El Tribunal Suprem ha establert aquest dilluns que cal aplicar un IVA superreduït a tots els tipus de pans, cosa que no passava fins ara, perquè es diferenciaven els pans especials –normalment els considerats de categoria gurmet–, que tenien un IVA del 21%, i el pa comú, més bàsic, que sí que tenia el tipus mínim del 4%.

La rebaixa de l'IVA sobre alguns aliments farà un pas enrere aquest dimarts. En el decret de mesures per fer front a la crisi energètica i de preus aprovat al mes de juny, el govern espanyol va prorrogar aquesta bonificació fiscal, però amb la particularitat que es recuperarien de manera esglaonada els tipus habituals.

Llegim a l’ARA que “es manté fins al 30 de setembre la rebaixa de l'IVA del 4% al 0% per als aliments de primera necessitat”, que eren fins ara el pa, la llet, la farina, els ous, les fruites i verdures, els llegums i els cereals. A partir d’ara s’hi afegeix l’oli d’oliva. La pasta i alguns olis mantindran un IVA del 5%, també fins a finals de setembre (el tipus normal és del 10%).

El govern espanyol manté la màxima de no precipitar-se a l'hora de retirar les mesures desplegades des de fa mesos per ajudar famílies i empreses a afrontar les conseqüències econòmiques derivades dels conflictes a Ucraïna i l'Orient Mitjà, que han donat ales a la crisi energètica i de preus. Ara bé, la normalització dels dos xocs econòmics, així com el retorn d'una política fiscal més restrictiva marcada per la reactivació de les regles fiscals, empeny l'executiu de Pedro Sánchez a moure fitxa.

El govern espanyol reduirà l'IVA de l'oli d'oliva al 0% a partir de l'1 de juliol i l'inclourà en el grup de béns de primera necessitat als quals s'aplica el tipus superreduït. Segons han informat aquest divendres fonts de l'executiu, el ministeri d'Hisenda aprovarà dimarts que ve la reducció de l'impost. Actualment, aquest producte bàsic de la dieta mediterrània ja gaudia d'una rebaixa de l'IVA al 5%. Amb la reducció al zero, l'oli s'uneix a altres productes bàsics com el pa, els ous, les fruites o les verdures. Les mateixes fonts no han especificat durant quant de temps es mantindrà aquesta rebaixa, que serà temporal. Després l'IVA de l'oli d'oliva es tornarà a fixar en el 4%.

¿Paguen prou impostos els rics? ¿I les famílies més pobres? ¿I les empreses? ¿Cal canviar el model fiscal a Espanya? Aquestes preguntes recurrents són algunes de les que intenten respondre els tècnics del ministeri d'Hisenda José María Mollinedo i Carlos Cruzado amb un nou llibre provocativament titulat Los ricos no pagan IRPF (Capitán Swing).

Les butxaques de tots els consumidors tenen un nou maldecap: els rebuts de la llum s'encariran. ¿Quant? 11 punts d'IVA. Hem de multiplicar per 1,1 l'última factura pagada. A la pràctica: si el nostre últim rebut era de 50 euros i amb l'IVA en pagàvem 55, ara en pagaríem en total 60,50.

Un dels dos o tres grans epicentres de les marques del luxe global de Londres va tenir l'any passat una baixa rellevant. Des d'aleshores, Bond Street no és el que era. I ara corre el perill de perdre pistonada i d'acabar esdevenint un carrer qualsevol, i no l'ànima i el cor de Mayfair, allí on els rics molt rics, londinencs i d'arreu del món, s'exhibeixen amb una arrogant manca de pudor. El febrer del 2023 Mulberry –la companyia d'articles de pell, sobretot bosses de mà per a dones, fundada el 1971; no s'ha de confondre amb Burberry, igualment exquisida, però que es remunta al segle XIX– va tancar la botiga que hi tenia, de 500 metres quadrats. I aquest dissabte vinent, Fenwick, present a la mateixa Bond Street des del 1891, tanca també el que era un dels més icònics i exclusius grans magatzems de la zona. Què està passant?

El cap de llista de Sumar MÉS, Vicenç Vidal, ha proposat aquest dimecres suprimir l'IVA al transport de mercaderies per "permetre competir en igualtat de condicions a les empreses de les Balears i rebaixar els costos de la vida". La formació ecosobiranista ha recalcat en una nota de premsa que, davant de l'"augment del cost de la vida i la pujada dels preus, especialment aquest darrer any", és "urgent i necessari compensar els costos de la insularitat amb diverses mesures".

El Pi reclamarà que es replantegi el Règim Especial de les Illes Balears durant la propera legislatura, perquè sigui estructural i indefinit, i que la seva aplicació no vagi lligada a l'aprovació dels pressupostos. "La part econòmica del REB és una presa de pèl i, pel que fa a la part fiscal, és totalment insuficient. És un mal negoci que un tema tan important com el REB estigui vinculat als pressupostos. El factor d'insularitat havia de suposar un complement inversor per a les Balears per compensar la insularitat. El factor d'insularitat no havia de substituir i integrar les inversions de l'Estat. És pur tril·lerisme”, ha manifestat el candidat de la formació a la presidència, Josep Melià, aquest divendres a les portes del Parlament.

Prop d'un 16% dels supermercats de Mallorca no van aplicar la davallada de l'IVA: o bé van mantenir els preus o bé els van apujar, com en el cas d'Alcampo, segons ha informat aquest dilluns el director general de Consum de les Illes Balears, Fèlix Alonso. La Conselleria de Salut i Consum ha presentat aquest matí el balanç de les actuacions de Consum del 2022, en què es van posar sancions per valor d'1.340.902 euros

MÉS per Mallorca ha anunciat que incorporarà al seu programa electoral reclamar en tots els àmbits un concert econòmic amb l'Estat amb l'objectiu de poder tenir el control dels nostres recursos públics. Els ecosobiranistes han denunciat, a través d'un comunicat, que "un 15% del PIB de les Balears parteix cap a Madrid per no tornar mai més".

La inflació desmesurada que va caracteritzar el 2022 va deixar els preus pels núvols. Una situació que el govern espanyol ha volgut canviar des del començament del 2023, i per fer-ho va aprovar el 27 de desembre la rebaixa de l'IVA de determinats productes i aliments bàsics, entre altres mesures. La mesura va entrar en vigor tan bon punt va començar l'any –un moment en què acostumen a augmentar els preus per la inflació acumulada de l'any anterior– i que es veu amb bons ulls –tot i algunes reticències– per part dels experts, però que es tradueix en un descompte ínfim a les butxaques dels consumidors.

El bon ritme de recaptació tributària d'aquest 2022 es preveu que continuï el 2023. El govern espanyol ha plantejat dos escenaris: un de partida en què confia recaptar fins a 344.627 milions d'euros a través de diferents impostos, i un segon escenari, més optimista, en què la recaptació tributària s'enfila fins als 354.283 milions d'euros. La diferència entre una xifra i l'altra dependrà de l'evolució de l'economia, però sobretot de la necessitat del govern espanyol de continuar aprovant mesures extraordinàries per afrontar la crisi energètica i de preus. De fet, aquest 1 de gener entra en vigor el tercer paquet anticrisi amb mesures com la rebaixa de l'IVA d'alguns aliments.

El nou paquet de mesures econòmiques aprovades pel govern espanyol el 27 de desembre té com a objectiu principal ajudar les famílies més vulnerables, ja que són les que tenen més dificultats per arribar a final de mes a causa de l’augment generalitzat de preus. De retruc, la limitació directa en el creixement dels preus inclosa en alguna de les mesures persegueix l’objectiu secundari (però no menys important) de contenir l’espiral inflacionista, ja que, si s’acaba materialitzant, tindrà greus conseqüències tant econòmiques com socials.

A banda de les inversions, un dels capítols claus dels pressupostos generals de la Comunitat Autònoma és el de tributs, és a dir, de recaptació d'impostos. Perquè tan important és conèixer on van els doblers com d'on venen. Si bé la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, va defensar dilluns a la roda de premsa de presentació dels pressupostos que les principals fonts d'ingressos són els fons europeus i els provinents de l'Estat, gairebé una setena part dels més de 7.000 milions prové de tributs. Concretament, el Govern preveu recaptar 855,4 milions d'euros en tributs, la gran majoria dels quals corresponen a l'IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques), l'IVA (Impost sobre el Valor Afegit) i l'ITP (Impost sobre Transmissions Patrimonials) i AJD (Actes Jurídics Documentats).

El senador autonòmic de les Illes Balears, Vicenç Vidal, ha reclamat al Senat que l'Arxipèlag tingui un IVA diferenciat, que s'estenguin els ajuts industrials al sector científic i es diversifiqui el model econòmic. Durant el ple del Senat, al debat que ha tingut lloc durant la compareixença de Pedro Sanchez per explicar les mesures econòmiques i fiscals del govern espanyol, l'ecosobiranista ha assegurat que està "preocupat" per la situació de les classes populars i mitjanes.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat una nova bateria de mesures que es publicaran demà dimecres al Butlletí Oficial de l'Estat i que han de servir per fer front a la crisi energètica actual. D'una banda, la rebaixa de l'IVA del gas del 21% al 5% i l'aplicació del topall del gas a la cogeneració, dues propostes que ja havia anunciat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. La rebaixa de l'IVA entrarà en vigor a l'octubre i estarà vigent, com a mínim, fins al 31 de desembre d'aquest any. "Si és necessari, es pot prorrogar", ha deixat clar la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, en roda de premsa.

El govern de l'Estat abonarà 69,2 milions d'euros a les Balears. Es tracta d'una liquidació pendent de l'IVA d'una mensualitat del 2017. Segons han explicat des de la Conselleria d'Hisenda, això és a causa d'un canvi de normativa que es va fer en l'època del Partit Popular.

Les Balears rebran un import de 69,2 milions d'euros dels 3.067 milions totals que l'Estat ha disposat per a les comunitats autònomes amb l'objectiu de compensar la liquidació de l'IVA de l'any 2017. L'ordre s'ha publicat aquest dijous al Butlletí Oficial de l'Estat, després de dues sentències del Tribunal Suprem que obligaven l'Estat a compensar dues regions per aquesta liquidació.