El cant de la Sibil·la, declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2010, ha tornat a ser el gran protagonista de la Nit de Nadal a Mallorca. El cant ha ressonat aquest dimarts a les matines de més de 150 esglésies de l’illa, però ha estat a la Seu on s’ha viscut un fet inèdit en la seva història recent: per primera vegada en dècades, la Sibil·la ha estat interpretada per un nin.

La Seu de Mallorca viurà aquest Nadal un fet inèdit en la seva història recent: per primera vegada, el cant de la Sibil·la a les Matines serà interpretat per un nin. El pròxim 24 de desembre, a partir de les 23 h, Toni López Dezcallar, de 12 anys, posarà veu a una de les tradicions nadalenques més antigues i singulars de l'illa, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

En tan sols dues setmanes, abans i després de Nadal, el cant de la Sibil·la haurà focalitzat l’escena cultural mallorquina. I ja no tan sols des d’un punt de vista tradicional i dins una litúrgia religiosa, sinó també desferrada d’ella com un element representatiu de la societat jove, que s’aferra als símbols per reconèixer el passat, però per fer-los seus de manera particular i orgànica.

La nit del 24 de desembre, com marca la tradició, nombroses esglésies de Mallorca celebraran les matines amb el cant de la Sibil·la com a element central. Any rere any, aquesta cerimònia omple els temples de fidels i curiosos que volen viure de prop una de les expressions més singulars del patrimoni cultural balear. El cant de la Sibil·la va ser reconegut l’any 2010 com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Aquesta peça d’origen medieval, que anuncia simbòlicament l’arribada del Judici Final, continua ressonant la Nit de Nadal a diferents punts de l’illa i manté viva una tradició transmesa de generació en generació.

Com ja és costum, torna el Cant de la Sibil·la per Nadal, i ho fa amb una presència cada cop més consolidada als territoris catalans. Declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco el 2010, el cant popularitzat a l'Europa medieval (sobretot a Catalunya, València, Mallorca i l'Alguer) i prohibit al segle XVI pel Concili de Trento, viu un bon moment. A Barcelona, la Santa Maria del Mar celebra el 40è aniversari de la seva recuperació; a Tarragona ja van per l'onzena edició i, arreu de Catalunya, la tradició s'estén i es dona a conèixer any rere any.

Per què ens posa la pell de gallina i és tan misteriós el Cant de la Sibil·la? Per què ens suggestiona i ens emociona? Toca la fibra íntima de qui l’escolta, sigui creient o no. Ens fa intuir una espiritualitat atàvica, oracular i poètica. Una veu femenina, vinguda de temps immemorials, ens embolcalla en una nit màgica, la Nit de Nadal. "El jorn del judici parrà qui haurà fet servici". El missatge és senzill: porteu-vos bé, que la vostra vida sigui bona!

La Seu de Palma ha acollit aquest dimecres una trobada històrica que ha permès veure en un mateix lloc les diferents maneres d'interpretar el cant de la Sibil·la a la Mediterrània. L'encarregada d'inaugurar les intervencions ha estat la Sibil·la de la catedral de Barcelona, amb la veu de Mariona Llobera. Recuperada el 2009, després de 400 anys sense representar-se, és una de les versions més tradicionals, ja que recrea l'ambient de la dramatització renaixentista.

Per primera vegada, es podrà assistir a les diferents representacions del cant de la Sibil·la dels territoris de parla catalana en un mateix lloc. La Seu acull aquesta reunió històrica, la de les 'Sibil·les' de Mallorca, l'Alguer, València i Barcelona, dimecres 3 de gener, a les 19 hores, amb un programa que tindrà una escenografia específica, a càrrec de Rafel Lladó, i la participació dels Ministrils i de la Capella de la Seu, dirigida per Joan Company. Tots els actes són gratuïts, però tenen un aforament limitat.

La Catedral de Mallorca acollirà aquest diumenge, 24 de desembre a les 23.00 hores, la celebració de la tradicional missa del Gall o Matines, amb la interpretació del Cant de la Sibil·la, presidida pel bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull. Esther Barceló, membre de la Capella de la Seu, serà qui interpretarà aquest cant declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco l'any 2010. Per la seva banda, el sermó de la Calenda serà pronunciat per Joan Aguiló, i durant la celebració també hi intervindrà l'Escolania dels Vermells de la Seu.

Cantants com la soprano Marta Mathéu, que acaba de participar en l'òpera Turandot al Liceu. Cors prestigiosos com el Francesc Valls i l'Ensemble O Vos Omnes (cor resident a L'Auditori de Barcelona). Músics com Juan de la Rubia, l'organista titular de la basílica de la Sagrada Família. Compositors que en fan noves aproximacions, com Benet Casablancas. Artistes que hi aporten mirades contemporànies, com Maria Arnal. Catedrals, esglésies i parròquies, però també les coves de Collbató i l'Ideal Centre d'Arts Digitals. Arriba Nadal, arriba el Cant de la Sibil·la, que continua escampant-se arreu del país i aquest any torna a l'església de Sant Llorenç de Lleida, amb la voluntat "que es converteixi en una cita tradicional", tal com explica Antoni Gelonch, president de la Fundació Privada Horitzons 2050 i coautor, amb Oriol Pérez Treviño, del llibre Quan canta la Sibil·la (Viena Edicions). Perdurar també és el propòsit de la Sibil·la de Banyoles, recuperada el 2022, o la de la catedral de Tarragona, que enguany arriba al desè aniversari.

L'any 2010 la Unesco va declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat el cant de la Sibil·la, que cada nit de Nadal anuncia la població d'arreu de Mallorca de l'arribada del Judici Final. L'illa més gran de les Balears, juntament amb l'Alguer (Sardenya), és l'únic lloc d'Europa on aquest cant que profetitza sobre la vinguda del fill de Déu s'ha conservat des de temps medievals sense interrupció. S'interpreta durant la celebració de la popularment coneguda com a missa del Gall o Matines. A continuació us oferim el llistat de totes les esglésies de Ciutat i de la resta de municipis de Mallorca on es pot gaudir d'aquesta celebració.

Aquest dissabte va tenir lloc el cant de la Sibil·la, un dels esdeveniments més especials del Nadal illenc. La Seu va estar estibada de gent per ser testimoni d'un acte declarat Patrimoni Cultural Immaterial per la Unesco.

El cant de la Sibil·la –la Unesco el va declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat fa 12 anys– tornarà a anunciar el judici final a les esglésies de Mallorca aquest dissabte, 24 de desembre. A moltes esglésies es podrà escoltar l'horabaixa i, en el cas de la Seu, serà a les 23 h.

La Sibil·la després de la Unesco és el títol del darrer llibre del musicòleg Francesc Vicens, en el qual l'estudiós analitza l'impacte que va tenir el nomenament d'aquest cant com a Patrimoni Cultural Immaterial d'aquest organisme de l'ONU especialitzat en l'educació, la ciència i la cultura. L'autor assegura que, tot i la fragilitat que s'atribueix als béns immaterials, "parlar de la Sibil·la com un bé patrimonial que s’ha de salvar és no ser conscient de com funciona aquesta tradició”. Vicens explica que és una tradició viva, activa, i que té la capacitat d'adaptar-se als nous temps. "Parlam d'una tradició fràgil, perquè és oral, i tot el que és immaterial té aquest component de fragilitat que no té el patrimoni tangible", declara, i afegeix que no hi ha hagut un abans i un després pel que fa a representació, però que sí que n'hi hagut respecte de la difusió i el reconeixement.

Amb l'arribada de Nadal torna també el Cant de la Sibil·la, una tradició popular de l'Edat Mitjana que va estar a punt de desaparèixer el segle XVI amb el Concili de Trento. El cant gregorià és un ritu pagà i un drama litúrgic que pronostica l'arribada del Messies i la fi del món. Es representa durant la Missa del Gall i sovint el protagonitza una dona o un nen vestit de Sibil·la per interpretar així aquesta sacerdotessa amb la capacitat de veure el futur. Declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2010, el Cant de la Sibil·la només es va conservar intacte a Mallorca i a l'Alguer, però amb el temps moltes esglésies catalanes l'han reincorporat. Aquestes són les representacions més destacades d'enguany.

El Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca ha presentat aquest dilluns el projecte per enregistrar el cant de la Sibil·la, el qual preveu gravar, durant la Nit de Nadal, el càntic de les 115 parròquies que hi ha a l'illa. Segons ha explicat la institució insular en un comunicat, l'objectiu és obtenir una base de dades completa amb enregistraments i imatges de les diferents versions de la Sibil·la arreu de Mallorca. A més, el material resultant es vol adjuntar al projecte de patrimoni immaterial que ha posat en marxa la Direcció Insular de Patrimoni.

La catedral de Barcelona va recuperar la representació del Cant de la Sibil·la el 2009, que havia deixat de fer-se a la seu barcelonina el 1575. Des d'aleshores s'ha consolidat com una de les més rellevants del país, sempre amb el Cor Francesc Valls dirigit per Pere Lluís Biosca. La primera Sibil·la d'aquesta nova etapa va ser Eulàlia Fantova, i des de fa tres anys el paper protagonista en la nit de Nadal el canta la mezzosoprano Mariona Llobera, que apareix vestida d'acord amb l'esplendor de la tradició renaixentista i amb l'espasa a la mà que anuncia l'apocalipsi.