El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern contra determinats articles de la Llei estatal d'habitatge.

La Sala Primera de la Secció Primera del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit un recurs presentat per les diputades socialistes i membres de la mesa del Parlament balear, Mercedes Garrido i Pilar Costa, per la seva expulsió de la sala de plens per part del president de la Cambra, Gabriel Le Senne (Vox), el 15 d'octubre del 2024.

Poc més d'un any després de la seva aprovació al Congrés, el Tribunal Constitucional ha avalat la llei d'amnistia al Procés. La moneda de canvi que va fer possible la investidura de Pedro Sánchez amb els set vots de Junts ha rebut el vistiplau d'un organisme que la dreta s'ha encarregat els últims mesos de desacreditar al màxim, especialment al seu president, Cándido Conde-Pumpido, etiquetat gairebé com un comissari polític de la Moncloa al TC. L'aprovació de la sentència per 6 vots a 4, gràcies a la majoria progressista davant els magistrats conservadors, reforça aquest qüestionament. Sigui com sigui, el TC desestima pràcticament tot el recurs del PP contra l'amnistia.

Després de protestes inèdites del poder judicial, manifestos i atacs furibunds de la dreta, el govern espanyol de Pedro Sánchez ja respira tranquil almenys per una qüestió: la llei d'amnistia. Aquest dimecres els magistrats del Tribunal Constitucional han conclòs la deliberació sobre la norma de l'oblit judicial i, a l'espera de la votació definitiva que es produirà demà dijous, la majoria dels membres avalen la constitucionalitat de la llei, segons fonts jurídiques. Des de la cimera de l'OTAN a la Haia, Pedro Sánchez ha tret pit del resultat. "Vam dir que seria plenament constitucional", ha assegurat davant les crítiques que va rebre la llei des de l'inici, tant des de la dreta com també des del poder judicial. "És molt saludable que després de dos anys de debat la gent sàpiga que el TC ha valorat la constitucionalitat de la norma –ha dit–; malgrat els atacs que rebem el govern d'Espanya, avui s'ha demostrat que ha valgut la pena", ha acabat.

El Tribunal Constitucional ha engegat una setmana clau amb el debat sobre si l'amnistia encaixa o no a la Constitució. Aquest dilluns, després de tres hores de deliberació, una majoria de l'òrgan ha decidit oposar-se a anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb una qüestió prejudicial, que és una de les coses que plantejava el sector conservador, segons expliquen fonts de l'alt tribunal. D'aquesta manera, la majoria progressista del TC, tot i que no hi ha hagut votació, ha superat el primer bloc de debat sobre la norma després que hagin intervingut tots els membres de l'alt tribunal. La decisió de no acudir a Europa és rellevant, perquè si no s'hauria retardat tot el debat.

Espanya, aquest país en què el Congrés dels Diputats aprova una llei però, un any després, la justícia l’aplica a la carta: a alguns afectats, sí; a alguns altres, no. Espanya, aquest país en què un any després d’aprovada aquesta llei el Tribunal Constitucional dirà que és constitucional (ho sabem perquè en l’esmentat país es filtren fins i tot els esborranys de les sentències del més alt tribunal) però el poder judicial, per boca del Tribunal Suprem, es continuarà negant a aplicar la llei a tothom i portarà la sentència del més alt tribunal espanyol a la justícia europea.

Aquests dies s’està parlant molt de la sentència del Tribunal Suprem que disposa el retorn a l’Aragó de les pintures de la sala capitular de Sixena, obres que es troben des de fa quasi noranta anys a Catalunya. Tothom es planteja què cal fer, i el president de la Generalitat de Catalunya respon que caldrà acatar el que acordin els tribunals, però alhora vol evitar que les pintures prenguin mal. Hi ha veus solvents de l’àmbit museístic internacional, alarmades, que consideren impossible el trasllat de les pintures sense que es deteriorin. Comparteixo aquests punts de vista, però tot fa pensar que no seran suficients per frenar el trasllat. El cert és que els tribunals aragonesos faran el possible per no aturar l’execució, i més encara actuaran les autoritats aragoneses, les quals, sigui dit de passada, no estan en condicions d’assegurar unes condicions correctes del monestir de Sixena per no perjudicar les pintures.

L'estratègia orquestrada per la dreta política i judicial per torpedinar l'amnistia ha marcat el primer any de vida de l'amnistia i els seus fruits es veuran en la primera sentència que dictamini el Tribunal Constitucional. La ponència que elabora la vicepresidenta de l'organisme, la progressista Inmaculada Montalbán, avala la constitucionalitat de la llei, però no entra a valorar l'aplicació al delicte de malversació, que és el que afecta Carles Puigdemont i la resta de líders del Procés. En el text de gairebé 200 pàgines que aquest dilluns ha fet arribar a la resta d'integrants del tribunal, no entra en el conflicte obert al Tribunal Suprem amb els dirigents independentistes perquè al recurs del PP, que és el que ara es resol, no se'n feia cap menció.

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el segon recurs contra l'eliminació del requisit del català a la sanitat pública de Balears promogut per l'Obra Cultural Balear (OCB). L'OCB ha informat aquest divendres de la decisió del TC, una setmana després que el mateix Tribunal desestimés el primer dels recursos presentats de la mà dels partits polítics de l'esquerra.

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès aquest dijous a tràmit el recurs d'empara interposat per les diputades Mercedes Garrido i Pilar Costa contra el president del Parlament, Gabriel Le Senne, per haver-les expulsat del ple. El dirigent de Vox va fer fora les dues membres de la Mesa de la Cambra del PSIB per negar-se a guardar les fotografies de diverses represaliades pel franquisme: Aurora Picornell i les Roges del Molinar. Ho va fer en ple debat per la derogació de la Llei de memòria democràtica, i després d'arrencar i esqueixar un d'aquests retrets a l'hemicicle. Per aquest motiu, l'alt tribunal considera el cas "d'especial transcendència constitucional".

L'Obra Cultural Balear (OCB) s'ha pronunciat davant la sentència del Tribunal Constitucional (TC) en què desestimava el recurs presentat per més de 50 diputats del PSIB i Sumar i promogut per l'OCB contra l'eliminació del requsit del català per fer feina a la sanitat pública. En un comunicat, l'entitat ha assegurat que el TC no ha avalat l'eliminació del català a la sanitat pública i ha demanat prudència en la interpretació del pronunciament del Constitucional. El president de l'OCB, Antoni Llabrés, ha assenyalat que el TC "no s'ha pronunciat sobre el fons del recurs, només sobre un aspecte de caràcter formal". Llabrés ha insistit així en el fet que el Constitucional encara no ha examinat els tres motius substantius d’inconstitucionalitat en els quals es fonamenta el recurs i que "seria un error entendre que el TC dona per bona la política lingüística regressiva del Govern Prohens".

El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs interposat per més de 50 diputats del PSIB i Sumar i promogut per l'Obra Cultural Balear (OCB) contra el primer decret llei del Govern per eliminar el requisit del català per accedir a llocs de feina en la sanitat pública. La sentència considera que "el Govern ha ofert una justificació explícita i raonada per la seva reacció legislativa d'urgència". "El dèficit de metges a la sanitat Pública autonòmica que motiva la reforma està justificat i basat en xifres concretes recollides per fonts oficials", raona l'alt tribunal. Amb tot, l'Obra Cultural Balear (OCB) ha recordat en un comunicat que el pronunciament del TC fa referència al primer recurs que va presentar l'entitat, que ja ha perdut el seu efecte, perquè la norma al qual es referia ja ha estat substituïda per normativa posterior. En aquest sentit, queda un altre recurs pendent de resolució sobre la normativa vigent.

El Tribunal Constitucional preveu celebrar un ple monogràfic per resoldre sobre la llei d'amnistia els dies 24, 25 i 26 de juny. El president de l'òrgan, Cándido Conde-Pumpido, ja va dir fa uns dies en un esmorzar a l'Ateneo de Madrid que es deliberaria sobre l'amnistia abans de l'estiu i, amb el calendari sobre la taula, l'opció "més probable" és la de la setmana de Sant Joan, tal com ha avançat TV3 i ha confirmat l'ARA. Al ple hi participaran deu magistrats dels dotze totals, atès que José María Macías –del sector conservador– va ser recusat per haver participat en l'informe que va fer el Consell General del Poder Judicial quan n'era vocal en contra de la llei d'amnistia i Juan Carlos Campo –del sector progressista– es va abstenir perquè també s'hi va pronunciar quan era ministre de Justícia. Així, es preveu que s'imposi la majoria progressista per 6 a 4.

Nova maniobra de la dreta del Tribunal Constitucional per aturar l'amnistia. Tres magistrats proposats pel PP a l'òrgan de garanties, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa, han registrat un escrit aquest dilluns en què sol·liciten presentar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) abans de dictar la sentència, o bé esperar que Luxemburg resolgui les que ja hi ha presentades. Per exemple, les de l'Audiència Nacional pel cas dels membres dels CDR acusats de terrorisme i la del Tribunal de Comptes sobre la causa de l'1-O i l'acció exterior de la Generalitat durant el Procés. Consideren que hi ha aspectes de la llei d'amnistia que poden ser contraris al dret europeu i que, abans d'analitzar la constitucionalitat de la norma, caldria que el TJUE es pronunciés. Fonts consultades per l'ARA, però, concedeixen poc recorregut a aquest intent de torpedinar l'amnistia.

"És un intent de criminalitzar més de 500 famílies normals i corrents que podran legalitzar amb unes condicions i pagant una sanció". Així s'ha manifestat aquest dijous la presidenta del Govern, Marga Prohens, sobre el recurs d'inconstitucionalitat contra l'amnistia en rústic que han presentat els partits de l'esquerra i que han impulsat entitats socials i mediambientals. Prohens ha destacat a la presentació del Districte de les Arts de Palma que s'hi afegiran milers de famílies més, al procés, i que n'hi ha "de tot color polític".

Cinquanta diputats del PSOE, Sumar Més i Podem han presentat aquest dijous davant el Tribunal Constitucional el recurs contra l'amnistia en rústic de la Llei de simplificació administrativa del Govern, una iniciativa que, amb el suport de les formacions de l'esquerra, han impulsat entitats socials i ecologistes de les Balears –GOB Mallorca, GOB Menorca, Amics de la Terra, Pla de Mallorca XXI, Fundació Iniciatives del Mediterrani, Obra Cultural Balear, Federació d'Associacions de Veïns de Palma, Col·lectiu Alternatives, CCOO i STEI-intersindicat. Segons les forces denunciants, "hi ha prou jurisprudència que avala que aquestes mesures poden ser inconstitucionals".

El Tribunal Constitucional aparta el magistrat José María Macías de les deliberacions sobre l'amnistia. La majoria progressista s'imposa per 6 a 4 i aquesta composició és la que abordarà tots els recursos que tinguin a veure amb l'oblit judicial del Procés. L'exministre Juan Carlos Campo ja va decidir abstenir-s'hi perquè va dictar els indults quan era al govern de Pedro Sánchez i ara s'accepta la recusació que la Fiscalia havia plantejat contra Macías, que com a vocal afí al PP al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va liderar un dur informe contra la norma mentre es tramitava al Congrés.

Tal com va acabar el 2024, el 2025 arrenca marcat per l'agenda als tribunals, en la qual Pedro Sánchez té l'atenció posada perquè s'hi juga bona part del seu crèdit. Serà un any decisiu per a l'aplicació de la llei d'amnistia, el desllorigador de la investidura del president espanyol, així com la instrucció de les causes que afecten el seu entorn: la del fiscal general de l'Estat, la de la seva esposa, Begoña Gómez, i el cas Ábalos. La principal incògnita és si en alguna d'elles es trobarà l'escletxa per a la imputació del mateix Sánchez, que és el que realment busca la dreta política, judicial i mediàtica, i que el deixaria en mans de la majoria plurinacional, que és qui hauria d'autoritzar el suplicatori. Aquests són els principals episodis del calendari judicial del 2025.

El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional que les mares biològiques de famílies monoparentals no puguin ampliar el seu permís per naixement i cura del fill més enllà de les 16 setmanes que els toquen per llei. D'aquesta manera, reconeix que totes les persones en aquesta situació gaudeixin d'un permís de fins a 26 setmanes, és a dir, de sis mesos i mig, ja que sumarien 10 setmanes de l'altre progenitor, excloent les sis primeres que es gaudeixen conjuntament just després del part. Amb aquesta decisió, l'alt tribunal estima la qüestió d'inconstitucionalitat que va plantejar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre l'article 48 de la llei de l'Estatut dels Treballadors i el 177 de la llei general de la Seguretat Social, que regulen aquests permisos.

L'endemà que el Tribunal Suprem imputés el fiscal general de l'Estat pel cas de la parella d'Isabel Díaz Ayuso, Álvaro García Ortiz ha sobreviscut a la petició d'una meitat de la cúpula fiscal perquè abandoni el càrrec, i ha obtingut el suport total de Pedro Sánchez. Des de Brussel·les, el president espanyol ha redoblat el xoc i ha reclamat la dimissió de la presidenta de la Comunitat de Madrid. "En termes polítics, el que hem de preguntar-nos és quan el PP li demanarà explicacions i li exigirà responsabilitats a la presidenta Ayuso, que és parella d’un delinqüent confés que s’ha lucrat amb les mascaretes durant la pandèmia. Pot haver-se beneficiat presumptament d’això indirectament", ha subratllat Sánchez. El cap de l'executiu de l'Estat ha interpel·lat al líder conservador, Alberto Núñez Feijóo, perquè faci dimitir a "la seva jefa", que des de l'Assemblea de Madrid ha esclatat contra García Ortiz i Sánchez.