La Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) va decretar al març del 2019 que els contractes de lloguer passarien de tres a cinc anys. Ara que milers caduquen, la situació ha empitjorat respecte de fa un lustre: el preu de l’habitatge com a bé especulatiu continua pujant, encoratjat per una demanda molt superior a l’oferta. Segons les xifres del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, els llogaters illencs el contracte dels quals acabi en aquest moment hauran d'afrontar una pujada del lloguer de 4.615 euros anuals. Aquest increment se suma a una situació que ja és insostenible per a moltes famílies: el preu mitjà del lloguer a les Illes supera els 1.500 euros, el segon més car d'Espanya per darrere de Barcelona.

"Com a presidenta del Govern reclam que es compleixi l'objectiu de poder limitar el preu dels lloguers a la llei estatal d'habitatge", ha declarat Francina Armengol aquest dimecres, després que ahir, en el Congrés, el PSOE tancàs la porta a modificar la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), a partir d'una iniciativa del Parlament –amb el suport del PSIB– en aquest sentit.

Els partits de l'esquerra han donat llum verda aquest dimarts a una proposició de llei (PL) de Més per Menorca, la qual reclama modificar la Llei estatal 29/1994 d'arrendaments urbans perquè les comunitats puguin posar límits als preus del lloguer. Després de l'aprovació, la iniciativa es remetrà a la Mesa del Congrés dels Diputats per a la seva tramitació.

El ple del Parlament debatrà el pròxim dimarts la proposició de llei (PL) de Més per Menorca, que cerca modificar la Llei d'arrendaments urbans estatal perquè les comunitats puguin establir límits al preu del lloguer. El portaveu parlamentari de la formació, Josep Castells, ha explicat després de la junta de portaveus que la iniciativa sorgeix per "fer front a la situació dramàtica" de l'habitatge a les Balears.

El Pi ha reaccionat i farà que la setmana que ve el transport ferroviari sigui objecte de debat en el Parlament. El portaveu parlamentari regionalista, Josep Melià, ha anunciat aquest dimarts que han registrat una Proposició No de Llei (PNL) que exigeix que l'Estat faci un conveni amb el Govern per invertir-hi 76 milions d'euros, que permetrien adoptar la reducció de les tarifes del tren i els abonaments gratuïts en una segona fase.

La taxa de desnonaments a les Illes Balears s'ha disparat un 37,8% en el primer trimestre d'aquest 2021 segons ha informat el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). S'ha assolit la xifra de 445, dels quals 374 han estat arran de la Llei d'arrendament urbans, un 34,5% més que l'any passat. El segon motiu més abundant és l'impagament d'hipoteques. S'han duit a terme 59 desnonaments per aquesta raó, un 59,5% més que en el primer trimestre de l'any passat.

Els desnonaments varen davallar un 8,3% a les Balears el 2019, amb un total de 1.834. Concretament, els derivats d'execucions hipotecàries varen descendir un 30,6% i els provocats per l'impagament del lloguer, un 3,8%. La Secció d'Estadística del Congrés General del Poder Judicial ha publicat aquest dimarts l'informe 'Efectes de la crisi econòmica als òrgans judicials', on es recullen aquestes dades.

La secretària d'Estat de Turisme, Bel Oliver, ha destacat aquest dijous la necessitat de "regular" i "controlar" els habitatges d'ús turístic per donar "seguretat" als arrendataris i als arrendadors.

La recessió econòmica ha tingut, durant el segon trimestre d'enguany, efectes dispars a les Balears. Per una banda, i en relació al mateix període de 2015, ha augmentat un 1,2% el nombre de desnonaments, que han passat de 573 a 626 llançaments. D'aquests, 231 ho varen ser derivats d'execucions hipotecàries; 422, de la Llei d'Arrendaments Urbans, i la resta, per altres causes.