Si tothom compleix els seus balanços i propòsits d’any nou, el 2026 estarem més totes soles que mai. “Enguany, he decidit prioritzar-me a mi mateix”, “Vull cuidar-me”, “M’he proposat aprendre a dir que no”. Assistesc astorada a tot aquest reguitzell de mantres, que inunda el meu feed d’Instagram. El 2025 ha estat l’any de la paraula ‘narcisisme’, un concepte que fins fa no res estava desterrat del nostre vocabulari i que ens ha anat mel per trobar un substitut a ‘tòxic’. Si el 2024 tot era tòxic, el 2025 tot ha estat narcisista. I ja comença a fer pudor, aquest abús del terme, sobretot per part de qui decideix “avantposar-se”, a ell mateix, per damunt de tot.

O més d’un. No massa. Ben triats, realistes i motivadors al mateix temps. Que aprofitin els nostres talents, les nostres habilitats. Que el món en el qual vivim el valori, que tingui valor social, humà o professional si desitgem que el propòsit sigui, a més, el nostre mitjà de vida.

L'inici d'un nou any és per a molts una oportunitat per tancar etapes i començar-ne de noves. A Rosalía no li ha fet falta canviar d'any per iniciar una nova era, perquè la de Sant Esteve Sesrovires fa mesos que ja és una persona nova. L'any 2023 el va començar de la mà de Rauw Alejandro i com a matriarca de l'estètica d'una motomami: vestits cenyits de cuir, el negre i el vermell imperant en els modelets i botes altes fins als genolls. Però tot això queda molt lluny de la situació actual de la cantant. Com passa en molts artistes, la catalana s'ha mimetitzat amb l'estètica de la seva nova parella, l'actor Jeremy Allen White: roba ampla, amb aire de despreocupada i, sobretot, fumant com no havia fet abans. El propòsit personal que ha anunciat a les seves xarxes introdueix un matís en aquest canvi radical: "L'última cigarreta".

Aquests dies molts es faran propòsits d’any nou. Uns intentaran fer règim o apuntar-se al gimnàs, amb la idea d’anar-hi tres cops per setmana que la rutina convertirà en una tarda, si hi ha sort. D’altres intentaran arribar a finals de mes dignament o potser estalviar, però la inflació es menjarà en part les bones intencions. Molts pensaran en centrar-se més en les coses importants i viraran cap a la feina o la família, en l’equilibri més difícil del circ de tres pistes vital. Potser per uns dies, la majoria dels benintencionats tindran vides més equilibrades abans que la força de la inèrcia s’imposi. Aquells que aconsegueixin mantenir les seves aspiracions per damunt de la força de la rutina i la mediocritat seran els nostres herois. Salut i admiració per a tots aquells que aconsegueixin fer les coses diferents al seu voltant, que converteixin la inèrcia en pols. Serà en l’àmbit individual on podem marcar el terreny de joc en el qual estem disposats a jugar la partida o, dit d’una altra manera, triar la pista de circ on estem disposats a penjar el trapezi que ens toca a cadascú, siguem periodistes, electricistes, mestres o financers. Ciutadans, en definitiva.