El darrer temporal a l'illa de Menorca ha deixat les roques de Cala Rafelet plenes d'una alga blana de color marró. El seu nom és Asparagopsis taxiformis. Segons els experts, es tracta d'una espècie provinent d'Austràlia que ha entrat al Mediterrani per l'abocament d'aigües de llast, emprades en navegació marítima per donar estabilitat al vaixell; en aquest cas, d'una nau arribada d'Oceania.

Coincidència o no, l'arribada dels primers turistes a Menorca per Setmana Santa i el corresponent increment de l'activitat nàutica s'ha traduït en els primers comportaments irregulars. Un d'aquests l'ha denunciat el grup SOS Posidònia Menorca, documentant a les xarxes socials el primer cas d'una embarcació llançant l'àncora damunt una praderia de posidònia, concretament a Binibèquer (Sant Lluís). Aquesta mateixa entitat demana des de fa temps un major control per part de l'Administració pública.

El GOB ha tornat a posar en marxa, per quart any consecutiu, la campanya SOS Posidònia, una iniciativa que té l'objectiu d'oferir a la societat les eines necessàries per contribuir a la conservació i protecció de la posidònia. Enguany, l'entitat posarà un envelat informatiu en quatre idiomes a quatre platges de Mallorca que s'han escollit estratègicament: una a sa Canova, a Artà; una a l'Illot, a Alcúdia; una altra al Penyó, a Palma, i una darrera a En Repic, a Sóller.

L'organització SOS Posidònia Menorca ha denunciat fondejos il·legals al cap d'en Font, a la costa de Sant Lluís. A través de Twitter, l'entitat proteccionista considera que amb pràctiques com la que demostren a les fotografies "els usuaris no poden sorprendre's que la Demarcació de Costes i Capitania Marítima no vulgui renovar els fondejos temporals a Sant Lluís", i han afegit: "Molts d'ells incompleixen el decret de posidònia".

El GOB ha presentat aquest divendres la tercera edició de la campanya de sensibilització SOS Posidònia, que es durà a terme entre el juliol i l'agost. Els activistes muntaran a diverses platges de Mallorca una paradeta que oferirà material divulgatiu en quatre idiomes i cada dia faran tallers educatius, un de ciència ciutadana sobre els microplàstics i un altre de busseig per descobrir de ben a prop l'hàbitat de la posidònia.

Abans que la badia de Portocolom es torni a omplir de vaixells ancorats sobre les praderies de posidònia, la plataforma Salvem Portocolom llança de nou l'alarma. Ho fa, com l'any passat, penjant un gran cartell de 36 m2 a la bocana del port, prop del far, per advertir de la prohibició d'ancorar i com a signe d'alerta màxima per la desertització que pateix el fons marí del port, que any rere any es veu malmès per les àncores de les naus esportives i recreatives.

El grup ecologista GOB ha exigit aquest dimarts a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca que expliqui "detalladament" per què encara no s'ha aprovat el decret de protecció de posidònia i ha exclamat que "ja n'hi ha prou d'excuses i vaguetats".

El grup ecologista GOB ha criticat que ha començat un altre estiu sense que el decret de la posidònia, amb mesures de conservació per a aquesta planta protegida, hagi entrat en vigor. A més, ha afegit que "mai havia costat tant aprovar un simple decret".

El vídeo, publicat a la pàgina de Facebook del Consell Insular de Formentera, 'Save Posidonia Project' està aconseguint moltes visites a les xarxes socials i acumula, a dia d'avui, més de 500.000 visualitzacions.

El Govern invertirà fins a 300.000 euros a protegir les praderies de posidònia dels fondejos il·legals (la principal amenaça per a aquesta planta aquàtica) als espais de rellevància ambiental durant la temporada alta. Més de la meitat del pressupost es destinarà a la vigilància de les costes d'Eivissa i Formentera (177.000 euros), mentre que la resta es dividirà entre Mallorca, per a la qual estan previstos 92.000 euros, i Menorca, que disposarà de 31.000 euros.

El nom de la Creu Roja el solem associar a tasques humanitàries, a ajuda social, així que xoca veure’n els voluntaris vigilant la mar, endinsant-se en l’aigua i comprovant que les algues invasores no es mengin la posidònia. Però ho fan, coordinats des de l’àrea de Medi Ambient de l’organització.

La imatge de l’ancora caient damunt la posidònia va fer reaccionar immediatament María José Estarellas, que estava bussejant allà mateix. No s’ho va pensar més, va anar nedant fins al veler, de bandera francesa, i els va indicar on podien fondejar sense fer mal a la planta.

El 18 de setembre, el col·lectiu d’apneistes Mallorca Blue va penjar un vídeo amb el qual volien denunciar la destrucció que pateixen les praderies de posidònia un dia qualsevol del mes d’agost. S’hi podia apreciar la riquesa de les aigües protegides i la destrucció que provoquen les àncores dels vaixells que hi fondegen. En poc menys d’un mes, el vídeo ha estat visualitzat per prop de 289.000 persones a Facebook, on ha estat compartit més de 8.200 vegades i ha tingut ressò als mitjans de comunicació.

La meitat de la posidònia oceànica que hi ha a les costes mediterrànies de l’Estat espanyol es troba a les Balears. A més, les Illes són la zona on s’ha trobat aquesta planta aquàtica en una major profunditat, ja que, a l’Arxipèlag, aquesta espècie és capaç de viure a més de 40 metres de profunditat.

És temps de veure caure fulles. Els arbres queden pelats i una estora marró cobreix el terra de les zones boscoses. Durant la tardor, la posidònia també efectua el procés. La planta perd la fulla i es prepara per afrontar l’hivern. Les platges són el destí d’aquestes fulles caigudes de color marró, on s’acumulen i formen una capa de matèria orgànica que cobreix l’arena.

Un dels objectius principals de la legislatura a la Conselleria de Medi Ambient és aprovar un decret de posidònia que asseguri la conservació d’aquest element imprescindible en l’ecosistema balear. L’esborrany ja està redactat, però encara no s’ha mostrat a les administracions insulars. A banda, el text no es tancarà fins que no conclogui un pla de participació ciutadana, que es preveu que s’iniciï a principis de l’any vinent i que ha de durar 4 mesos.

Una planta de posidònia pot arribar a viure 100.000 anys i conèixer-ne amb exactitud el seu estat ens pot costar el mateix. Enguany, en fa 100 del primer estudi fet a les Balears, focalitzat a la badia de Palma. No va ser fins a finals dels anys 80, però, que es van començar a dur a terme estudis específics que, en tot cas, no es van generalitzar fins a l’inici de segle. Per tant, “existeix poca informació sobre possibles canvis d’extensió i densitat de les praderies de les Balears durant la segona meitat del segle XX, coincidint amb el període de fort creixement de població humana, tant resident com turística, a l’Arxipèlag”. La cita és de l’ Atlas de las praderas marinas en España, de 2015, considerada l’obra de referència en la matèria.