La pandèmia va enterrar la modificació dels horaris entre les prioritats polítiques dels estats membres. Malgrat que el 2019 la Comissió Europea i el Parlament Europeu es van comprometre a establir zones horàries naturals al continent i posar fi als canvis d'hora a l'estiu i a l'hivern, tres anys després el projecte continua desat en un calaix. "Bloquejat, estancat", ha reconegut una representant de la Comissió Europea. Quan falten només uns dies per retardar una hora els rellotges i entrar a l'horari d'hivern, uns quants experts han tornat a plantejar la proposta d'ajustar els horaris a Europa.

D'aquí una setmana acabarà l'horari d'estiu i, com cada any, l'últim diumenge d'octubre caldrà endarrerir els rellotges una hora a les 3 de la matinada. El canvi d'horari cada cop està més qüestionat i, ara mateix, no és possible estimar quin estalvi energètic –i per tant també econòmic– representa per a una família.

La cistella de la compra està a un nivell de preus que no s’havia vist des de feia, com a mínim, 34 anys, segons dades de l’OCU. L’encariment imparable dels productes i serveis des d’inicis del 2021 ha propiciat que la inflació s’hagi convertit en el principal enemic de famílies i empreses per arribar a final de mes i superar la segona gran crisi en només tres anys, després del desastre propiciat pel covid el 2020. 

Compartir amb els edificis de l'entorn l'energia addicional que es genera, és a dir, l'anomenat "excedent", o impulsar la instal·lació de plaques solars per a l'autoconsum als sostres d'edificis agrícoles, industrials o empresarials. Són dues de les recomanacions al sector privat que el govern espanyol, sota la batuta del ministeri de Transició Ecològica, ha inclòs a l'esbós del pla de contingència al qual ha tingut accés l'ARA, i que té previst aprovar la setmana que ve, un cop celebrat el consell de ministres d'Energia europeus d'aquest divendres a Brussel·les.

Fre al preu de l’electricitat, ajudes per al transport públic, bonificacions energètiques concretes per a jubilats i estudiants i subvencions del cost de la calefacció per als beneficiaris de les ajudes a l’habitatge. El govern alemany ha aprovat aquest diumenge un tercer paquet massiu d’ajudes per alleujar l’efecte de la crisi energètica en les butxaques dels ciutadans i les empreses. Aquest cop el volum és de més de 65.000 milions d’euros, una quantitat que dobla la destinada conjuntament en els dos paquets anteriors (30.000 milions), sense necessitat de crear nous deutes. “Estan en joc molts diners, però la despesa és necessària”, ha remarcat el canceller alemany, Olaf Scholz. “Es tracta de conduir el nostre país amb seguretat a través d’aquesta crisi. Moltes persones estan preocupades en aquest moment i ens prenem totes aquestes preocupacions molt, molt seriosament”, ha indicat.

El Congrés fa aquest dijous un ple extraordinari per convalidar, entre d'altres, el decret llei de mesures d'estalvi energètic. Amb aquest, es vol "donar compliment a allò que ens exigeix la Unió Europea", ha recordat el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Memòria Democràtica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes, responent una pregunta feta en una roda de premsa.

Les Balears han registrat un 65,33% més de vols amb jets privats durant el primer semestre d'enguany respecte de les xifres de 2019. D'ençà que ha començat l'any, els aeroports illencs han comptabilitzat 14.539 avions privats, 5.745 més que el 2019. Només al juny, segons les darreres dades d'Aena, varen passar per l'Arxipèlag 5.023 jets privats, un 43,43% més que el mateix mes del 2019, quan varen ser 3.502.

El Pi ha registrat una iniciativa aquest dimarts en el Parlament reclamant que el Govern emeti un informe jurídic sobre la constitucionalitat del decret llei d'estalvi energètic aprovat recentment pel Consell de Ministres. La formació regionalista considera que hi podria haver una invasió competencial en matèria de medi ambient, energia i comerç, principalment. En la mateixa línia, la líder de Ciutadans a les Illes, Patricia Guasp, ha declarat que "no només hi ha aspectes d'inconstitucionalitat, sinó també precedents".

La presidenta del Partit Popular de les Balears, Marga Prohens, reclama a la presidenta del Govern, Francina Armengol, que "deixi d'ajupir el cap davant de Sánchez" perquè el pla d'estalvi energètic tingui en compte les particularitats de les Balears. Prohens defensa que "aquest pla s'ha de consensuar amb les comunitats i amb els sectors afectats".

"Ens afectarà a tots, però tenim ventiladors" és el que respon la propietària de l'Elèctrica Rambles, Francisca Vives, quan li demanes per les noves mesures d'estalvi energètic que han entrat en vigor aquest dimecres a la nit. El Reial decret d'Estalvi Energètic estableix una regulació de la temperatura i una limitació de la il·luminació que han d'aplicar l'Administració pública, comerços i diferents espais culturals o de restauració.

La ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, ha tornat a convocar els mitjans a Mallorca aquest diumenge a Campos, només dos dies després de fer-ho a Palma. Aquesta vegada, Maroto ha valorat la reunió convocada aquest mateix diumenge per demà dilluns amb els consellers de les comunitats autònomes responsables d'Energia, Indústria i Comerç per explicar el decret d'estalvi energètic. Segons la ministra, la "confusió" generada pel Partit Popular entorn d'aquest tema els ha fet convocar la trobada.

El gerent de l'associació de comerciants Ciutadella Antiga, Macià Coll, considera "poc recomanable" el decret del govern espanyol per aplicar mesures d'estalvi energètic en els comerços. Coll ha explicat que compliran la normativa, tot i que no és coherent amb les particularitats de l'estiu: "Veim com molts comerciants, a causa de les elevades temperatures, decideixen obrir i tancar més tard, perquè la gent passeja pels carrers quan passa la calor".

L'Ajuntament de Maó disminuirà el 76% de despesa elèctrica municipal després de destinar un total de 52.600 euros en diferents actuacions en l'enllumenat públic dutes a terme en el nucli històric de la ciutat.

L'Ajuntament de Ciutadella ha destinat 89.000 euros a la renovació de 184 punts de llum en el nucli urbà. L'actuació s'ha executat en dues fases, una primera en què s'han canviat 89 unitats, i una segona, que s'iniciarà pròximament, en què es renovaran 95 llums i bàculs. Les 184 lluminàries són de tecnologia led de 34 W de potència, amb el repte d'aconseguir un major estalvi energètic i econòmic.

L'Ajuntament de Ciutadella ha acabat els treballs de la segona fase de substitució de l'enllumenat a la urbanització turística de Cala Blanca. Aquesta actuació ha consistit en el canvi dels llums del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus led, i dels respectius bàculs, i completa les 134 que es van substituir a la primera fase de l'obra, que d'aquesta manera s'ha donat per finalitzada.