D’ençà que gaudir de la rutina va esdevenir un privilegi, ens han fet odiar-la. “Tornada a la rutina”: sempre en negatiu, carregat de pesar. Han mercadejat amb la rutina a favor d’uns quants gurus que prometen “acomiadar-se’n”, com posant solució a un problema que no sabíem que teníem. En contra de la rutina, han enaltit la vida de nòmada digital, d’expat, fer feina des de la platja, les escapades de cap de setmana. I, a poc a poc, l’han desposseïda d’allò sagrat, del ritu costumista, d’allò quotidià, del que ens passa a tots, l’única cosa que ens uneix i ens fa iguals: el cafè al bar, la targeta del transport públic, el carretó de la compra. La rutina és el que ens fa humans, és el que ens fa ser bones persones una estona. Hi ha un punt de classisme en l’odi a la rutina, a resistir-se a ser com un personatge de Cuéntame cómo pasó, és a dir, una persona que podria ser qualsevol de nosaltres, intercanviable. Hi ha un punt de superioritat, de creure’s menys mortal que la resta, aliè a les forces de la natura.

Potser heu dit més d’una vegada “m’agrada el cafè però odiï el te”. Són dues frases senzilles, gairebé simètriques, que serveixen per parlar dels gustos. Si hi param atenció, però, veurem que no funcionen igual.

Quant al cafè, Thaleon Tremain sempre ha intentat ignorar què diu el mercat. Com a director executiu i cofundador de Pachamama Coffee a Califòrnia, Tremain ven els seus grans especials a un preu superior al que podria dictar el preu mundial de les matèries primeres. Vol que els seus clients considerin el cafè un producte de luxe i paguin en conseqüència, de manera que els agricultors que cultiven els seus grans en països com el Perú, Nicaragua i Etiòpia puguin cobrir els seus costos.

No, sisplau, no m’ho feu, avui, que el dia comença i jo esmorzo en un bar. I us estic molt agraïda, molt contenta, estic, de les vostres bones intencions. Sé que us mou un esperit empresarial, però també amable, que em fa il·lusió, sé que voleu que jo sigui feliç, que voleu que somrigui, que somrigui moltíssim, de bon matí. Sé que quan arribo ho teniu tot pensat, calculat i estudiat. Sé que ho feu amb totes, no soc cap excepció, ni ho voldria. Ja ho sé, això. No soc única, encara que m’hi feu sentir.

Hi ha una idea molt popularitzada últimament a xarxes, i és que cal evitar consumir cafeïna entre 90 i 120 minuts després de despertar-se, perquè així aconseguirem activar-nos de forma més natural, evitarem la temuda baixada d'energia del vespre i se suposa que dormirem millor. Els defensors d'aquesta teoria expliquen la idea com si estigués sostinguda per estudis científics i proves rigoroses, i fins i tot hi ha persones que han provat de fer aquest canvi en el consum de cafeïna que afirmen que "ha canviat completament" els seus nivells d'energia. Però els científics que estudien la relació entre la cafeïna i el son diuen que, encara que ajornar el cafè del matí pot reportar alguns beneficis, no hi ha gaires estudis que ho demostrin. I fins i tot en alguns casos, adverteixen els experts, els riscos d'endarrerir el consum matutí de cafeïna podrien ser més grans que els suposats beneficis, o fins i tot perillosos.

Una altra jove ha denunciat que ha trobat insectes en un cafè d'una màquina de l'aeroport de Palma. Aquest seria el segon cas d'aquest tipus, després que dilluns una altra dona sofrís un xoc anafilàctic per haver begut un cafè d'una de les màquines de Son Sant Joan. La dona, una treballadora de 21 anys del centre, va haver de ser traslladada a l'hospital, on va ingressar a l'UCI.

La Universitat de les Illes Balears ha patentat un tractament per a la gota basat en una molècula generada pel consum de cafè i cacau. En una nota de premsa, la UIB ha informat que dos investigadors del Laboratori d'Investigació en Litiasi Renal de la Universitat han patentat un tractament innovador per a la gota basat en les propietats de la 7- metilxantina, un compost generat pel consum de cafè i cacau.

Avui la recomanació va dirigida als cafeters. Tant els que es preparen el cafè a casa i necessiten un proveïdor de qualitat, com els que els agrada gaudir-lo a la cafeteria. De fet, l'SlowMov és moltes coses, però per a la majoria del públic és una cafeteria, que es troba al carrer Neptú, 36, al barri de Gràcia de Barcelona. És sens dubte un dels llocs on pots degustar un dels millors cafès de la ciutat. És habitual trobar-hi veïns que hi van amb la seva tassa a reomplir d'energia matinera, i també molts estrangers que sempre van a la cerca de cafè d'especialitat. Si mai hi heu anat, és possible que fos a l'altre local (al carrer Luis Antúnez), del que s'han traslladat fa un parell de setmanes. Aquell espai ha quedat exclusivament per l'activitat principal de l'SlowMov, que és torrar cafè i vendre'n tant a particulars com a altres cafeteries. De fet, el canvi ve propiciat pel seu èxit i la necessitat de tenir més capacitat torradora.

L’exemplar es troba en qualsevol lloc on calgui fer servir un servei públic, d’aquells que no complauen. El podreu distingir perquè va sol, però comenta en veu alta. Vol ser escoltat. Vol que algú mossegui l’ham i el miri als ulls.

"Per a mi, un cafè amb llet de civada, sisplau". Cada vegada és més freqüent sentir aquesta frase als bars i restaurants catalans. Ara, un estudi hi ha posat xifres: del 98% dels consumidors que prenen cafè amb llet, el 40,2% el combinen amb una beguda vegetal, com la de civada, de soja, d'arròs o d'ametlla. El document també mostra com, durant els darrers anys, la demanda per a aquesta varietat de beguda no ha parat de créixer: el segment de mercat ja supera els 350 milions d'euros i els productes de la categoria són presents a més de 7 milions de llars espanyoles, el 40% del total. En el ranking, la primera posició l'ocupa la cremositat amb un 55,6% i la segona el sabor.

El cafè és el que bevem quan ens llevem al matí per despertar-nos. El preparem gairebé amb els ulls mig tancats. També és la beguda social, l’excusa amb què quedem per veure els amics o fer reunions de feina. I el cafè també és el protagonista del 1r Fórum Coffee Festival, que reuneix del 29 de setembre fins a l’1 d’octubre a la Farga de l’Hospitalet aficionats i professionals que podran tastar i fer tastar cafè i escoltar taules rodones. A més, el fòrum acollirà també el Campionat Nacional Barista, que escollirà el millor cambrer que prepara la beguda fosca a la perfecció.

No hi ha ningú, a Catalunya, que sàpiga més coses del cafè que ell. El seu avi es va instal·lar al Born el 1919 i hi va obrir una botiga de queviures. El seu pare, als cinquanta, ja va centrar-ho tot en el cafè i ell ha convertit El Magnífico en un referent. Aquest torrador i tastador de cafè ven a l’engròs com a majorista, despatxa al detall per als barcelonins i no para de fer cafès per als turistes passavolants del carrer Argenteria. Pencaire incansable, es reconeix com un boomer del 1960 que ha encomanat l’entusiasme pel cafè i pel negoci als seus fills. Només a Boston trobaríem una altra família a qui es reconegui la Tassa a l’Excel·lència a dues generacions diferents. 

Cafè i oli d'oliva semblen dues realitats paral·leles, dos ingredients que es repelen amb només aproximar-se, però, no és així i d'aquesta manera ho posa de manifest la cadena de cafeteries Starbucks, que prova des de fa algunes setmanes un nou producte batejat com a Oleato, no exempt de polèmica des del primer moment de la seva sortida al mercat. Fa un mes que la marca de cafè nord-americana va anunciar "una alquímia inesperada" de cafè aràbiga infusionat amb oli d'oliva verge extra premsat en fred de la marca siciliana Partanna, per tal d'oferir "una nova experiència de cafè deliciosament exuberant, suau com el vellut" i amb una delicada dolçor. De moment, aquest llançament ja és una realitat a Itàlia, després del seu anunci fa unes setmanes a Milà, i al llarg de l'any s'anirà incorporant a "mercats selectes" de tot el món, començant pel sud de Califòrnia als Estats Units aquesta primavera, i continuant a finals d'any pel Japó, Orient Mitjà i el Regne Unit. Aquest producte no és només un cafè amb oli, sinó que és tota una línia de begudes anomenada Oleato, que reuneix ambdós ingredients en suggeriments com cafè amb llet de civada, cafè en preparació freda amb escuma, cafè espresso endolcit amb notes d'avellanes, tallat amb llet de civada i un toc de taronja, i cafè amb unes gotes de llimona, entre d'altres.

Obrir la nevera, treure'n un bric de cafè, omplir-ne una tassa, escalfar-la i gaudir-ne. Aquesta era la senzilla fórmula amb què Maxwell House va intentar revolucionar el consum d'aquesta beguda als Estats Units. Era el 1990 i la marca nord-americana –una de les més emblemàtiques del sector– havia detectat una tendència: el mercat estava demanant sistemes que permetessin prendre's un cafè de manera ràpida i econòmica.

Les cafeteries d'especialitat han esdevingut la darrera conquesta del ciclisme a Mallorca, concretament a Palma, que viu un boom d'aquests establiments adreçats als amants de les bicicletes des dels darrers anys. Dins aquesta expansió de productes i establiments enfocats al món del ciclisme s'han popularitzat els coffee roasters o speciality coffee (el popular cafè d'especialitat), disponibles a diverses cafeteries de Ciutat. Es tracta d'espais que, a més d'oferir cafè i berenars, disposen de material esportiu o fins i tot de serveis d'arranjament de bicis, i que han esdevingut espais on tant els amants del ciclisme com del cafè es reuneixen cada dia. Us oferim un recull d'algunes d'aquestes cafeteries per conèixer de prop com ha sorgit aquesta relació entre cafè i ciclisme:

Treballo en un departament en què els meus companys fan constants interrupcions per anar a esmorzar o a berenar o a fumar. I quan no hi són la feina recau sobre meu. ¿Creus que ho he d’explicar als meus caps?

A l’estat espanyol es consumeixen 46,5 milions de cafès al dia, gairebé un per habitant. De fet, és el 20è país on se'n consumeix més (el primer és Finlàndia), però per molt cafeters que siguin els consumidors espanyols i catalans, la majoria de vegades no saben quin tipus de cafè beuen. Els paquets dels supermercats no n'especifiquen el país d’origen del cafè i la majoria de vegades tampoc la varietat: arabica, de més qualitat però més vulnerable a la crisi climàtica, o robusta, que ofereix un cafè més fort però també més dolent (i més econòmic).

El cafè és una de les begudes més consumides i, per a molts, una empenta d'energia imprescindible per mirar de trampejar el dia de la millor manera possible. Ara bé, el seu preu durant l'últim any no ha parat de pujar —com gairebé tot— i s'està convertint en un petit luxe. Tant és si ets de cafè curt o llarg, de tallat, amb llet desnatada o sencera, de posar-hi tres cullerades de sucre o cap ni una: ningú se n'escapa, totes les classes de cafè s'han encarit de manera substancial.

Moltes persones tenim el costum de prendre una tassa de cafè o de te en algun moment del dia. O més d’una. Ho fem pel gust mateix del cafè o del te, però també per les seves propietats estimulants. La cafeïna és la substància psicoactiva més consumida al món, no només a través del cafè i el te sinó també d’alguns refrescos. Està present de manera natural als grans de cafè, les fulles de te, les llavors de guaranà i les nous de cola.

La cafeïna està present en la vida quotidiana de la gran majoria de l'alumnat de grau de la Universitat de les Illes Balears i un de cada 10 en pren en excés, és a dir, sobrepassen els 400 mil·ligrams diaris. Aquestes són les principals conclusions d'un estudi fet pels investigadors del grup de recerca en Evidència, Estils de Vida i Salut de la UIB i de l'Institut d'Investigació Sanitària de les Illes Balears (IdISBa) publicat a la revista científica Nutrients.