El paquet de mesures aprovat pel govern espanyol per fer front als efectes de la guerra de l’Iran tindrà un impacte superior als 70 milions d’euros a les Illes Balears. Així ho ha assegurat aquest dilluns a Palma la secretària d’Estat de Turisme, Rosario Sánchez, després de reunir-se amb agents socials i econòmics.

“Hem de posar la contenció damunt la taula. Ara és el moment d’aturar. És el moment de posar límits”. Aquestes varen ser les paraules del president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, el maig del 2024 a la roda de premsa on va anunciar que la institució insular reduiria el nombre de places turístiques de Mallorca. L'anunci evidenciava que els populars admetien que l’illa està saturada i, a més a més, casava perfectament amb la mesura estrella que encara pretén implantar el president, malgrat que està encallada: limitar-hi l’entrada de vehicles. “L’objectiu és sentir-nos visitats, no envaïts”, va proclamar l’exconseller insular de Turisme Marcial Rodríguez per reforçar la idea de Galmés. A poc més d’un any d’acabar el mandat, el president encara no ha aplicat cap mesura contra la saturació. De fet, l’estratègia contra la saturació de Galmés és clara: fer grans anuncis mentre s’obren mercats nous per atreure més visitants a Mallorca.

L'Ajuntament ha anunciat dues vegades la mateixa mesura en un any i mig: el batle de Palma, Jaime Martínez, va comparèixer aquest dimarts davant dels mitjans per comunicar que Cort prohibirà nous habitatges de lloguer turístic, exactament la mateixa iniciativa que va dir que es posaria en marxa a curt termini el 29 de maig del 2024. D'aquesta manera, l'única mesura efectiva que Martínez ha aplicat respecte del lloguer turístic en un any i mig ha estat convocar una altra roda de premsa per repetir el mateix anunci.

El PSIB ha proposat crear una borsa de sòl insular a Mallorca perquè els ajuntaments puguin construir habitatge de protecció Oficial (HPO) i també ha plantejat reduir el sostre de les 400.000 places turístiques i implantar zones de baixes emissions (ZBE) en els grans municipis de l'illa. Aquestes són algunes de les 237 propostes de resolució que han presentat els socialistes per debatre-les en el ple del juliol de la institució insular per revertir "dos anys d'immobilisme del PP i Vox".

Treballadors de l'empresa de neteja d'Andratx denuncien que han de fer feina al sol sense gorres, ni crema solar perquè, segons asseguren, l'empresa no n'hi ha proporcionat. Tot i que l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) preveu un estiu especialment càlid, els empleats remarquen que fan feina "sense cap protecció".

Passejant pels carrers del Japó es pot observar que en general hi ha poques papereres per llençar la brossa. És un fet que estranya als turistes per la pulcritud de la majoria dels carrers. Entre els estrangers ressona sovint una pregunta: on es llença la brossa? El periodista de SoraNews24 Seiji Nakazawa va llegir les queixes dels turistes per la falta de papereres als carrers en fòrums d’internet. I va contestar: “No només molesta als turistes, també als mateixos japonesos”. La pregunta que ens hem de fer, doncs, és una altra: per què hi ha tan poques papereres al Japó?

Fa gairebé un any que el batle de Palma, Jaime Martínez, va anunciar que Cort prohibiria, en un termini curt, nous lloguers turístics a qualsevol classe d'habitatge de Ciutat –no només els pisos, com fins ara. Si s'hagués aplicat aquesta mesura, les places donades de baixa no haurien pogut tornar a donar-se d'alta. Va ser el 29 de maig de 2024,fa gairebé un any, quan Martínez va explicar en roda de premsa que, a banda de les propostes que el Consistori presentaria al Pacte per la sostenibilitat del Govern, hi havia altres iniciatives que es podien posar en marxa a escala municipal. Des de llavors, però, no s'ha fet res al respecte. Fonts de l'Ajuntament recorden que, per dur a terme aquesta prohibició, cal modificar el Pla General, i aquesta modificació encara no s'ha produït.

Palma tramita 128 projectes per aixecar més plantes a edificis existents, arran de les mesures de la Llei d'emergència en matèria d'habitatge. Tot i l'escepticisme inicial d'alguns professionals sobre l'impacte de la possibilitat de fer noves plantes a edificacions, ja hi ha 133 expedients en marxa en total, dels quals la majoria corresponen a Ciutat.

El consell de ministres d'aquest dimecres té previst aprovar una nova pròrroga de l'escut social desplegat fa més d'un any per afrontar la crisi energètica i de preus –decau aquest 31 de desembre i només aquest 2023 ha suposat uns 45.000 milions d'euros– i els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Sumar, continuen negociant a contrarellotge els últims serrells de les mesures que s'hi inclouran i que aquest migdia anuncia el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

El 2023 s'inicia amb un gran nombre de mesures impulsades per l'Estat i el Govern que afecten molt directament les Balears. El tercer paquet anticrisi aprovat per l'executiu de Pedro Sánchez, amb algunes rebaixes impositives, especialment l'IVA d'aliments bàsics, se suma al règim fiscal específic de les Illes, que completa el Règim Especial (REB), o la gratuïtat de tot el transport públic autonòmic.

El Pi ha anticipat aquest dilluns que demà votarà en contra de la convalidació del decret que va anunciar la presidenta del Govern, Francina Armengol, per combatre l'escalada de preus arran de la guerra a Ucraïna. El portaveu parlamentari regionalista, Josep Melià, ha criticat que el decret llei "és un calaix de sastre", i sosté que l'Executiu "abusa de mala manera" d'aquesta figura legislativa. Melià afirma que, a través d'aquesta fórmula –aprovar decrets i convalidar-los al Parlament– "es restringeix el dret de participació dels grups de l'oposició".

La FELIB i la Conselleria de Medi Ambient han fet aquest dimecres unes jornades de bones pràctiques de gestió sostenible de l'aigua a municipis turístics de les Illes Balears, les quals s'emmarquen en el projecte WAT’SAVEREUSE, un projecte internacional finançat pel programa europeu LIFE i promogut per l'Euroregió Pirineus Mediterrània. El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha qualificat les jornades "d’una excel·lent oportunitat d’implicar tots els actors que intervenen en la gestió de l’aigua en entorns turístics per tal que adoptin mesures de reducció de consum d’aigua".

El GOB ha titllat de "necessari" aquest dimecres un blindatge de l'aigua, dels sòls fèrtils i dels recursos genètics de les Illes Balears "de manera urgent". També ha demanat en un comunicat una política estratègica enfocada a la "resiliència". "L'estiu ens ha demostrat que la sortida de la crisi econòmica del covid s'ha enfocat políticament en una intensificació preocupant de l'activitat turística, acompanyada d'un creixement del sector de la construcció, la sobresaturació de les infraestructures, la falta de control sobre els excessos en el litoral i les evidències de la problemàtica de la disponibilitat de recursos hídrics", ha lamentat el grup.

L'Ajuntament de Manacor ha posat en marxa mesures d'emergència per afrontar la situació de prealerta per sequera que ha marcat la Direcció General de Recursos Hídrics a l'illa de Mallorca. La setmana passada, la Delegació de Medi Ambient va donar l'ordre a les quatre empreses que s'encarreguen del manteniment de la jardineria, parcs i arbratge del municipi que redueixin el reg al 50% a totes les zones enjardinades.

La Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic del Govern –que depèn de la Vicepresidència–, ha citat la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) i els quatre consells insulars per analitzar com pot l'Administració pública reduir el consum energètic. També s’havia de parlar de mesures conjuntes perquè l'Administració pública continuï complint el Decret d’estalvi energètic de l'executiu estatal. Ara bé, segons fonts de la FELIB, no els han dit "gaire cosa” i que la reunió només “ha durat vint minuts”.

El Govern i l'Ajuntament de Sant Llorenç han mantingut aquest dimecres una reunió de treball per abordar mesures conjuntes i accions que prevenguin i combatin un possible episodi de risc d'inundacions. A la trobada hi han participat la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido; el director general d'Emergències i Interior, Jaume Barceló; el batle del municipi, Pep Jaume, i altres membres de la corporació municipal. Segons ha comunicat la Conselleria, quan el 15 d'agost s'activi la fase de preemergència del Pla especial davant el risc d'inundacions (Inunbal), la conca de Sant Llorenç serà prioritària, tot i que el Govern ja preveu per al pròxim hivern actuacions concretes a les 38 conques de risc alt que estableix el pla d'inundacions.

L'impost sobre les elèctriques torna a marcar la pugna entre els dos socis de coalició del govern espanyol, PSOE i Unides Podem. Dues setmanes abans que decaigui el decret de mesures per fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra, les dues formacions estan negociant la seva pròrroga durant tres mesos més, és a dir, quines mesures continuen i quines altres es modifiquen o si se n'introdueixen de noves, com ara un impost sobre les elèctriques, com demana Unides Podem. De fet, és precisament en aquest últim punt on les posicions estan més allunyades.

Els transportistes i els pescadors de les Illes Balears han anunciat aquest dimecres que desconvoquen les seves pertinents vagues. Aquests darrers han estat tres dies sense sortir a la mar, mentre que els transportistes l'havien de començar dilluns que ve.

La pujada de preus està afectant molts de sectors de l'economia illenca. El que aquesta vegada ha aixecat la veu ha estat el de la construcció. De fet, avui horabaixa els representants de l'Associació de Constructors de les Balears s'han reunit amb la presidenta del Govern, Francina Armengol, i el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, per demanar mesures per pal·liar els sobrecostos de les obres públiques.