La festivitat de Tots Sants sol ser un moment en què giram la mirada cap als cementeris, espais que, massa vegades, associam a moments trists, de record, d’emocions, de pena. També n'hi ha que hi troben reconfort i benestar. És aquest, també, un espai on treballen persones en el seu dia a dia i que conviuen amb les penes i moments difícils de totes les famílies dels nostres pobles.

L’Ajuntament d’Inca va aprovar aquest dijous, durant la sessió plenària, una modificació puntual del Catàleg d’Elements d’Interès Artístic, Històric, Ambiental i Patrimoni Històric del terme municipal d’Inca amb la finalitat de revisar onze fitxes relacionades amb el cementeri d’Inca. D’aquesta manera, el consistori de la capital del Raiguer vol posar en valor aquest espai públic i impulsar la protecció d’aquests béns. El regidor d’Urbanisme i Patrimoni, Andreu Caballero, ha explicat: "Hem considerat adient posar en marxa una revisió del catàleg per tal de precisar la descripció i les notes històriques de tots els elements de valor i béns que estan protegits, el catàleg és un document viu, obert a successives revisions, addicions i actualitzacions a mesura que els investigadors ens aporten noves informacions". 

Els morts, un dels llibres de José Miguel L. Romero, editat el 2006 per l’editorial Mediterrània-Eivissa, ha esdevingut fonamental per a la història de la repressió a les Pitiüses. El seu subtítol és Les víctimes de la Guerra Civil a Eivissa i Formentera, 1936-1945. El pare Massot, que tristament ha faltat d’entre nosaltres fa ben poc, n’és el prologuista i qualifica el llibre d’esforç honest amb un resultat rellevant.

La pluja que ha caigut durant les primeres hores del matí han fet que el dia de Tots Sants en el cementeri de Palma s'hagi viscut d'una forma ordenada i sense aglomeracions.

Vaig llegir no fa gaire el llibre Alguien camina sobre tu tumba, de Mariana Enríquez, narradora argentina que us recoman si teniu tirada a la cosa fantàstica i, també, si us agrada la bona literatura. En aquest cas es tracta d’un llibre d’aquells que ara en diuen de no-ficció: una volta al món en 24 cementeris, d'Austràlia a l'estret de Magallanes passant pel Highgate de Londres, les catacumbes de París, el cementeri jueu de Praga i el cementeri monumental de Gènova. I amb aturada al Poblenou. Té alguns dels tocs macabres que el lector de Mariana Enríquez pot esperar, però més aviat és un llibre que veu els cementeris com a llocs on recordar amb afecte el pas per la vida d'homes, dones, pobles i comunitats. L’autora mira als difunts amb més tendresa que fascinació mòrbida. Hi trobareu històries tan bones com la del periple post mortem d'Evita, o la dels gal·lesos emigrats a la Patagònia per poder viure en la seva llengua. Us ho passareu molt bé.

Les tasques d'exhumació previstes al cementeri vell d'Eivissa, situat al barri de les Figueretes, començaran aquest dimecres, dia 16 de setembre. Aquesta intervenció, que es preveu que s'allargui fins dia 2 d'octubre, serà la segona que es fa en aquest indret. L'objectiu és identificar fins a 70 víctimes de la repressió franquista, segons indica el Govern en una nota.

L'Ajuntament de Ciutadella ha reobert aquest dilluns els dos cementeris que va tancar divendres després del positiu en coronavirus detectat a un treballador de la instal·lació i després d'haver-los desinfectat.

L'Ajuntament de Ciutadella ha activat el protocol de desinfecció dels dos cementeris municipals arran de la detecció d'un positiu en coronavirus d'un treballador d'una d'aquestes instal·lacions. Segons han informat fonts municipals, davant aquest positiu i per evitar nou contagis, a partir d'aquest divendres, les incineracions es duran a terme a Maó, mentre que els funerals es continuaran fent a Ciutadella, garantint la seguretat sanitària. La previsió és reobrir els cementeris dilluns que ve amb la certesa d'haver eliminat qualsevol possible rastre del virus.

La Guàrdia Civil ha localitzat el cos sense vida de l'empresari mallorquí Martí Gual. Segons ha informat el cos armat a l'ARA Balears, els agents han trobat el cadàver de Gual dins el cotxe a la zona del cementeri de Maria de la Salut i, tot i que encara mantenen la investigació oberta per aclarir els fets, els primers indicis apunten que es tracta d'un suïcidi.

Un centenar de persones, entre les quals familiars víctimes del franquisme i diferents representants polítics, han acudit a l'acte organitzat per Memòria de Mallorca en el Mur de la Memòria del cementeri de Palma per retre homenatge a totes les víctimes assassinades pel franquisme que encara continuen desaparegudes.

El cementeri de Felanitx donarà una visibilitat cultural al recinte a través de la identificació, mitjançant codi QR, dels elements arquitectònics interiors, dels llocs que tenen un interès històric i també de les sepultures on descansen personatges il·lustres locals.

Si hi ha un cementeri tot ple de vida, aquest és el de Deià. No és tan sols per la seva ubicació a dalt de tot del poble, que obsequia el visitant amb una vista damunt la Mediterrània i la serra de Tramuntana que fa oblidar qualsevol pensament fúnebre. Ni és tampoc només pel plaer que suposa pujar-hi caminant seguint les rajoles amb els passos del viacrucis que assenyalen l’itinerari fins a l’església parroquial de Sant Joan Baptista, una petita església de muntanya del segle XIV que fa sentir bé qualsevol que hi entri, tant si és devot com descregut. Un temple modest, d’una sola planta, amb quatre capelles i una antiga torre de defensa que li fa de campanar, del tot coherent amb l’arquitectura de les cases dels pobles de la Serra, sovint excavades dins la pedra de la muntanya. Un espai perquè hi alenin el cos i l’esperit.

Excavar una part del cementeri de Son Coletes per mirar de localitzar-hi alguna de les fosses comunes obertes el 1936, per sepultar els republicans assassinats allà mateix i altres víctimes de la repressió franquista, és una de les nou intervencions previstes en el Pla d’actuacions 2019-2020 aprovades el 6 de març per la Comissió tècnica de desapareguts i fosses de les Illes Balears, òrgan adscrit a la Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat.

Les estores del cementeri de Manacor amaguen moltes vergonyes, més enllà de ser un dels símbols més vius de la barbàrie i de l’extermini de la Guerra Civil a Mallorca, durant i després del conflicte, i d’acollir durant el 1820 els morts de la pesta.

Posar fi a dècades "d'obscurantisme" en la gestió del cementeri és un dels propòsits que s'ha marcat a curt termini l'actual Pacte de govern de l'Ajuntament de Manacor, segons ha manifestat aquest dilluns el batle, Miquel Oliver, acompanyat del delegat de Cementeri, Carles Grimalt, i la regidora d'Urbanisme, Núria Hinojosa. És un compromís ferm que adquireix la coalició d'esquerres després que l'1 d'agost es descobrissin tres sales del cementeri de Son Coletes amb centenars de restes de cossos de difunts acumulades.

“Exultabunt ossa humiliata”, diu la inscripció al frontispici del portal principal del cementeri de Manacor, Son Coletes, que és una entrada amb pretensions neoclàssiques. La llatinada vol dir “exultaran els ossos humiliats”, i així ha estat literalment en aquesta ocasió. Com és ja sabut per tothom, els ossos de més de dos-cents cadàvers sense identificar varen aparèixer aquesta setmana dins diferents dependències del cementeri que havien estat convenientment tancades, durant una visita tècnica de dos regidors del nou Consistori manacorí. Els cossos insepults, pel que sembla, eren allà des del 1982 o 1983, com a conseqüència d’un buidatge de nínxols que s’havia hagut de fer per dur a terme l’ampliació del cementeri i que se suposava que havia de ser temporal. Però els cossos i altres restes humanes no varen tornar mai al seu lloc de repòs.

L’Ajuntament de Manacor confia a poder identificar els prop de 200 cossos que s’han localitzat en diverses sales del cementeri del poble. Les restes sense sepultura es podrien haver deixat de manera irregular en el lloc on s’han trobat a conseqüència de les reformes que es varen fer al camp sant l’any 1982.

El batle de Manacor, Miquel Oliver, ha denunciat la mala gestió del cementeri municipal de la capital de Llevant, on el nou equip de govern de l'Ajuntament ha localitzat aquest dijous 200 restes humanes sense identificar a dues sales que estaven tapiades. D'acord amb el que una funcionària del cementeri ha explicat a l'actual batle, el regidor i responsable polític del cementeri en la legislatura passada coneixia l'existència de les sales amb els cossos, fet pel qual demanaran "explicacions i responsabilitats". Oliver creu que els cossos varen sortir dels nínxols l'any 1982, quan s'hi varen realitzar obres, i no varen tornar al seu lloc. Però la cosa no queda aquí, perquè sembla que es va fer negoci amb aquesta operació. "Els nínxols que es varen buidar a Manacor es varen vendre. Anteriorment eren de lloguer i després en propietat", afirma. El cas està en mans del jutjat i sota investigació judicial.