La pandèmia va impactar de ple en el turisme, que va reduir la seva activitat a zero, però un cop passada la crisi el va disparar fins a xifres mai vistes a Espanya. Fa anys que les empreses del sector, com els hotels i les aerolínies, aporten cada cop més al PIB estatal. Tot i que la tendència es manté, sembla que el vent de cua comença a debilitar-se, amb la nova realitat als Estats Units com la principal amenaça.

Aquest 2023 Espanya haurà salvat els mobles en termes macroeconòmics, sobretot si es compara amb alguns socis europeus com Alemanya (preveu créixer un tímid 0,6% aquest 2023) i es té en compte la crisi energètica i de preus i la consegüent pujada dels tipus d'interès. El creixement de l'economia espanyola serà un dels més vigorosos d'entre les grans economies, sobretot després d'una recta final d'any que, tot i mostrar signes de "debilitament", serà molt millor de la prevista –el Banc d'Espanya apunta ara que el PIB creixerà un 0,3% entre octubre i novembre, és a dir, el mateix que el tercer trimestre gràcies a la bona marxa de l'activitat empresarial i l'evolució favorable del mercat laboral–.

El creixement de les Balears no s'aturarà aquest 2023, encara que sí que frenarà el ritme. Si el PIB de les Illes va créixer un 10,7% el 2022, enguany ho farà un 3,1%. Així i tot, aquest percentatge serà més del doble que el de l'Estat, ja que les previsions apunten a un increment de l'1,4%. Aquestes són algunes de les xifres que s'inclouen en l'informe Situació Balears 2023 del BBVA Research, que els seus responsables han presentat aquest dimarts a Palma. Pel que fa al 2024, aquest organisme apunta a un creixement econòmic del 3,2%, que marcaria un canvi de tendència respecte de l'alentiment. Aquí sí que seria superior el creixement estatal, que arribaria al 3,4%.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no anava mal encaminat quan fa un mes, durant el seu balanç de final d'any, assegurava que l'economia espanyola creixeria per sobre del 5% el 2022. El vaticini era arriscat. D'una banda, perquè la majoria dels organismes supervisors, des del Banc d'Espanya fins al Fons Monetari Internacional, estimaven un creixement de l'economia espanyola d'entre un 4% i un 5%. De l'altra, perquè es deixava enrere un any marcat per la guerra a Ucraïna, una crisi energètica i de preus gairebé sense precedents, la ressaca dels colls d'ampolla a les cadenes de subministraments i una política monetària global marcada per agressives pujades dels tipus d'interès.

Les Balears seran la comunitat autònoma d'Espanya amb un major creixement de la seva economia el 2023. Així es desprèn de l'Informe sobre les línies fonamentals de pressupostos 2023 de les Illes Balears, elaborat per l'Autoritat Independent de Resposabilitat Fiscal (AIRef). De fet, la mateixa AIRef eleva les previsions fetes per la Conselleria de Model Econòmic liderada per Iago Negueruela: mentre el Govern preveu un creixement d'un 3,9%, l'organisme estatal ho augmenta fins al 4,7%.

L'economia espanyola va créixer un 1,1% el segon trimestre de l'any, segons ha avançat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Una dada que s'atribueix en bona part a l'activitat turística, però també al consum de les famílies.

La decisió política de mantenir l’estratègia del covid zero desaccelera l’economia de la Xina. Els bloquejos continuats de ciutats i els llargs confinaments afecten les cadenes de producció i la logística i tensionen el comerç mundial. Tot i que els indicadors econòmics del maig han millorat lleugerament, la recuperació econòmica continuarà sent fràgil fins que desaparegui l’amenaça de restriccions i paralitzacions parcials de l’activitat provocades per la lluita contra els brots d’òmicron.

Gairebé dos mesos després de publicar les previsions macroeconòmiques per als pròxims 3 anys (2022, 2023 i 2024), el Banc d'Espanya (BdE) anunciava que les revisaria a la baixa. La durada de la guerra a Ucraïna, la pressió inflacionista i, en particular, l'augment de la inflació subjacent –l'augment de preus sense tenir en compte l'energia i els aliments–, així com un creixement de l'economia el primer trimestre més tímid del previst, han portat l'organisme supervisor a dibuixar un rebot del PIB d'un 4,1% per a aquest 2022 (0,4 punts percentuals menys que a l'abril, quan va preveure un creixement del 4,5%). D'aquesta manera, la projecció del BdE s'alinea amb la de l'OCDE (4,1%) o la de la Comissió Europea (4%) i és un pèl més pessimista que la del govern espanyol i l'Airef (4,3%).