Nou capítol d'aquesta gran comèdia de l'estat espanyol amb qualsevol cosa important que tingui a veure amb Catalunya. No ho diríeu mai: ara resulta que fins i tot el PSOE té sospites fonamentades que Cospedal pot haver mentit en seu parlamentària (és delicte) quan va dir que l'operació Catalunya no li sonava de res, malgrat que en un àudio se la sentia tan tranquil·la celebrant amb el comissari Villarejo que la fabricació de mentides amb diners públics hagués enfonsat les expectatives electorals d'un rival polític, i comprometent-se a fer de mitjancera per desviar diners de contractes públics per poder pagar els deutes amb il·lustres confidents de la policia. Els socialistes s'han posat dignes: "No podem assumir com a normals els greus àudios publicats [...] en els quals Cospedal apunta al coneixement per part de Mariano Rajoy dels fets que es jutgen".  

Què fan els diputats balears al Congrés? Encara que no és una cambra específicament territorial, la tria dels diputats per circumscripció indica la voluntat que cada província hi tingui un pes específic. Quin és el de les Illes, representades per vuit diputats d’un total de 350? De totes les preguntes parlamentàries registrades pels representants escollits pels ciutadans balears, només el 24% eren sobre les Illes. Els diputats del PP –José Vicente Marí Bosó, Sandra Fernández i Joan Mesquida– són els que menys iniciatives –preguntes, sol·licituds d’informes i intervencions– sobre les Balears han presentat: 24, 18 i 24 respectivament, tal com consta al registre del Congrés. A l’altre cantó, Vicenç Vidal (Sumar MÉS) n’acumula 253 d’ençà que començà la legislatura.

La llei que ha de regular els lobis ha de passar igual o més desapercebuda que els mateixos lobis. Estem parlant dels grups de pressió o interès, coneguts com a lobis, que busquen incidir en l'agenda legislativa de la política espanyola tot teixint vincles amb els partits polítics, els grups parlamentaris al Congrés dels Diputats o al Senat o el mateix govern espanyol.

Al Congrés ningú vol ser menys que ningú, sobretot quan es tracta de negociar qüestions econòmiques amb el govern espanyol. En el cas de Junts i ERC, això és una realitat que fa temps que es fa visible cada cop que hi ha un tema important sobre la taula: des de la senda d'estabilitat (els objectius de dèficit i deute), fins als pressupostos generals de l'Estat per al 2025.

La comissió del Congrés que investiga els contractes d'emergènciaper comprar material sanitari durant la pandèmia ha citat per a dilluns 13 de maig a la presidenta del Congrés i expresidenta del Govern, Francina Armengol; el portaveu del PSIB en el Parlament, Iago Negueruela, i l'exdirector general de l'IB-Salut, Manuel Palomino. Segons ha informat el president de la comissió, el socialista Alejandro Soler, i ha difós Europa Press, Palomino compareixerà el primer, a partir de les 11.30 hores, mentre que Negueruela i Armengol declararan l'horabaixa.

Fa dos mesos, pacients d'ELA –les sigles d'esclerosi lateral amiotròfica– reclamaven en una jornada al Congrés una llei específica que garanteixi una atenció integral a les persones que la pateixen. Aquesta malaltia neurodegenerativa provoca la dependència absoluta del pacient i avança de pressa, amb una expectativa de vida de 3 a 5 anys un cop diagnosticada. D'aquí que els afectats i els seus familiars urgissin els parlamentaris a desplegar d'una vegada per totes una legislació que acceleri el procés per rebre ajudes, ja que atendre un afectat d'ELA genera costos econòmics elevats, i que els doni “la possibilitat de viure dignament abans de morir”.

La presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens, ha assegurat aquest dissabte que "no té cap problema" a comparèixer a la comissió d'investigació sobre el cas Koldo al Congrés i donar "totes les explicacions que hagi de donar". Tot i això, ha criticat que aquesta comissió no té "cap intenció" d'esclarir els fets, sinó que és una estratègia més per continuar amb "la política del fang".

El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimarts la presa en consideració de la iniciativa legislativa popular (ILP) que reclama la regularització extraordinària del mig milió de persones originàries de països extracomunitaris que resideixen a l'Estat espanyol (uns 100.000 a Catalunya) sense documentació. Fins a l'últim minut, els promotors del text han temut que la petició s'arxivés i la cambra baixa fos el final del tràmit. Finalment, però, el PSOE i el PP s'han sumat a les esquerres (Sumar, ERC, Bildu i BNG), el PNB i Junts per donar suport a la iniciativa, tot i que amb matisos, i només l'extrema dreta n'ha quedat al marge.

El portaveu del PP i vicesecretari de Cultura, Borja Sémper, ha anunciat aquest dilluns que el seu partit cridarà a la presidenta del Congrés, Francina Armengol, perquè comparegui davant de la comissió d'investigació del Senat sobre el cas Koldo –que es constitueix aquest dimarts–, relatiu a la presumpta trama de comissions per la compra de mascaretes durant la pandèmia. A més, ha assenyalat que no descarta citar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, segons ha informat Europa Press. Sémper ha considerat que "s'acabarà demostrant que Pedro Sánchez ho sabia" i que "va tapar" aquesta presumpta trama de corrupció.

La llei d’amnistia continuarà unes setmanes més al Congrés per negociar canvis als delictes de terrorisme i al de traïció. Junts ha impedit amb el seu vot en contra que la norma camini cap al Senat —171 a 179—, després que el PSOE hagi rebutjat totes les esmenes que quedaven vives, incloses les dels juntaires. Principalment, els de Carles Puigdemont proposaven modificacions amb l’objectiu d’esquivar les traves que els jutges Manuel García-Castellón i Joaquín Aguirre estan posant perquè les causes de Tsunami Democràtic, els CDR i Volhov quedin emparades en l'amnistia. La decisió de Junts ha indignat Esquerra i el PSOE, que constata una vegada més que la dependència del partit de Carles Puigdemont en aquesta legislatura serà feixuga.

Lentament però decididament el nostre país s’ha posat al pas d’una tendència ja indeturable del continent. El Congrés dels Diputats espanyol va ser l’últim a Europa a incloure partits declaradament xenòfobs; però el que ara hi és s’hi ha consolidat i la resta s’esbiaixa al seu ritme. Els partits de la dreta tradicional parlaven de la immigració amb la boca petita fins que han decidit dir “les coses tal com són”. De sobte, un dia posem la ràdio i sentim el senyor Turull construint frases més o menys entenedores tot barrejant amb calculada naturalitat els termes “delinqüència”, “immigració”, “expulsió” i “Catalunya”. Qui va tenir la pensada d’atendre algun dels suposats laboratoris d’idees de Convergència durant els inicis de la dècada de 2010 es va poder fer una idea del nivell dels spin-doctors que aconsellen els juntaires.

Hi havia molta expectació per sentir les paraules del rei Felip VI avui en la sessió solemne d'obertura de la XV legislatura després d'haver aparegut amb semblant seriós en les fotografies amb Pedro Sánchez durant la presa de possessió. El monarca ha arribat a les portes del Congrés, on l'esperava Sánchez, amb el mateix semblant seriós, però el seu discurs ha sigut conciliador. En primer lloc, ha felicitat Pedro Sánchez per la seva elecció com a president del govern (i aquest ha assentit amb el cap), esvaint qualsevol dubte sobre la legitimitat del nou executiu, i després ha fet una defensa encesa de la Transició i la Constitució amb l'objectiu de deixar a les noves generacions "una Espanya sòlida i unida, sense divisions ni enfrontaments".

El "¡Sánchez a prisión!” que crida la ultradreta és com el “Lock her up!” que cridaven els trumpistes enfurismats referint-se a Hillary Clinton. Si cinc anys enrere Pablo Casado ja li deia “president il·legítim” a Sánchez, ¿no sembla lògic que aquesta setmana vulguin assaltar el Congrés, com els trumpistes, per impedir la investidura de Sánchez? (L’últim cop que es va assaltar el Congrés també va ser la ultradreta, armada, això sí, i per interrompre una investidura).

De matinada, sentia el Carlos Baraibar, amb la seva secció Fets o fakes, a El matí de Catalunya Ràdio. Explicava que no és cert que el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, hagués dit: "Els espanyols morint-se de gana i el govern pensant en pagar traductors innecessaris”. Algú ho ha fet córrer interessadament.

Aquesta setmana hem sentit parlar català al Congrés de Diputats. És un fet que ens ha fet tornar a parlar de “dia històric”, tot i que ja fa temps que ho fem amb la boca petita, cansats com estem d’haver desgastat aquest concepte.

Que es pugui intervenir en gallec, basc i català al Congrés serà un fet d’una gran transcendència. Aquests tres idiomes van ser oficialitzats a les autonomies corresponents fa més de quaranta anys, però estan absolutament absents de la vida pública hispana. A partir d’ara sonaran a la cambra dipositària de la sobirania nacional espanyola, amb la repercussió mediàtica i social que això implica. Tenint en compte l'hostilitat atàvica amb què s’han tractat totes tres llengües, el que està a punt de passar al Congrés és històric. 

Afirma Feijóo que “no concep” un Congrés de Diputats en què es facin servir aparells de traducció simultània (“pinganillos”, que serà sens dubte una de les paraules d'aquest curs polític). Haurà de fer-se'n a la idea, perquè sembla que justament això passarà durant el seu propi debat d'investidura, que tot anuncia que serà fallida. Però ara parlem d'una altra cosa: allò que no cap al cap de Feijóo (ho troba inconcebible) és que al Parlament espanyol, allà on resideix la sobirania del poble, es parli una altra llengua que no sigui l'espanyol. Ell mateix, que és bilingüe, ho diu: “Parlo les meves dues llengües, però no puc concebre un Congrés en què”, etc.

En l'àmbit lingüístic, la notícia de l'estiu ha estat sens dubte la doble promesa de facilitar l'ús del català, el gallec i el basc al Congrés de Diputats i de convertir aquestes tres llengües en llengües oficials i de treball de les institucions de la Unió Europea. (Deixem ara de banda la qüestió annexa de la possible denominació català/valencià, que potser demana un article sencer.) Una mica de reflexió tècnica i comparada pot anar bé per a situar millor la perspectiva d'aquesta doble promesa.

S’acaba ja l’agost, aquest agost de calors inaguantables, de sequera demolidora, de canvi climàtic aclaparador. Demà és santa Mònica, que va ser mare de sant Agustí, la festa del qual celebrem dilluns. El bisbe d’Hipona, al nord de l’Àfrica, va ser un savi admirable. Sempre li he tingut devoció. De jove, quan estudiava llatí, vaig traduir un petit assaig seu, De cura pro mortuis gerenda (De la cura que hem de tenir amb els morts). Es tracta d’un text molt bonic, relativament breu, en què Agustí exposa la pietat que hem de tenir pels morts, el record… la cura, en definitiva, tal com el títol llatí indica amb tota propietat. El pare Alexandre Olivar, que va ser professor de llatí dels novicis (parlo de Montserrat), ens va fer traduir aquest petit opuscle del bisbe d’Hipona. Érem pocs, quatre o cinc, fèiem les classes al jardí, quan el temps ho permetia, i suposo que el pare Alexandre volia fer ell mateix una traducció del text d’Agustí i així tindria una base on treballar. No sé si la va arribar a fer mai. I potser tot això m’ho imagino. Una altra raó de la meva admiració per Agustí és la seva diguem-ne autobiografia, les Confessions, on explica la seva vida dissoluta en la joventut, la seva conversió, la influència de la seva mare, Mònica, en aquesta conversió. Agustí és un gran escriptor, filòsof i teòleg, i va tenir una enorme influència. Li agradaven els jocs de les paraules i els significats. Sempre recordo una frase seva, escrita a les narrationes in psalmos, en què, parlant del Nen Jesús, diu: Infans erat et Verbum. (És a dir: "No parlava i era la Paraula"). Ara els nostres mestres i mestresses fan servir sempre la paraula infant per parlar dels nens i nenes, de les criatures, de la mainada, de la canalla, etc. No saben que infant és aquell que encara no parla. Potser caldria que coneguessin una mica l’etimologia de les paraules.