Aspemir, hòlding que reuneix les diferents empreses en les quals inverteix el tennista mallorquí Rafel Nadal, va multiplicar gairebé per cinc (+372,8%) els seus beneficis el 2023, fins a aconseguir els 94,1 milions d'euros, respecte dels 19,9 milions d'euros comptabilitzats el 2022. En aquest context, la companyia ha informat de la venda del 44,9% del Centre Esportiu Manacor, més coneguda com la Rafa Nadal Academy by Movistar, acadèmia d'alt rendiment del tennista espanyol, al grup GPF.

L’agost de 2008 Rafel Nadal va assolir una fita que és el somni de qualsevol tennista: arribar al número u del ranquing de l’ATP i situar-se com a millor tennista del moment. Prop de dues dècades després, la dimensió del manacorí en l’àmbit esportiu ha anat de bracet d’una enorme recaptació, amb 130 milions d’euros només en premis.

Qualcú té, dins una capsa de trastos vells, una foto –emmarcada– del tenista Rafel Nadal. No li calen presentacions: de Rafel Nadal es diuen sovint tota casta d’elogis estratosfèrics, d’aquests que tant agraden a la premsa esportiva: llegenda, etern, extraterrestre, déu, el més gran esportista de tots els temps, un orgull per a tots els espanyols (i mallorquins, perquè ja se sap que els mallorquins som espanyols i que els espanyols són també tots mallorquins). Aquesta setmana s’ha retirat definitivament de la competició, en un partit a Màlaga de Copa Davis contra un adversari desconegut, l’holandès Botic van de Zandschulp, número 80 a la classificació mundial, que va batre Nadal en una hora i tres quarts amb dos 6-4 inapel·lables. Es tractava d’un partit de dobles, i a continuació el company de Nadal, el també etern i diví Carlos Alcaraz (un jugador que no té inconvenient a declarar que juga a països dictatorials per doblers) va restituir una mica l’honra patriòtica espanyola contra el també holandès Tallon Griekspoor, tot i que també va acabar perdent. Unes hores abans del partit, Nadal havia declarat que no creu en els finals ideals, que això només existeix a les pel·lícules americanes. És possible.

Si no hi ha un sobtat canvi d’última hora –motivat per les males sensacions en la seva visita a Roma–, aquest dilluns comença un Roland Garros diferent, el darrer de l’esportista que més copes dels Mosqueters ha guanyat en els quasi 100 anys d’història del torneig parisenc. Aturat per les constants lesions i molèsties físiques i ja amb 37 anys, Rafael Nadal, el millor tenista sobre terra batuda de tots els temps, s’ha pres aquest any 2024 com el del seu últim ball, l’oportunitat d’acomiadar-se en persona d’alguns dels seus tornejos preferits. I Roland Garrós és el número 1.

L'anunci que Rafel Nadal és el nou ambaixador de la Federació de Tennis de l'Aràbia Saudita ha encès la polèmica a les xarxes, on molts internautes han recordat que aquest país no respecta els drets humans, especialment els de les dones i del col·lectiu LGTBI. Les crítiques acusen Nadal de donar més importància als doblers que als drets humans i també mostren la decepció d'alguns seguidors per aquesta decisió del tennista manacorí.

El tennista mallorquí Rafel Nadal ha confirmat aquest dijous que farà un "punt i a part" en la seva carrera esportiva, fet pel qual no acudirà tampoc al Roland Garros, segon Grand Slam de la temporada i on havia de defensar títol. A més, Nadal ha explicat que té intenció de retirar-se l'any que ve.

Rafa Nadal és sinònim d’èpica, sobretot en els partits de Grand Slam. El tenista manacorí, malgrat jugar amb dolor abdominal i anar a remolc durant gairebé tot el partit, va ser capaç de classificar-se per les semifinals del torneig de Wimbledon. Un partit llarguíssim que es va resoldre en quatre hores i mitja, cinc sets i un tie break final (3-6, 7-5, 3-6, 7-5 i 7-6).

Rafa Nadal és sinònim d’èpica, sobretot en els partits de Grand Slam. El tennista manacorí, malgrat jugar amb dolor abdominal i anar a remolc durant gairebé tot el partit, va ser capaç de classificar-se per a les semifinals del torneig de Wimbledon.

Serena Williams es va haver de retirar el 29 de juny de l'any passat del seu partit de primera ronda a Wimbledon davant Aliaksandra Sasnòvitx per una lesió a la cuixa. Des de llavors, la llegenda nord-americana no ha tornat a jugar un partit oficial. Als seus 40 anys hi havia moltes expectatives per saber si, finalment, es retiraria de les pistes després d'una carrera històrica, amb 23 Grand Slams, un menys dels que va assolir la cèlebre Margaret Court, la tenista més llorejada de tots els temps.

És impossible que en Rafa Nadal pugui caure malament a ningú, perquè deixant de banda, com tothom sap, que és un tenista de palmarès impecable i talent indiscutible, el de Manacor és neutral a la manera Suïssa i ha sabut jugar a tenis, estrictament, sense ficar-se mai en cap embolic. Que se sàpiga, no ha opinat mai sobre el procés independentista de Catalunya (tampoc sobre el d’Escòcia) o sobre l’ofec, a causa del turisme, de les illes Balears, o sobre Putin o la pujada del preu del blat a Egipte. Si n’ha dit alguna cosa, d’aquests assumptes, no ho recordem, i el que és ben segur és que no li ha passat factura. No sabem si està a favor de Johnny Depp o d’Amber Heard, ni si és més del Piqué o de la Shakira. Ningú coneix la seva opinió sobre la llei trans, sobre l’abolició de la prostitució o sobre la llei del “sí és sí”. No sabem si és ecologista, catòlic practicant o si és col·leccionista d’art abstracte, si vota i què vota. Seguríssim que no es droga amb psicotròpics, a molt estirar amb antiinflamatoris. Quan es creua amb algun membre de la família reial espanyola, que és sovint, els saluda cordialment, però per aquest gest de cortesia seria precipitat afirmar que és monàrquic (a més, tal com va tot, no saludar podria considerar-se injúries a la Corona).

L'Ajuntament de Manacor ha anunciat aquest dilluns que construirà i instal·larà una escultura en homenatge a Rafel Nadal al municipi. Segons ha informat el Consistori, a través d'una piulada en el seu compte de Twitter, tots els portaveus dels grups municipals de l'Ajuntament manacorí i el batle Miquel Oliver han acordat dur a terme aquest homenatge al tennista un dia després de la seva gesta a Roland Garros.

Era el 7 de juny de l'any 2006. Rafa Nadal defensava el títol de campió de Roland Garros, quan havia donat la sorpresa en endur-se el torneig amb tot just 19 anys davant l'argentí Mariano Puerta. Però aquell estiu del 2006 Nadal ja no era cap sorpresa. Caminava amb pas ferm cap al seu segon títol sobre la terra batuda de Roland Garros quan als quarts de final li va tocar enfrontar-se a un noi serbi de 19 anys: Novak Djokovic. El jugador de Manacor va guanyar els dos primers sets, i en el tercer Djokovic va retirar-se per una lesió a l'esquena. Poca gent es podia imaginar llavors que acabaven de veure el primer duel de la rivalitat més gran de la història del tenis. Ara jugaran per 59a vegada. Mai un enfrontament s'ha vist tants cops.

Edició negra del torneig Barcelona Open Banc Sabadell. Les semifinals que havien de dur els dos millors tenistes a la final d'aquest diumenge han hagut de ser suspeses a causa de la pluja, que ha fet la guitza a participants i aficionats des de l'inici del torneig. En els partits decisius entre Carlos Alcaraz i Alex de Miñaur i entre Pablo Carreño i Diego Schwartzman, que s'han disputat a la mateixa hora, només s'han jugat dos jocs abans que la pluja fes acte de presència (de nou) a la ciutat de Barcelona. Els quatre tenistes han marxat als vestidors quan ha començat a ploure i ja no han sortit més. L'organització ha anunciat que els partits queden ajornats fins demà a les 11 del matí.

El tennista Rafel Nadal ha celebrat, aquest dimecres, a la Rafa Nadal Academy el seu triomf a l'Open d'Austràlia i ha reconegut que "a mesura que sortien les coses bé no quant a tennis, sinó de resultat, només volia seguir". En una roda de premsa, en la qual ha estat acompanyat pel trofeu, símbol de ser l'únic esportista a haver aconseguit els 21 Grand Slam, el tennista manacorí ha assegurat que després del segon set en el partit enfront del rus Medvedev va pensar que guanyar "estava molt complicat".

“Ets la persona més tossuda que he conegut en la vida. I soc l'entrenador de John McEnroe!" Aquestes paraules les pronuncia al film El método Williams Paul Cohen, que a més de McEnroe i Pete Sampras va entrenar una encara preadolescent Venus Williams. Però el destinatari no és ella, sinó el pare de la tenista, Richard Williams, que va dissenyar la triomfal carrera de les seves filles fins i tot abans de ser concebudes.

El tennista Rafel Nadal ha anunciat aquest dilluns a través de les xarxes socials que ha donat positiu en covid-19 en una PCR que se li ha practicat en tornar del torneig que estava disputant a Abu Dhabi. En el seu missatge, el tennista de Manacor ha explicat que està passant "moments desagradables", encara que ha dit que confia a anar millorant "a poc a poc".

És primavera i Martina Navratilova és a Florida, en un restaurant a prop d’un moll. Porta uns texans gastats, una camisa blava folgada a la cintura i una gorra del Projecte 1619 rosegada per un dels seus cinc gossos. El projecte rememora l’arribada dels primers esclaus negres als EUA fa 400 anys. En aquests moments és el seu barret preferit.

A 10 anys, Tea Kovačević ja sap el cost que pot tenir un somni. Aquesta tennista bosniana, que el diumenge 21 de març va guanyar, a les pistes de la Rafa Nadal Academy de Manacor, el torneig Ten-Pro sub-11 –i que és la segona vegada que el guanya en els darrers quatre mesos–, no ho dubta: “Em veig com a número 1 del món”. Tot i les immenses dificultats per assolir-ho, que en el cas d’una nina d’un dels països més pobres d’Europa es multipliquen notablement, el seu somni no és una utopia. En els dos darrers anys, Tea ha guanyat tots els tornejos de la seva categoria en què ha participat. Això inclou el Little Mo de Miami, una de les principals competicions júnior d’alt rendiment per a infants de 8 a 12 anys, i el Paris Bowl. Participa en un torneig al mes, pel cap baix, sovint ben lluny de casa. Un fet extraordinari, perquè fins als 13 o 14 no solen afrontar competicions internacionals amb regularitat.

La jugadora del CT Barcelona Garbiñe Muguruza no va poder trencar la maledicció del tenis femení espanyol, que no ha guanyat mai a l’Obert d’Austràlia. La jugadora nascuda a Veneçuela va caure contra la jove nord-americana Sofia Kenin per 4-6, 6-2 i 6-2 en un partit decidit, en part, pels problemes amb el servei de Muguruza. “No he trobat el meu millor servei i m’ha posat en una situació d’amenaça constant. Jugar amb tants segons serveis ha ajudat Kenin”, va dir després de perdre la seva primera final de Grand Slam, ja que abans havia guanyat les dues jugades a Roland Garros (2016) i Wimbledon (2017).