<![CDATA[Ara Balears - Celestí Alomar]]> 10 <![CDATA[Llubí ret homenatge a l’escriptor mallorquí Guillem Frontera]]>

Aquest diumenge Llubí ha retut homenatge a l’escriptor Guillem Frontera, una de les veus més destacades de la literatura catalana a les Illes Balears. L’acte ha estat un espai de memòria i reconeixement al llegat literari i humà de l’autor.

]]> <![CDATA[Els hotels obsolets, una oportunitat per pal·liar el problema d’habitatge]]>

Reconvertir hotels i apartaments turístics obsolets en habitatges residencials pot semblar innovador, però no té res de nou. Canviar l’ús de places que no són rendibles econòmicament ha estat una opció per donar sortida a aquests edificis des dels anys setanta, arran de les crisis cícliques que han afectat el sector. La pandèmia ha revifat el debat sobre aquest model, que pot suposar una oportunitat per pal·liar el problema d’accés a l’habitatge que pateixen les Balears, segons els exconsellers de Turisme Celestí Alomar i Jaime Martínez. El mateix Govern ho considera factible i ara fa un any va aprovar un decret llei que facilita la reconversió d’hotels en habitatges de protecció oficial (HPO) i en equips sociosanitaris públics o privats, com ara geriàtrics i centres de dia. De moment, la mesura ha estat un fracàs, perquè durant aquest temps no hi ha hagut cap petició de canvi d’ús, segons admeten fonts de la Conselleria d’Habitatge i Mobilitat. Aquest és el motiu pel qual les fonts consultades reclamen una estratègia més decidida.

]]> <![CDATA[Reclamen un decreixement turístic per adaptar el sector als canvis de la demanda que produirà el covid-19]]>

"Enguany no tindrem 14 milions de turistes, però tampoc l'any que ve", creu l'exconseller de Turisme del Govern balear i membre del Col·lectiu Alternatives, Celestí Alomar. Aquest dimecres l'entitat ha presentat una proposta per garantir una sortida "sostenible, justa i progressista" de la crisi provocada pel coronavirus. Alomar ha afirmat durant una roda de premsa telemàtica que "no podem dependre" de l'increment quantitatiu de visitants i per això reclama un decreixement de places turístiques obsoletes per adaptar el sector a les noves tendències de la demanda que produirà el covid-19.

]]> <![CDATA[Ramis: "Els excessos turístics s'han tolerat fins que han esdevingut insostenibles"]]>

"La sostenibilitat turística no té cabuda en l'actual escenari a causa de la idea de convertir Mallorca en un territori al servei del turisme". Així de contundent s'ha mostrat la portaveu del GOB, Margalida Ramis, en una conferència sobre els límits del turisme en la qual ha participat juntament amb l'exconseller de Turisme Celestí Alomar aquest dimarts al Consell de Mallorca. Ramis ha afirmat que "els excessos turístics s'han tolerat fins que han esdevingut insostenibles".

]]> <![CDATA[Celestí Alomar: “L’objectiu era no repetir la foto del 34”]]>

L’exconseller de turisme del Govern Celestí Alomar, ha decidit donar-se de baixa com a militant del PSIB-PSOE. Una decisió personal i meditada que l’històric dirigent socialista ha pres en relació al suport que el PSOE dona “al partit més corrupte d’Europa i a Mariano Rajoy”. Però sens dubte el motiu determinant, que l’ha empès a donar aquesta passa, ha estat el recolzament que el partit socialista ha donat al Govern espanyol en l’aplicació i execució de l’article 155 a Catalunya. Per a l’exconseller, el PSOE “hauria d’haver evitat aquesta desproporció i deriva autoritaria que no només afecta a Catalunya sinó a tots els ciutadans de l’Estat espanyol”.

]]> <![CDATA[Degotant sang encara fresca]]> Fa unes setmanes vaig assistir a la presentació de la novel·la 'L’Agonia dels noms', de Jaume Armengol. Obraren com a mestres de cerimònia Gabriel Payeres i Damià Ferrà-Ponç. Al primer, el record a Sant Francesc d’Inca. Feia classe als pàrvuls. Des del terrat reixat d’un extrem a l’altre, on jugaven els més menuts, era espectador privilegiat de les nostres aventures d’esbarjo al pati de sota, encerclat per una paret alta i una reixeta superior. Damià Ferrà-Ponç, uns anys també usuari del pati de dessota, a la presentació del llibre d’Armengol ens va descriure com havia aconseguit una entrevista amb Canuto Boloqui gràcies al fet que aquest l’havia confós amb un dels seus.

]]> <![CDATA[El desafiament americà]]> Donald Trump ha irromput a l'escenari polític com l'espetec d'una bufetada. Una bufetada que encara no sabem gaire bé a qui l'han donada, o a qui la donaran. Un cronista d’un prestigiós rotatiu deia que el candidat guanyador ha sabut interpretar millor les ànsies dels nord-americans contra la globalització. En realitat, si observam el mapa dels resultats electorals, una de les claus de la victòria de Trump ha estat el suport que ha obtingut dels estats industrials del mitjà oest. Els treballadors de les zones industrials, les més afectades per la deslocalització de la producció, l’atur i la pobresa creixent, votants tradicionals del partit Demòcrata, han optat pel discurs populista del candidat republicà i han generat, així, un transvasament de vots inesperat.

]]> <![CDATA[Desacatament]]> El ple del Tribunal Constitucional ha avalat aquests dies la reforma de la seva llei orgànica que li permet suspendre cautelarment alts càrrecs i autoritats polítiques que desobeeixin les seves resolucions, com podria ser el cas de la presidenta del Parlament català, Carme Forcadell. La reforma va ser aprovada durant la legislatura avantpassada, amb la majoria absoluta del PP al Congrés dels diputats, com a resposta al sobiranisme català. Ara, l'Alt Tribunal, després de rebutjar un recurs del Govern basc contra la reforma de la llei, ha considerat que està d'acord amb la Constitució i, per tant, té via lliure per actuar.

]]> <![CDATA[Brandar el diccionari com un estendard]]> Celestí Alomar, veu serena de l’esquerra, recordava ahir en aquest diari que el diccionari atribueix a ‘abstenir-se’ el significat de renunciar a fer alguna cosa, privar-se de fer-la. És bàsic recordar-ho perquè cal recuperar el significat dels mots i, sobretot, no permetre que les conveniències corporatives s’apropiïn del relat, torturant les paraules fins al punt de fer que diguin el que mai abans no havien dit. Si cal, s’ha de brandar el diccionari com a estendard al capdavant d’un exèrcit de dignitat. I s’ha de fer per respecte a la llengua, als mots, però, especialment, per respecte a un mateix, per preservar la integritat i la coherència i no fer el beneit, talment aquells que coneixen el signe i l’usen sense tenir cura del significat. Perquè d’això es tracta, avui, en el comitè federal del PSOE; de quanta beneitura hi ha a l’Estat i de quants beneits poden empassar-se un significat nou com qui s’empassa una hòstia en l’acte de fe de combregar. És lícit debatre sobre la conveniència d’una nova contesa electoral o no, sobre la imperiosa necessitat de tenir un govern amb totes les funcions o no, o sobre si facilitar-ho és patriotisme quarterer o sentit d’Estat. Tot debat hauria de ser lícit, inclòs el que atorga valor a la promesa electoral o la relega a difosa indicació. El que no es pot permetre és convertir el diccionari en un bordell, on cada mot espera que l’alcavot li assigni un peregrí destí. I sí, abstenir-se és renunciar a fer, voluntàriament no-fer. Cal repetir-ho, mentre es recorda que postular-se en unes eleccions és el contrari: una proposta per fer. Tindrà, el BOE, el partit de Bárcenas, Matas i el Bigotes, però el diccionari és nostre i no hi ha direcció del PSOE que ens el pugui llevar.

]]> <![CDATA[Abstenir-se si és donar suport a Rajoy]]> Sembla que tot s’està confitant perquè demà, diumenge, el Comitè Federal del PSOE engirgoli una fórmula per deixar a Rajoy ser el president de govern que iniciï la XII legislatura espanyola. En conseqüència, Espanya continuarà governada pel partit més corrupte, autoritari i classista de tot l’espectre polític, i Rajoy es convertirà en el gran mascle alfa de la política. Ha triturat els enemics interns –inclòs Aznar–, és impermeable a qualsevol 'filetxo' de corrupció del qual penja un antic protegit seu i, ara, veurà desfilar les capcotes tropes rendides del seu oponent socialista. I tot això, sense dir (ni aparentment fer) res. Rajoy ja s’ha guanyat un lloc a la història com el Gran Silent.

]]> <![CDATA[El banc dels ganduls]]> Estic assegut al banc dels ganduls de Cort i un matrimoni francès amb un plànol a la mà em pregunta com arribar al carrer dels Fideus. Just girant pel carrer Cadena, el primer a l’esquera. Quan hi arribava he vist quatre creuers al port. La sonoritat del francès conjuga harmoniosa als carrers de la ciutat. Una sensació d’invasió en menor grau. Complicitat mediterrània. Una amiga meva marroquina m’acaba de dir que el català i el francès són semblants. Em parla en català.

]]>