Fer ciència, és a dir, tenir la capacitat d’entendre com són i funcionen des de l’Univers fins als éssers vius i, per tant, també com som els humans, ha estat una activitat que ha fascinat la humanitat des de fa milers d’anys. Aquest procés d’entendre millor quines regles regeixen des d’allò més gran fins a allò més petit i microscòpic, ens ha permès inventar noves tecnologies i enginys que han fet progressar i millorar la nostra qualitat de vida fins a arribar a ser com la coneixem avui. 

El dia 25 d’agost, el ple del Congrés de Diputats va donar llum verda a l’aprovació definitiva de la modificació de la llei de 14/2011 de la ciència, la tecnologia i la innovació amb el vot favorable d’Esquerra Republicana de Catalunya. El món universitari i la xarxa de centres dedicats a la recerca i els seus professionals havien reivindicat reiteradament l’actualització del marc normatiu que els afecta. Els avenços en el sector de la ciència i tecnologia són ràpids i requereixen, per tant, una revisió periòdica de les seves normes jurídiques.

Un acord en temps de descompte ha possibilitat l'aprovació al Congrés de la nova llei de la ciència, la tecnologia i la innovació, que actualitza la que està en vigor des de fa més d'una dècada. Finalment, ERC s'ha sumat al govern espanyol en desmarcar-se in extremis de l'esmena del PP, que es feia seva la postura de les direccions de centres de recerca i universitats per limitar els contractes indefinits dels investigadors. La ministra del ram, Diana Morant, ha qualificat la nova norma de "fet històric" i ha valorat que s'arma de "drets i garanties" tota la comunitat científica, ja que es pretén reduir l'alt índex de precarietat laboral potenciant la contractació indefinida en els casos en què el projecte sigui finançat per fons europeus. El ple del Congrés ha rebutjat l'esmena del PP amb 108 vots a favor (juntament amb els populars han votat els diputats de Vox, el PNB i Junts), 189 en contra i 52 abstencions.

En un escenari polític on la discrepància és l’estratègia bàsica de supervivència, cal saludar que la reforma de la llei de la ciència, la tecnologia i la innovació (LCTI) s’aprovés sense cap vot en contra. Felicitem-nos: la ciència genera consensos. En aquesta reforma s’apunten lloables propòsits sobre diverses qüestions cabdals. N’esmentaré només quatre, a parer meu d’importància creixent: l’increment pressupostari, els incentius per estimular que les institucions públiques i privades facin més i millor recerca, la reducció de la burocràcia, i l’estabilització del personal científic. La pregunta clau és si aquests propòsits podran traduir-se en fets. Voler serà poder? Vegem-ho.

“Vivim en unes illes i la importància que té l’entorn marí és molt transversal, està a tot arreu i té lògica donar-li un lloc”, reivindica la investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) Marta Marcos. A les Balears, les ciències marines representen un ecosistema investigador important, que compta també amb altres entitats com el Sistema d’Observació i Predicció Costanera (ICTS SOCIB) i el Centre Oceanogràfic de les Balears (COB). No obstant això, hi ha mancances en finançament, infraestructures i formació. Davant aquesta situació, el Govern vol impulsar tres pilars per revertir-la: la Llei de la ciència, el Pol Marí i la creació d’un grau de ciències marines a la Universitat de les Illes Balears (UIB). 

“La física és com el sexe: pot donar resultats pràctics, però no la fem per això”. Així idealitzava la física, i en el fons totes les ciències experimentals, el genial Richard Feynman, i convertia implícitament els científics en servidors de valors superiors capaços de grans sacrificis vitals en els seus temples-laboratoris.

El rellotge de la recerca a Espanya es va aturar per últim cop als voltants de l'any 2010 a conseqüència de la crisi financera. A diferència del que passava en països de l'entorn, com Alemanya, el Regne Unit o França, on es va reforçar la inversió, a l'estat espanyol es van imposar unes retallades de tanta magnitud que es van posar en risc projectes de recerca, carreres professionals, el manteniment d’infraestructures o col·laboracions internacionals. La segona llei de la ciència en democràcia, promulgada el 2011, va quedar desdibuixada. Ara, onze anys més tard, el govern espanyol ha donat llum verda a una reforma. La nova llei de la ciència compromet una inversió de l'1,7% del PIB el 2030, crea un nou contracte indefinit per als investigadors i el personal tècnic, i pretén reduir la burocràcia i introduir mecanismes per disminuir la bretxa de gènere.