en general– científica o tecnològica.

El curs 2020-2021 comença als centres de Formació Professional (FP) de les Balears amb 14.884 alumnes, un 22% més que l'any passat. No obstant això, la Conselleria d'Educació i Universitat preveu que quan conclogui el procés de matriculació per a ensenyaments a distància i places vacants l'increment podria arribar al 30%. El conseller Martí March ha explicat aquest dimarts les principals dades del nou curs, en el qual s'implanten 27 cicles més, la qual cosa suposa incrementar en 990 el nombre de places. Així mateix, es reforcen les plantilles docents un 5% fins a arribar als 1.276 professors, segons ha subratllat March.

El conseller d'Educació i Universitat, Martí March, ha analitzat aquest dijous al programa Al Dia d'IB3 Ràdio, el complicat inici del curs escolar a les Illes. March ha reconegut que han comès "errors" en la gestió de la pandèmia en l'àmbit escolar, però ha subratllat que "no hi ha hagut retallades".

La tornada a l’escola serà -com és habitual- el 10 de setembre, però no com la Conselleria esperava quan va tancar el curs al juliol. Llavors, amb una situació epidemiològica positiva a les Illes, veien possible obrir els centres amb classes presencials en totes les etapes. El fort augment de contagis de covid-19 en les darreres setmanes ha fet que es descarti aquest pla per passar al B, que comporta semipresencialitat per tal d’abaixar ràtios. Hi ha 10 punts clau per entendre com s’encara el nou curs.

Tots els centres educatius de les Illes Balears disposen del seu pla de contingència propi i específic adaptat per fer front al covid-19 el proper curs 2020-2021. La Conselleria d'Educació fa un seguiment juntament amb la Conselleria de Salut per si és necessari adoptar mesures addicionals i poder garantir un retorn segur a les aules.

La Conselleria d'Educació ha presentat aquest dimarts l'esborrany d'instruccions que organitzen el curs escolar 2020-2021, en el qual s'estableix, segons ha explicat el conseller d'Educació Martí March, que es crearan grups estables que no es relacionaran amb altres grups i es durà mascareta a partir de quart de Primària. D'altra banda, March ha comentat que per mantenir el metre i mig de distància entre l'alumnat, si les aules no tenen la dimensió adient, se cercaran espais dins el centre i, si cal, els ajuntaments oferiran alternatives.

El conseller d'Educació, Universitat i Investigació, Martí March, ha assegurat aquest dimarts en el ple del Parlament que "no hi haurà cap retallada" durant el pròxim curs escolar 2020-2021 i que, en canvi, el Govern impulsarà un pla per reforçar el sector augmentant el nombre de professors i destinant més doblers a les ajudes de menjador.