"Una bona notícia". Així ha qualificat aquest dimarts la presidenta del Govern, Francina Armengol, la decisió del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) de denegar la petició d'una família de Mallorca perquè la seva filla rebi el 25% de classes en castellà. "Com a Govern, sempre hem defensat que aquesta normativa no és la que estam aplicant a la nostra comunitat, sinó que fa referència al sistema educatiu de Catalunya", ha recordat la cap de l'Executiu.

El català continua sent la llengua normalment emprada en l'ensenyament, però, per primer cop, la nova llei reconeix que el castellà també ho és, tot i que sense cap percentatge malgrat el que volia imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquest és l'argument principal que el Parlament ha comunicat al Tribunal Constitucional per defensar la legalitat de la nova legislació aprovada ara fa uns mesos i després de molt debat per la majoria de la cambra –el PSC, ERC, JxCat i els comuns. El conflicte sobre el català no ha acabat i la pilota torna a estar en el camp dels tribunals: el PP i Cs van recórrer la norma –juntament amb el decret del Govern per definir l'ús de les llengües en els projectes lingüístics de cada centre– i també el TSJC, que ha presentat una qüestió d'inconstitucionalitat.

Rebutjada la petició de PLIS, Educación, por favor (Profesores Libres de Ingeniería Social) de recusar –és a dir, apartar– el magistrat Biel Fiol, que ha de decidir sobre el català a les aules de les Balears. Així ho determina la providència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) d'aquest dilluns, a la qual ha tingut accés l'ARA Balears. El principal argument de la Sala Contenciosa Administrativa és la "manca de proves dels motius de la recusació" de Fiol, que presideix aquesta sala del TSJIB.

La batalla judicial sobre el català a les aules continua. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ordena que es mantingui el 25% de castellà en sis centres educatius més, malgrat que la normativa aprovada pel Govern i pel Parlament impedeix aplicar percentatges a l'ensenyament de llengües, segons ha avançat RAC1. Amb aquests sis centres ja són vuit els que, segons el jutge, han de seguir complint amb el 25% de castellà perquè tenien sentències prèvies que ho avalaven. En total, 27 escoles a Catalunya aplicaven el 25% després que la família d'algun alumne ho hagués demanat amb èxit a la justícia. El canvi legal del Govern feia pensar que els percentatges de castellà a l'aula ja no podrien continuar aplicant-se, però el TSJC no ho veu així.

Nou capítol en l'eterna batalla judicial sobre el català a les aules. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha publicat dues resolucions que obliguen dues escoles a seguir aplicant el 25% de castellà perquè els jutges consideren que les lleis aprovades pel Govern i el Parlament no anul·len ni contradiuen les sentències prèvies del TSJC sobre el tema. Fins ara hi havia sentències judicials que afectaven 48 aules de 27 centres. D'aquests 27 centres, 10 estaven aplicant un 25% de castellà en alguna classe basant-se en unes mesures cautelars dictades pel TSJC, i la resta (17), ho feien amb sentència (8 estaven recorregudes al Suprem i la resta eren fermes). Les resolucions publicades ara pel TSJC afecten dues escoles que estaven fent un 25% d'acord amb unes mesures cautelars perquè així ho havien demanat dues famílies, representades pel mateix advocat.

Llegeixo que després del desenllaç judicial sobre el 25% de castellà alguns docents han experimentat una sensació d’alleujament alhora que un lògic temor perquè el model lingüístic educatiu quedi garantit en el futur, sense deixar de reclamar més garanties per als centres que no apliquin la sentència. Això, tot i que el TSJC ja va deixar clar en una provisió l’1 de juliol que és inaplicable per incompatible amb el nou marc legal que impedeix fixar percentatges d'ús vehicular de qualsevol llengua i que considera el castellà com a llengua d'ús curricular. En coherència, el Tribunal ja va desestimar el 18 de juliol les mesures cautelars exigides per una família perquè s'implementés el percentatge en una escola de Barcelona, i el 21 del mateix mes el fiscal superior de Catalunya va decretar l’arxivament de les denúncies que acusaven el conseller Josep Gonzàlez Cambray de prevaricar i de desobeir per no aplicar la sentència.  

El Parlament ha aprovat la llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials a l’ensenyament no universitari, que completa l’actuació normativa iniciada amb el decret llei aprovat pel Govern a finals de maig. És conegut per tothom que aquestes iniciatives s’han aprovat per fer front a la sentència del TSJC del 25 per cent de castellà i molts es pregunten si servirà per evitar la seva execució.

No descobreixo res de nou, però crec que val la pena tornar-ho a subratllar: la interminable batalla legal, judicial i política al voltant de les llengües i de l’ensenyament a Catalunya no es lliura sobre la realitat lingüística ni a les aules ni als carrers, sinó en un terreny que podríem qualificar d’heràldic; es tracta de saber quina llengua-símbol ocupa una posició més alta, més preeminent, més hegemònica. Per dir-ho a la manera de Quevedo, la batalla no és por el huevo, sino por el fuero.

Dimarts passat hi havia d’haver fumata sobre el pacte pel català. Però a primera hora del matí ningú sabia si al final seria blanca o negra. Tot l’optimisme que fins dilluns impregnava les cúpules d’Esquerra, Junts, el PSC i els comuns desapareix dimarts prop de les nou del matí quan els socialistes decideixen plantar-se. No tenen més marge: des de divendres que hi ha contactes entre Salvador Illa i Alícia Romero (PSC) amb Jordi Sànchez i Mònica Sales (JxCat) per tal de trobar la fórmula per definir l’ús del castellà després de la sentència del 25% del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). I no hi ha manera d’arribar a un acord: el PSC vol usar el terme “ús curricular” mentre que Junts demana que es parli d’“ús” de llengües oficials en genèric. Els socialistes no ho veuen i fan marxa enrere. Dimarts a primera hora tornen a un redactat similar al pacte del 24 de març, del que Junts s’havia despenjat i al que no pot tornar. Salten totes les alarmes: hi ha una quinzena de versions del text i s’acaba de retrocedir, pràcticament, a la primera. ¿Com s’arriba a aquest punt? Si tenien un acord el 24 de març per reformar la llei de Política Lingüística, com acaben els partits negociant una llei ad hoc per respondre a la sentència? L’ARA ha reconstruït les negociacions que han salvat el consens pel català amb testimonis de totes les parts.

Llegeixo un titular un xic reductiu que diu que el departament d’Educació acata la sentència del 25% del castellà i n’assumeix la responsabilitat. En realitat, el departament s’ha dirigit al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per dir que ha rebut la sentència i informar —lacònicament— que és responsable del seu compliment. Ara s’obre un període de dos mesos perquè digui com pensa fer-ho i, transcorregut aquest temps, el govern central o les persones que es creguin afectades poden instar l'execució forçosa si el TSJC considera insuficients els termes del compliment.