La nit arriba amb poca son i malsons esfereïdors. El dia, amb atacs de pànic i flashbacks. Tots estan esgotats i alguns pensen en el suïcidi. Tenen por dels seus propis pensaments i del que aquests pensaments els poden impulsar a fer.

L'amenaça nuclear es dispara. L'Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), referent mundial en estudis sobre armament, ho constata en el seu últim informe anual: el nombre d’armes nuclears operatives augmenta i les potències nuclears continuen avançant en els plans de modernització i expansió a llarg termini de les seves armes atòmiques.

Les gegantines aletes bessones de la cua, que arribaven a l'alçada d'un edifici de sis plantes, han desaparegut. També el pla de cua, els alerons, els sistemes hidràulics, les bombes de combustible i tres dels sis motors de l'avió, destruït als combats dels primers dies de la guerra. Peça per peça, els treballadors estan desmantellant les restes del gegantí avió de càrrega Mria, l'avió més pesant que ha aixecat mai el vol. L’objectiu és construir-ne un de nou amb peces recuperades. La restauració de l'avió, el nom del qual en ucraïnès significa el somni, ha començat.

Amnistia Internacional ha publicat en un informe aquest dijous que les autoritats russes han comès crims de guerra i possibles crims de lesa humanitat, durant la seva invasió d'Ucraïna. El document, titulat Com un comboi de presó. La transferència il·legal de Rússia i l'abús de civils a Ucraïna durant la "filtració", exposa com les forces russes han deportat civils ucraïnesos cap a la mateixa Rússia o cap a territoris annexionats. Amnistia Internacional ha entrevistat un total de 88 persones d'Ucraïna –majoritàriament civils–, provinents de Mariúpol, Khàrkiv, Lugansk, Kherson i Zaporíjia, totes víctimes del maltractament de les tropes russes. En la publicació es descriuen les condicions degradants que van viure aquestes persones sota el control i la coerció russes.

La incertesa continua sent el principal element en qualsevol anàlisi de la guerra d’Ucraïna i de les seves derivades econòmiques. El conflicte va per llarg i dependrà sobretot de com evolucioni militarment, tot i els intents dels dos bàndols de doblegar econòmicament l’altre. 

Ucraïna i Rússia han tancat aquest divendres un acord per posar fi al bloqueig als cereals. Els dos països s'han assegut a la taula de negociacions per crear un corredor al mar Negre, ara vigilat per les fragates russes, per fer arribar els cereals atrapats als ports i que no poden arribar als mercats globals sense ser atacats pels vaixells de Moscou. L'acord, que va fer un pas crucial la setmana passada, s'ha ratificat en una trobada a Istanbul, amb la mediació de Turquia i l'ONU. Per part de Rússia hi ha assistit el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, mentre que el govern ucraïnès ha estat representat pel ministre d'Infraestructures, Oleksandr Kubrakov, que han evitat coincidir a la taula a l'hora de signar el document.

El conseller de Presidència del Consell de Mallorca, Javier de Juan, ha explicat aquest dijous al ple de la institució les accions d'ajuda humanitària que durà a terme el govern insular a través del Fons de Solidaritat Mallorquí amb la població d'Ucraïna i també amb la desplaçada a Eslovàquia. Concretament, s'hi destinaran 184.500 euros.

El Govern balear considera que revisar els contractes públics per compensar les pèrdues a causa l'augment de preus és "plenament constitucional". Així ho ha defensat el portaveu de l'Executiu illenc, Iago Negueruela, aquest dilluns després del Consell de Govern. "Es continuarà aplicant perquè és constitucional", ha assegurat el també conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball.

La guerra a Ucraïna posa en perill el creixement econòmic mundial. El conflicte iniciat per Rússia està provocant un encariment dels preus a pràcticament tots els països que tindrà com a conseqüència que l’economia es debiliti. “El món està a punt de pagar un alt preu per la guerra de Rússia contra Ucraïna”, adverteix l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en el seu informe de previsions econòmiques publicat aquest dimecres. L’organisme posa xifres a l’impacte de la guerra: l’economia mundial creixerà aquest any un 3% del PIB, un punt i mig menys (4,5%) del que es preveia fa només sis mesos, abans que esclatés el conflicte.