“Vaig néixer a Campos (Mallorca) el 22 d’agost de 1932 (l’any que moria l’admirat Antoni M. Alcover), a les cinc i mitja del matí d’un dia que s’augurava tòrrid”. Així comença el llibre Memòries d’un filòleg norantí, de Joan Veny i Clar. Editat per Lleonard Muntaner, el volum va presentar-se divendres a Campos. “Feia devers quatre anys que no hi venia”, assegura el filòleg, però el motiu valia el viatge. Ja fa anys que l’editor li havia proposat d’escriure unes memòries, però Veny i Clar havia refusat la proposta. Va ser quan va començar a evidenciar la “pèrdua de records” que la considerà. Malgrat aquesta confessió que fa, escoltant-lo, veient-lo gesticular i parlar amb alegria i lucidesa, no fa l’efecte que siguin 90 els anys que fa que passeja, estudia i fa feina.

El dialectòleg i lingüista Joan Veny i Clar ha estat nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears (UIB). "Aquest reconeixement és realment d'una satisfacció enorme", ha expressat Veny i Clar tot just després de plantar l'arbre que ha escollit als jardins de l'edifici Ramon Llull de la UIB. "És l'arbre de l'amor. Des de petit el vaig veure créixer", ha explicat. I amb més sentiment, ha afegit: "L'amor és un sentiment universal: a les paraules, a la vida, a la societat, a l'univers".