El Consell de Mallorca ha declarat, per unanimitat, l‘elaboració de les neules calades de manera manual com a Bé d’Interès Cultural Immaterial de Mallorca. La protecció d’aquests adorns nadalencs típic de l’illa, que s’elaboren amb paper blanc, s’aprova a les portes de Nadal quan gaudeixen de major difusió i esplendor, és “la culminació a un procés” que va arrencar fa un any, quan per unanimitat la Comissió de Patrimoni va donar el vistiplau a la proposta de salvaguarda d'aquest patrimoni de l'illa com a bé d'interès cultural immaterial, segons ha explicat la vicepresidenta primera de la institució insular i també consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca. 

El ple de l'Ajuntament de Palma ha aprovat l'adquisició i intercanvi de places turístiques en edificis Bé d'Interès Cultural (BIC) o catalogats, que podrà afectar una cinquantena de places. Els vots a favor del PP i Vox deixen sense efecte un acord del ple municipal de juliol de 2022 que prohibia la implantació de places turístiques en edificis BIC o catalogats.

L'Associació per a la Defensa del Patrimoni de Mallorca (ARCA) ha denunciat aquest dijous que Patrimoni no eviti el projecte de beach club a Es Baluard, que té les obres paralitzades al grup Tragaluz perquè excedien de molt allò permès a la iniciativa presentada i que va obtenir la llicència per fer-ho el 2022. Així, l'associació conservacionista ha expressat en una nota de premsa que considera una "greu equivocació" que en la ponència tècnica de Patrimoni del Consell de Mallorca, que va tenir lloc aquest dimecres, es fes una passa perquè la Comissió de Patrimoni aprovi, probablement dimarts que ve, el projecte d'aquesta terrassa del museu amb usos de bar i restaurant, només amb alguns condicionants o prescripcions de detalls que els mateixos serveis insulars de Patrimoni han proposat.

El Consell de Menorca ha declarat la glosa Bé d’Interès Cultural Immaterial, amb l’objectiu de salvaguardar aquesta tradició, que es reivindica amb unes arrels pròpies i trets diferenciats de la que es fa a les altres illes. Les primeres referències històriques de l’existència de la glosa cantada a Menorca es remunten al segle XVIII, i el primer nom a aparèixer és el de Josep Vivó i Parpal, considerat el primer glosador que queda documentat en el treball Folklore Menorquí de Francesc Camps i Mercadal. La seva filla, Paula Vivó Miret, també va ser glosadora i, per tant, seria la primera dona de la qual es té coneixement en aquesta pràctica. De tota manera, alguns estudis mantenen la teoria que una causa del Tribunal de la Inquisició de 1683, contra un presumpte glosador que hauria participat en un joc d’entreteniment, podria tractar-se d’un acte de glosat.

Tots els partits polítics amb representació en el ple del Consell de Menorca han aprovat favorablement aquest dilluns declarar la glosa Bé d'Interès Cultural Immaterial. Així s'ha decidit amb l'objectiu de salvaguardar una de les tradicions més arrelades a la cultura menorquina, que ha assolit en els últims anys un ressorgiment amb el talent de joves glosadors.

La Festa de l'Estendard ha omplit un any més els carrers del centre de Palma. En aquesta ocasió, la novetat és que han reaparegut restaurats els gegants del Consell de Mallorca, la reina Esclaramunda i Jaume II, després de quatre anys sense sortir a cap acte institucional. Han sortit del Palau Reial i han acompanyat la comitiva municipal i insular cap a la Seu, juntament amb els cossiers, els tamborers i els cavallets.

La torre Picada de Sóller ja és propietat del Consell de Mallorca, després que la presidenta, Catalina Cladera, hagi formalitzat l'adquisició de la finca amb la signatura de la compravenda. Segons ha informat el Consell aquest dissabte en una nota de premsa, la institució insular ha formalitzat la compra de la finca de Sóller on hi ha ubicada la torre Picada, element patrimonial declarat Bé d'Interès Cultural que des d'ara ja és de propietat pública.

El Consell de Menorca ha iniciat el procés per declarar la glosa menorquina Bé d'Interès Cultural Immaterial. La institució considera que la llarga tradició de la glosa per explicar històries en vers forma part del patrimoni musical i cultural de l'illa. A més, han assegurat que la glosa menorquina, tant la improvisada com la cantada, és un element del patrimoni cultural immaterial que es troba actualment en un gran moment. També han recordat que la pràctica de la glosa es remunta, segons estudis recents, al segle XVII.

Els edificis que estiguin catalogats com a Bé d'Interès Cultural (BIC) i es trobin en sòl urbà quedaran exempts de la moratòria turística per poder convertir-se en establiments hotelers. En l'última sessió de la ponència de la normativa de turisme que s'està tramitant, segons fonts del Pacte, ha sortit aprovada l'esmena introduïda pel PSIB gràcies als vots a favor d'El Pi i l'abstenció del PP. Aquests edificis BIC se solen trobar a l'interior dels nuclis urbans, i es podran transformar en hotels, però amb un límit de creixement: 200 places a Mallorca, 100 a Eivissa i 50 a Formentera.

La vela llatina ja és Bé d’Interès Cultural Immaterial. Així ho ha aprovat aquest dijous per unanimitat el ple del Consell de Mallorca, que culmina un llarg procés que té com a objectiu recuperar, preservar i difondre el patrimoni propi de les Illes i protegir tota la tradició i memòria oral vinculada a la vela llatina, per mantenir-la viva, segons han informat en un comunicat.

El Consell de Menorca aprovarà el dilluns la navegació amb vela llatina com a Bé d'Interès Cultural. El ple de la institució declararà de màxim interès cultural aquesta pràctica de navegació, així com els oficis i coneixements relacionats amb aquest àmbit. La proposta compta amb els informes favorables del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Immaterial de les Balears, el Consell Científic de l'Institut Menorquí d'Estudis i de la comissió assessora de Patrimoni de Menorca.