L'equip de govern del Consell de Mallorca, format pel PP i Vox, comença a fer passes per complir una de les seves grans promeses electorals: permetre la caça a les finques públiques. Aquest dimarts, la institució insular ha fet una prova pilot a les finques dels Tossals Verds i Son Fortuny amb l'objectiu d'"avaluar la recuperació de l'activitat cinegètica en aquests espais", segons ha explicat el Consell en un comunicat.

“La setmana passada, dinava amb la meva família a la caseta de camp i em va caure un perdigó damunt el cap”, conta Maria (nom fictici), una veïna de Pina que prefereix mantenir l’anonimat. Aquesta és la realitat de molts residents de foravila que senten el ressò dels trets dels caçadors dins ca seva i viuen amb por que algun dia passi una desgràcia. “Hi havia la meva filla per allà. Si la fereixen, què passa?”, demana. Per la seva banda, Joan (nom fictici), un veí de Campos, explica que fa 30 anys els veïns “no sentien els trets des de dins ca seva” i lamenta que en els darrers anys, concretament durant la temporada de caça, sovint es desperta a les sis de la matinada amb un ensurt perquè “sembla que hi ha un tiroteig a la porta de casa”.

A Mallorca no només venen turistes a ‘caçar’ el sol de les platges sinó també les seves cabres autòctones. És el que es coneix com a turisme cinegètic, paraula que deriva del grec kyōn (‘ca’) en al·lusió a l’animal que va a la recerca de la presa abatuda. Els grups animalistes sempre s’hi han mostrat en contra. Guillem Amengual, president del partit Progreso en verde, n’exposa els motius: “Hauria d’estar prohibit. No és una cacera per controlar la població caprina, sinó per simple diversió. I el més denigrant és que es faci amb finalitats lucratives i exhibint els trofeus a internet”.

La Guàrdia Civil continua investigant les causes de la mort de 27 cans de caça que varen ser trobats sense vida a una furgoneta que viatjava a la bodega d'un vaixell en el port de Palma. Els investigadors del Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) estan a l'espera dels resultats de les necròpsies per poder determinar les circumstàncies de la defunció dels animals, han indicat fonts del cos.

Fins fa poc es pensava que les illes remotes del Mediterrani no havien estat habitades fins a l'arribada dels primers agricultors i ramaders. Una investigació publicada a la revista Nature sobre el jaciment de Latnija, al nord de l'illa de Malta, ha capgirat aquesta convicció i ha demostrat que les societats caçadores i recol·lectores ja hi navegaven fa més de 8.500 anys. L'estudi, liderat per Eleanor Scerri, investigadora del Max Planck Institute of Geoanthropology (Alemanya) i per la Universitat de Malta, i amb la participació d'Ethel Allué i Aitor Burguet-Coca, de l’IPHES-CERCA i la Universitat Rovira i Virgili (URV), documenta per primera vegada una travessia de més de 100 quilòmetres en mar obert. Aquesta travessia es va fer, segons els autors de l'estudi, amb "canoes excavades i sense veles". Els navegants s’orientaven amb les estrelles, els corrents marins i els punts de referència costaners.

A primera hora, quan en Manel posava les taules de la terrassa, va entrar el caçador a la cafeteria. Encara tot just clarejava, perquè en Manel era dels que obrien prest. D’aquesta manera s’hi aturaven, devers les set, obrers que anaven de camí a la feina, jubilats matiners i alguns joves que podien ser mecànics del taller que hi havia dos portals més amunt, estudiants o professors de l’edifici universitari del darrere, o bé –sobretots els divendres– els que tornaven d’una nit de festa i s’aturaven a prendre la darrera abans d’anar al llit. Homes i dones de totes les edats: alguns ja volien berenar d’unes torrades, una pasta de forn o un pa amb oli; d’altres, amb un cafè (o un cafè amb llet; en Manel no deia “cafè sol” perquè li pareixia una beneitura), ja passaven; alguns que començaven el dia amb un rebentat de cassalla. La primera hora, en tot cas, era una hora ben animada, i en Manel no passava pena d’obrir perquè hi acudia, a la cafeteria, tota casta de gent i es feia un bon calaix.

Fa només un mes, representants dels caçadors europeus varen lliurar al comissari de Medi Ambient, Virginijus Sinkevičius, 360.000 firmes per “exigir a la Comissió Europea que treballi amb el sector i reconegui la contribució mediambiental de l’activitat cinegètica”. L’acte, organitzat a Brussel·les per la Federació Europea de Caça i Conservació (FACE), era el final d’una campanya que ha mobilitzat els darrers mesos els caçadors de tot Europa, que consideren que diferents normatives aprovades per la Unió Europea van en contra d’aquesta activitat i insisteixen en la seva contribució a la gestió i conservació del medi ambient. AMallorca, l’arribada del nou govern insular del PP i, sobretot, amb l’empenta de Vox planteja precisament el contrari:ampliar els llocs per poder caçar i donar suport a aquesta activitat. Els caçadors esperen amb il·lusió l’entrada del nou equip, i en especial la figura del vicepresident, Pedro Bestard, que va ser president de la Federació de Caça.

El Consell de Mallorca ha aprovat la proposta de resolució anual de vedes 2022-2023. Un dels punts més destacats de la iniciativa és l'adaptació de la caça d'algunes espècies a la normativa europea del Grup d'Experts en la Directiva Aus i Hàbitats, apunta el Consell en una nota. D'aquesta manera, s'endarrereix l'obertura de la mitja veda del 15 al 21 d'agost, excepte el conill. També es posposa la caça de la tórtora turca fins al 12 d'octubre, apunta la institució insular.