El Govern ha fet el primer pas per ampliar la dessaladora d’Alcúdia i ho farà mitjançant l'impost de Turisme Sostenible (ITS). En concret, la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua ha iniciat el procediment per contractar el servei d’assistència tècnica per a la redacció del projecte d’ampliació de la Instal·lació Dessaladora d’Aigua Marina (IDAM) de la badia d’Alcúdia. L’actuació suposa una inversió de 207.748,35 euros (sense IVA), finançada pel programa ITS 2024-2025 – Pacte per a la gestió de l’aigua i garantia de recursos.

En un context marcat pel canvi climàtic i els fenòmens meteorològics extrems, l’aigua s’ha convertit en un recurs tant essencial com vulnerable. Conscients d’això, les Illes Balears han fet un pas històric en la gestió hídrica destinant 288 milions d’euros al cicle de l’aigua l’any 2025. Aquest pressupost sense precedents marca un abans i un després en la capacitat de les Balears per fer front als desafiaments actuals i futurs relacionats amb aquest recurs vital.

Un 27% de l'aigua potable que es perd a Mallorca és a causa de les fuites. El president de la institució insular, Llorenç Galmés, ha considerat que aquestes dades són "molt preocupants" i ha informat que hi ha municipis que n'arriben a perdre "fins a un 60%". Per això, el Consell de Mallorca ha donat llum verda a 74 projectes presentats per ajuntaments i mancomunitats per un import de 19,1 milions d'euros per millorar l'eficiència del cicle de l'aigua, millorar-ne les xarxes i solucionar-ne les fuites.

La Conselleria de Salut ha obert un expedient sancionador contra l'Ajuntament de Maó i l'empresa Hidrobal per "haver exposat, de manera conscient, la població a beure aigua no apta per al consum humà". Així ho ha anunciat aquest dimarts la consellera Manuela García durant el ple del Parlament de les Illes Balears. A més, ha detallat que s'investigarà el "grau de responsabilitat de cada una de les parts". "És tot un despropòsit", ha sentenciat.

Són diversos els municipis que l'any passat hagueren d'aplicar restriccions a causa de la sequera. Artà, Campos o Deià, en són exemples, mentre que Palma decretà la prealerta i comprà més aigua dessalada per evitar buidar els aqüífers. No obstant això, només 8 dels 67 municipis de les Balears tenen aprovat el Pla de gestió sostenible de l'aigua, un document que precisament ha de preveure les actuacions i activitats per reduir la demanda d'aigua, millorar-ne l'eficiència i evitar el deteriorament dels recursos hídrics disponibles en el futur. Així, els únics que en tenen són Inca, Manacor, Sant Llorenç des Cardassar, ses Salines, es Castell, Maó, Eivissa i Formentera.

Després d'una infiltració d'uns 5.000 metres cúbics, l'aqüífer de Sant Lluís associat al projecte pilot del Govern balear ha disminuït la salinitat un 5%. Així ho posen de manifest els resultats obtinguts per la prova pilot, que, amb motiu del Dia mundial de l'aigua, ha presentat el conseller de Medi Ambient del Govern balear. Miquel Mir s'ha mostrat satisfet pel resultat: "És esperançador i estam convençuts que aquesta tecnologia pot ser primordial per a la futura restauració d'aqüífers sobreexplotats i una garantia del recurs amb vista al futur". I ha afegit: "Cal recordar que el 31% dels aqüífers de les Balears estan sobreexplotats".

Només 31 dels 67 municipis de les Illes han complert amb l'obligació de presentar el pla de gestió sostenible de l'aigua que tenia com a termini màxim el mes de desembre de 2021. Es tracta d'una eina que serveix planificar el subministrament d'aigua i evitar restriccions en possibles casos de sequera.

El Govern alerta d'un possible escenari de sequera durant l'estiu i demana als Ajuntaments que comencin a preparar-se. "No es tracta de ser catastrofistes, però sí previsors", ha subratllat el conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, en la reunió convocada aquest dijous per la Direcció General de Recursos Hídrics i la Federació d'Entitats Locals de Balears (FELIB).

El govern estatal ha donat llum verda aquesta setmana a un dels majors paquets d'inversions per a les Balears aprovat en Consell de Ministres al llarg d'aquest 2022. En total, són quatre partides que sumen un total de 259 milions d'euros, 50 dels quals, provinents dels fons europeus, es destinaran a la competitivitat turística de les Illes, per adaptar l'economia a l'impacte de situacions imprevistes com la succeïda amb la pandèmia i la consegüent pèrdua de la temporada turística.

El Consell de Menorca instarà el Govern balear a participar activament en la presa de decisions sobre la gestió de l'aigua. Així ho ha anunciat aquest dijous la màxima institució menorquina, que, a través del conseller de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera, Josep Juaneda, presentarà en el pròxim ple una proposta d'acord amb aquest objectiu.