L'Índex de Preus de Consum (IPC) va pujar al 3,8% a les Balears el maig en taxa interanual, dues dècimes per damunt de la taxa interanual del mes anterior, segons les dades definitives publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) recollides per Europa Press. Els augments més grans han tingut lloc en el segment de l'habitatge (5,7%; 1,2 punts respecte de la taxa interanual anotada el mes anterior), en els productes energètics (9,3%), a més dels aliments (5,1%; 0,4 punts menys). Aquest creixement el segueixen el sector dels restaurants i hotels, un 5% més (amb un augment de 0,8 punts) i transport, un 3,8% més (0,5 punts més).

Nou rècord absolut de les exportacions catalanes el 2023. Les vendes a l’estranger de les empreses del Principat van créixer un 6,1% l’any passat, fins a situar-se en els 100.684 milions d’euros, la xifra més alta de la sèrie històrica. Així ho ha explicat aquest dilluns el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, segons els càlculs de l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, Acció, a partir de les estadístiques publicades avui mateix pel ministeri d’Indústria espanyol. Aquests registres estan un punt percentual per sobre de les previsions que havia elaborat el Govern català l’octubre passat.

Una població cada cop més envellida. És el motiu de fons que porta l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) a posar la lupa, any rere any, en el sistema de pensions dels països i, en particular, en la seva sostenibilitat, és a dir, en el fet que hi hagi un equilibri entre els ingressos i les despeses i que aquestes últimes no suposin un llast per a les generacions futures. Aquest dimecres, Espanya no ha estat una excepció. En el nou estudi econòmic Espanya 2023, que recull una llista de recomanacions en matèria de política econòmica, l'OCDE anticipa que, malgrat la recent reforma del sistema de pensions, Espanya "és possible que necessiti més mesures", sobretot tenint en compte que els pròxims anys es començarà a jubilar la generació del baby boom i que el sistema es tensarà pel que fa a la despesa.

Tenint en compte els bons resultats de l'excepció ibèrica o topall del gas a Espanya i Portugal, era difícil que la sol·licitud que va fer la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, de prorrogar-la no obtingués el vistiplau de Brussel·les. El topall, vigent des del 14 de juny, no només ha rebaixat el preu de l'electricitat al mercat majorista (un 19% de mitjana), sinó que també ha contribuït a una caiguda de la inflació a Espanya i ha permès un estalvi de més de 5.100 milions d'euros en la factura de la llum d'alguns consumidors, segons les últimes dades del govern espanyol.

Durant el primer semestre del 2022 el consum de gas natural ha crescut a Espanya un 4,2% en comparació amb el primer semestre del 2021. Una de les raons són les exportacions d'electricitat a Portugal i França, que han obligat a les centrals de cicle combinat, les que utilitzen gas, a funcionar al màxim. De fet, si es desglossa el consum d'aquest combustible s'observa que l'ús domèstic, l'industrial o el que es destina a generar electricitat no han crescut, sinó més aviat al contrari.

Els carburants continuen abaratint-se coincidint amb els mesos típics de vacances d'estiu. Els preus de la gasolina i el dièsel a Espanya han registrat una nova setmana de caigudes i es manté la tendència a la baixa iniciada a finals de juny, segons dades publicades aquest dijous al Butlletí Petrolier de la Unió Europea, que es publica setmanalment.

Després de la manca de paper de vàter i farina durant la pandèmia, i de l'oli de gira-sol fa dos mesos, ara ens trobem amb una escassetat generalitzada de glaçons enmig d'un dels estius més calorosos dels últims temps. Si el lector encara no s'ha trobat en la situació que al seu refresc només hi posin un sol i trist glaçó i el cambrer li comenti que no n'hi pot posar més, probablement s'hi acabarà trobant. El motiu: una manca d'estoc generalitzada de glaçons i gel picat a escala nacional.

"La inflació durarà més temps". Amb aquest pronòstic, la ministra d'Economia, Nadia Calviño, reconeixia aquesta setmana que la situació d'increment dels preus que travessa Espanya, però també les principals economies mundials, no acabarà aviat, com anaven alertant els principals organismes supervisors. Un escenari que ha portat l'executiu espanyol a moure fitxa: el paquet de mesures aprovat per fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra, i en particular a l'augment dels preus, es prorrogarà sis mesos, i no tres com estava previst. Així ho ha anunciat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, des de Brussel·les, després del Consell Europeu d'aquest divendres.

L’escalada del preu de la benzina, que a Espanya està en màxims històrics, ha obert el debat de si el govern espanyol hauria d’abaixar els impostos que cobra pel combustible. Els de la llum ja es van abaixar al setembre, però els dels combustibles no. El futur líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va acusar l’Estat de "forrar-se" amb la pujada dels preus i la patronal Foment del Treball va demanar que Hisenda deixi d’obtenir "beneficis caiguts del cel", fent una analogia amb els guanys inflats que tenen les elèctriques.

El govern espanyol vol que les mesures econòmiques per pal·liar els efectes econòmics de la crisi amb Ucraïna es converteixin en un pacte d'estat i que, per tant, comptin amb el màxim consens parlamentari. Aquest matí ha començat una ronda de contactes amb els grups per plantejar-los les fórmules que rumia per intentar rebaixar els preus de l'electricitat, el gas i els carburants. El 29 de març el govern espanyol preveu aprovar un decret amb tot un paquet de mesures que podrien anar més enllà de la rebaixa de preus energètics.

El teixit empresarial de les Illes trontolla. La gran pujada del preu de l’electricitat està afectant, i de manera consistent, les petites i mitjanes empreses. Sobretot, són els comerços enfocats al públic, amb moltes hores de llum encès, els qui tenen cambres de fred o maquinària encesa tot el dia i la nit els que en pateixen més les conseqüències. En aquest sentit, el president de la Federació Patronal d’Empresaris del Comerç de les Balears (Afedeco), Antoni Gayà, ha reconegut que el 20% dels comerços associats a la patronal estan en una “situació molt delicada” i “en perill de tancar definitivament”.

Les males notícies mai no arriben soles. Els britànics ho han pogut comprovar aquest dijous. Per segona vegada consecutiva en els últims disset anys, el Banc d'Anglaterra (BoE, per les sigles en anglès) ha apujat els tipus d'interès, del 0,25% al 0,50%. És la resposta de la institució a una inflació desbocada, que s'espera que arribi al seu màxim –el 7,25%– el pròxim mes d'abril i que durant el 2022 es calcula que serà del 6% de mitjana.