El president del Parlament i líder de Vox a les Balears, Gabriel Le Senne, ha acusat aquest dimecres el PP de col·laborar amb l'esquerra en la demonització de Vox. En diversos missatges a les xarxes socials, Le Senne s'ha referit a les acusacions d'homòfob que aquest dimarts va rebre en el Parlament en el qual criticava un mural d'un institut on es veu dos al·lots besant-se i qualificava d'ideològic. Sobre aquest vídeo, ha defensat la necessitat de respectar tothom independentment de la seva orientació sexual.

M’agradaria pensar que hi va haver un temps en què el Parlament servia per a alguna cosa més que per aplaudir els propis i escridassar els altres. Un lloc on el Govern retia comptes i l’oposició fiscalitzava. Si aquest temps va existir, fa estona que s’ha acabat. Avui el debat parlamentari és, sobretot, un intercanvi de discursos pensats per a la graderia.

Gabriel Le Senne es va convertir en el quinzè president del Parlament (i el primer de Vox) perquè li va “tocar a la tapa d’un iogurt”, segons va dir en aquell moment una font del mateix partit. Madrid va dictar el seu nomenament encara que era el número set de la llista i no tenia suports interns a les Illes. Dos anys i mig després, s’ha convertit en el principal actiu de Vox a les Balears. El càrrec de segona autoritat de la Comunitat li ha servit com a plataforma, especialment d’ençà de la polèmica que va desfermar quan va esqueixar una fotografia d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar durant un ple. Des d’aquell moment, cada vegada marca més perfil polític des de la institució.

Una vegada va acabar el darrer ple del Parlament, la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, va tornar a entrar a la sala. Necessitava fer un darrer gest abans de partir, i va col·locar el seu mocador vermell damunt la taula on encara es trobava la presidenta del Govern, Marga Prohens. "Veritat, justícia i reparació", va dir i va partir. Ho va fer en senyal de protesta per la derogació de la llei de memòria democràtica, fulminada a iniciativa de l'extrema dreta, amb el suport del PP. Vox ho va celebrar com a una nova victòria, mentre que els populars es varen limitar a passar aquell tràngol com varen poder. Cap aplaudiment, cap felicitació i somriures de circumstàncies. "Som l'únic partit normal", es va sentir dir al portaveu del PP, Sebastià Sagreras, una vegada va acabar el ple. Ja se sap: excusatio non petita, accusatio manifesta. En altres paraules, potser t'ho has de fer mirar si tens la necessitat de justificar la teva conducta.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha acusat el Grup Damm d’enganar l’Administració i els ramaders amb el tancament de la fàbrica d’Agama a Palma, referent de la indústria lletera de Mallorca. A més, durant el ple del Parlament de les Illes Balears ha informat que el Govern revocarà la declaració d’interès autonòmic que havia sol·licitat la multinacional i li exigirà la devolució d’una subvenció de més d’un milió d’euros. "Estarem al costat del sector i donant suport a les seves iniciatives per garantir la continuïtat de la indústria lletera", ha subratllat la presidenta.

Qui va ser diputat del PP al Parlament balear, conseller electe del Consell de Mallorca i regidor a l'Ajuntament de Palma, Carlos Veramendi, ha mort a 62 anys, segons ha informat la presidenta del partit a les Illes i líder de l'Executiu balear, Marga Prohens.

L’any polític arrenca dimarts al Parlament amb una sensació de déjà-vu. El Govern va deixar deures importants pendents el 2025, però es troba en la mateixa situació des que Marga Prohens va arribar al poder el 2023: Vox tornarà a ser la clau imprescindible per tirar endavant qualsevol decisió rellevant. El PP ha començat l’any amb el mateix argumentari que va activar l’endemà de les eleccions: governa en minoria i està disposat a arribar a acords amb tots els partits. Però el vicepresident de l’Executiu, Antoni Costa, ja ha deixat clar que el soci natural per pactar iniciatives és l’extrema dreta. I després del torcebraç amb la Llei de memòria democràtica –s’havia de derogar, després no, i finalment, sí–, l’esquerra no està en disposició de fer de crossa a cap mesura del Govern popular.

Un dels meus moments preferits de l’any és quan amb ma mare anam a la missa solemne que commemora cada dia 31 de desembre l’entrada de Jaume I a Ciutat. Ho és per molts de motius, però els darrers temps, perquè em diverteix contemplar com es regiren els càrrecs polítics de Vox, normalment asseguts a primera fila com a bons cristians, quan el bisbe recorda que el mateix dia i el mateix rei que va dur el cristianisme a Mallorca va dur també la catalanitat. Bàsicament, perquè era català.

L’exportaveu de Vox (ara diputada no adscrita)Idoia Ribas va ser notícia estatal quan va denunciar que Vox era una “estafa piramidal”. Ribas va assegurar haver rebut pressions quan formava part del grup parlamentari per desviar doblers del grup al partit i va expressar la sospita que, després, aquests es transferissin a la fundació Disenso, de Santiago Abascal. Davant aquestes acusacions, Vox va trobar per primera vegada en la legislatura el suport de la majoria de grups parlamentaris. Mentre el Govern va instar Ribas a dur el presumpte desviament de fons a la fundació als jutjats si en tenia proves –ella ho ha descartat–, el PSIB i MÉS per Mallorca varen defensar que derivar una part de les ajudes que els grups reben a les sigles és tant legal com habitual.

El fiscal del cas del president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), imputat per delicte d'odi per esquinçar una foto d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar, ha reiterat la seva petició de sobreseïment de la causa per entendre que no s'han acreditat prou indicis delictius. El fiscal, José Díaz Cappa, ha plantejat la seva sol·licitud en un escrit en el qual s'adhereix a la petició en el mateix sentit per la defensa del president del Parlament, en contra del criteri de les acusacions particulars, que reclamen que es jutgi Le Senne i demanen per a ell penes de presó.

La plataforma Memòria Democràtica ha celebrat que la Llei de memòria no s'hagi derogat aquest dimarts al Parlament de les Illes Balears, però ha assegurat que no es fia de l'acord entre el PP i l'esquerra i temen que "la normativa no passi a la història en un futur pròxim". Tot i això, han assegurat que els fets ocorreguts a la cambra aquest dimarts són "una victòria de la societat civil".

“No regalarem banderes a l’esquerra”. És una idea que la presidenta Marga Prohens havia expressat al seu equip en més d’una ocasió, explica una font coneixedora. Després d’un gir de 180 graus en el discurs sobre turisme i amb l’anunci d’una gran inversió ferroviària que ja havia projectat el Govern de Francina Armengol, en el seu primer debat de política general ha evidenciat aquesta voluntat. Encara que entre la comunicació i la lletra petita de les mesures que presenta hi ha diferències, l’estratègia li permet situar l’esquerra en una cruïlla: entre la reivindicació del llegat d’Armengol i les crítiques a alguns projectes que l’anterior Govern havia previst.

Jornada maratoniana de compareixences pel cas Koldo al Parlament. L'exconsellera d'Hisenda Rosario Sánchez, la primera a comparèixer aquest dilluns, ha afirmat que a l'expedient de l'empresa Soluciones de Gestión que se li ha aportat en el marc de la investigació parlamentària del cas Koldo (o cas Mascaretes) hi "falten papers". A més, ha dit que s'ha hagut d'estudiar aquest expedient perquè, en el moment dels fets que s'investiguen, no es va tenir cap contacte amb el document. Segons recull Europa Press, Sánchez, que ha estat anomenada fa poc temps secretària d'Estat de Turisme, ha declarat en el marc de la seva compareixença a la comissió d'investigació parlamentària d'aquest cas. Segons la seva "opinió professional", en aquest expedient hi "falta moltíssima documentació que és important per dilucidar el que intenten investigar en aquesta comissió". Entre ells, ha enumerat alguns documents, com l'informe de la intervenció de la Comunitat, els documents per verificar la certificació dels fons Feder, les declaracions d'absència de conflictes d'interessos o els expedients de tots els informes de control financer que es van fer d'aquest expedient.

MÉS per Mallorca ha presentat una proposició de llei al Parlament de les Illes Balears exigint la creació d'un Cos de Guaita per pal·liar la manca d'efectius policials que es viu actualment a l'Arxipèlag. El portaveu parlamentari dels ecosobiranistes, Lluís Apesteguia ha denunciat que es veuen obligats a sol·licitar aquesta mesura extrema davant "el tracte indiferent i descuidat que han sofert les Balears a l'hora de poder assegurar una correcta cobertura policial".

L'Associació de senegalesos i senegaleses de les Illes Balears ha expressat el seu "màxim rebuig" a les manifestacions fetes en seu parlamentària pel diputat del grup parlamentari Vox, Sergio Rodríguez, on una vegada més ha vinculat delinqüència amb immigració i ha acusat el Partit Socialista de tenir "senegalesos que són com a armaris encastats com a apoderats d'aquest partit".

L'encara president del Parlament de les Illes Balears, Gabriel Le Senne, ha registrat un text al Parlament per "impulsar el bilingüisme" i fer totes les comunicacions també en castellà. D'aquesta manera, s'eliminaria la normativa que obligava a fer totes les comunicacions orals i escrites en català i ara es podran fer tant en castellà com en català. També les publicacions al Butlletí Oficial del Parlament (BOP), que segons fonts de la Cambra fa 30 anys que només es redacten en català, des del 1992.