El cant de la Sibil·la, declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2010, ha tornat a ser el gran protagonista de la Nit de Nadal a Mallorca. El cant ha ressonat aquest dimarts a les matines de més de 150 esglésies de l’illa, però ha estat a la Seu on s’ha viscut un fet inèdit en la seva història recent: per primera vegada en dècades, la Sibil·la ha estat interpretada per un nin.

La Seu de Mallorca viurà aquest Nadal un fet inèdit en la seva història recent: per primera vegada, el cant de la Sibil·la a les Matines serà interpretat per un nin. El pròxim 24 de desembre, a partir de les 23 h, Toni López Dezcallar, de 12 anys, posarà veu a una de les tradicions nadalenques més antigues i singulars de l'illa, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

En tan sols dues setmanes, abans i després de Nadal, el cant de la Sibil·la haurà focalitzat l’escena cultural mallorquina. I ja no tan sols des d’un punt de vista tradicional i dins una litúrgia religiosa, sinó també desferrada d’ella com un element representatiu de la societat jove, que s’aferra als símbols per reconèixer el passat, però per fer-los seus de manera particular i orgànica.

La nit del 24 de desembre, com marca la tradició, nombroses esglésies de Mallorca celebraran les matines amb el cant de la Sibil·la com a element central. Any rere any, aquesta cerimònia omple els temples de fidels i curiosos que volen viure de prop una de les expressions més singulars del patrimoni cultural balear. El cant de la Sibil·la va ser reconegut l’any 2010 com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Aquesta peça d’origen medieval, que anuncia simbòlicament l’arribada del Judici Final, continua ressonant la Nit de Nadal a diferents punts de l’illa i manté viva una tradició transmesa de generació en generació.

“Volem connectar amb el nostre entorn, més enllà de les persones, i a través d’aquesta connexió intentar millorar el món, contribuir a anar més enllà d’aquest moment de col·lapse que vivim”. Així resumeix la ballarina Catalina Carrasco la nova proposta de la companyia Baal, un projecte en forma de tríptic directament vinculat al treball de la biòloga i filòsofa Donna Haraway, autora del Manifest dels cyborgs. “De fet, el nom del projecte és KIN, que és com ella es refereix a aquest vincle que existeix entre tots, però no només entre els humans, sinó també amb els companys de vida que són les altres espècies i la resta d’éssers vius. Aquest lligam és el punt de partida de tot”, assegura Carrasco. 

La Seu de Palma ha acollit aquest dimecres una trobada històrica que ha permès veure en un mateix lloc les diferents maneres d'interpretar el cant de la Sibil·la a la Mediterrània. L'encarregada d'inaugurar les intervencions ha estat la Sibil·la de la catedral de Barcelona, amb la veu de Mariona Llobera. Recuperada el 2009, després de 400 anys sense representar-se, és una de les versions més tradicionals, ja que recrea l'ambient de la dramatització renaixentista.

L'any 2010 la Unesco va declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat el cant de la Sibil·la, que cada nit de Nadal anuncia la població d'arreu de Mallorca de l'arribada del Judici Final. L'illa més gran de les Balears, juntament amb l'Alguer (Sardenya), és l'únic lloc d'Europa on aquest cant que profetitza sobre la vinguda del fill de Déu s'ha conservat des de temps medievals sense interrupció. S'interpreta durant la celebració de la popularment coneguda com a missa del Gall o Matines. A continuació us oferim el llistat de totes les esglésies de Ciutat i de la resta de municipis de Mallorca on es pot gaudir d'aquesta celebració.

Hi ha ocasions en què una mica de protesta i algunes cridades recomponen coses que semblaven en perill. Fa dècades que el llogaret manacorí de Son Negre gaudeix d’unes de les matines més autèntiques i tradicionals del municipi. Una oportunitat quasi única de veure obert l’oratori rural dedicat a Sant Antoni. La cosa és que enguany, per la creixent manca de mossens disponibles, la celebració no és que penjàs d’un fil, sinó que directament, i segons el rector Antoni Amorós, es feia impossible per l’edat avançada i els problemes de mobilitat del capellà titular del temple, Llorenç Galmés.

C osta d’imaginar, però les fonts històriques consultades pel musicòleg Francesc Vicens ofereixen una escenografia ben diferent d’aquella a la qual estam acostumats la Nit de Nadal en la missa de matines: “Inicialment, el cant de la Sibil·la, que amb una espasa amenaçadora anuncia el dia del judici final, era interpretat per capellans vestits de dona. Es disfressaven amb coses que els donaven els feligresos, ja fossin cabelleres o corones. Eren com les actuals drag queen [personatges feminitzats amb trets exagerats]”.

El cant de la Sibil·la –la Unesco el va declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat fa 12 anys– tornarà a anunciar el judici final a les esglésies de Mallorca aquest dissabte, 24 de desembre. A moltes esglésies es podrà escoltar l'horabaixa i, en el cas de la Seu, serà a les 23 h.

La Sibil·la després de la Unesco és el títol del darrer llibre del musicòleg Francesc Vicens, en el qual l'estudiós analitza l'impacte que va tenir el nomenament d'aquest cant com a Patrimoni Cultural Immaterial d'aquest organisme de l'ONU especialitzat en l'educació, la ciència i la cultura. L'autor assegura que, tot i la fragilitat que s'atribueix als béns immaterials, "parlar de la Sibil·la com un bé patrimonial que s’ha de salvar és no ser conscient de com funciona aquesta tradició”. Vicens explica que és una tradició viva, activa, i que té la capacitat d'adaptar-se als nous temps. "Parlam d'una tradició fràgil, perquè és oral, i tot el que és immaterial té aquest component de fragilitat que no té el patrimoni tangible", declara, i afegeix que no hi ha hagut un abans i un després pel que fa a representació, però que sí que n'hi hagut respecte de la difusió i el reconeixement.

El Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca ha presentat aquest dilluns el projecte per enregistrar el cant de la Sibil·la, el qual preveu gravar, durant la Nit de Nadal, el càntic de les 115 parròquies que hi ha a l'illa. Segons ha explicat la institució insular en un comunicat, l'objectiu és obtenir una base de dades completa amb enregistraments i imatges de les diferents versions de la Sibil·la arreu de Mallorca. A més, el material resultant es vol adjuntar al projecte de patrimoni immaterial que ha posat en marxa la Direcció Insular de Patrimoni.

Les escultures de quatre profetes i dues sibil·les han tornat a Sant Nicolau de Palma, després que les hagin restaurades durant cinc anys als tallers del Bisbat. Es tracta d'unes peces del segle XVIII que pertanyien al convent de Sant de Domingo i que passaren a la parròquia propera el 1837, quan s'enderrocà l'antic edifici dels dominics. Són figures de mida gairebé humana i la peculiaritat és que estan fetes de tela encolada i pintades de color d'or i argent. Aquests materials fan que les escultures siguin tan lleugeres que una persona tota sola les pot moure. L'explicació d'aquesta lleugeresa és que la seva finalitat no era estar fixes al mateix lloc, sinó que eren les escultures que formaven part de la Casa Santa del Dijous i Divendres Sant.

“És un spin-off del disc Clamor”, diu Maria Arnal sobre el concert dedicat al Cant de la Sibil·la que ofereix aquest dimarts a les 21 h a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art (MNAC), dins del Festival Clàssics i amb les entrades exhaurides. “És una veu tan poderosa que em semblava que podia tenir molt més espai per expressar-se la nit del solstici d’hivern, el 21 de desembre, i per celebrar plegats que després del moment més fosc de l’any cada dia tindrem una mica més de llum”, assegura Arnal, que compartirà el concert amb l’equip habitual de la gira de Clamor (Marcel Bagés, David Soler, el duo Tarta Relena i el disseny de llums de Cube.bz) i amb dos cors, un dels quals format per “familiars i amigues”. I pel que fa a la instrumentació, hi haurà l’afegit d’un orgue cedit “supergenerosament” pel mestre orguener Albert Blancafort.