L'hidrogen verd és un tipus d'hidrogen que es produeix de manera sostenible, mitjançant electròlisi de l'aigua amb electricitat provinent de fonts renovables, com la solar o l'eòlica. Amb l'impuls d'aquesta energia, el Govern espera poder "blindar" el preu de l'energia davant les fluctuacions derivades dels conflictes geopolítics. D'aquesta manera, tal com ha explicat aquest dimecres el director general d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Diego Viu, es donaria un "avantatge competitiu" a les empreses de les Illes.

El GOB ha reclamat al Govern balear que no permeti cap avenç al projecte de construcció d'una planta de generació d'hidrogen a Llucmajor, que suposarà "un nou cop al paisatge i la biodiversitat de la Marina de Llucmajor". L'entitat ecologista ha criticat que "la manca de protecció ambiental suficient d'aquest magnífic espai natural" és precisament el que "possibilita la seva transformació en àrea de producció energètica".

La planta d'hidrogen verd de Lloseta ha començat a funcionar aquest dijous, dos anys i mig després de la inauguració. La posada en marxa d'aquest complex, en l'antiga fàbrica de Cemex a Lloseta, va suposar una inversió de 50 milions d'euros, 10 dels quals procedeixen de finançament europeu, gairebé quatre de l'Executiu balear, i també va tenir el suport del govern espanyol a través de l'IDAE. Ara ja ha començat la producció a escala industrial.

L'empresa dels Emirats Àrabs Go Energy Group ha comprat 400 hectàrees de terreny a la Marina de Llucmajor per construir-hi el complex d'hidrogen i amoníac verd més gran de la Mediterrània. Tindrà una capacitat de 300 tones al dia que es destinaran a l'exportació i al consum intern. L'empresa preveu una inversió de més de 200 milions d'euros.

El Govern no pot confirmar la data de posada en marxa de la planta d'hidrogen verd de Lloseta. Així ho ha confirmat aquest dimarts el conseller d'Empresa, Ocupació i Energia, Alejandro Sáenz, després de visitar les instal·lacions.

Se l'anomena or verd i Espanya en vol ser un dels màxims productors. Parlem de l'hidrogen renovable, un vector energètic que ha de jugar un paper clau en la descarbonització i l'autonomia energètica. O com a mínim aquesta és l'ambició d'alguns estats membres de la Unió Europea, com Espanya, Portugal, França i Alemanya. Però Espanya no només busca la manera de produir aquesta energia renovable (es genera a partir d'altres energies com la solar o l'eòlica), sinó també la manera de transportar-la internament i cap a l'exterior. És aquí on entra en joc Enagás, l'operador gasista espanyol, que aquest dijous ha posat la primera pedra per desplegar una futura xarxa troncal de transport d'hidrogen.

Entre les solucions tecnològiques per afrontar la crisi energètica fa un temps que sentim parlar de l'hidrogen verd, una resposta que, diuen, és sostenible i molt prometedora. ¿Però ens hem fet totes les preguntes? ¿Els plans que s'estan proposant per a la seva promoció i desenvolupament –com el Full de Ruta de l'Hidrogen del govern espanyol o el projecte Vall de l'Hidrogen de Catalunya impulsat per la Generalitat– són inversions per a un futur millor o per al contrari?

El consum de gas natural a Espanya entre l'agost del 2022 i el gener del 2023 va baixar un 13,7%, amb la qual cosa no s'ha assolit l'objectiu de la Unió Europea de reduir un 15% el consum de gas en tots els estats socis entre l'agost i el gener en comparació amb la mitjana del mateix període dels cinc anys precedents, segons les dades publicades per l'oficina d'estadística comunitària, l'Eurostat. La reducció del consum a Espanya se situa, a més, per sota de la mitjana dels Vint-i-set, que va ser del 19,3%. És a dir, el conjunt de la UE ha complert l'objectiu, però Espanya no hi ha arribat.

Brussel·les ha cedit a les pressions de França i facilitarà que l'hidrogen d'origen nuclear sigui considerat com a "verd". La Comissió Europea acceptarà com a "totalment renovable" la producció d'hidrogen que prové d'energies no renovables que produeixen "almenys un 70% menys d'emissions de gas d'efecte hivernacle que el gas natural fòssil", com és el cas de l'hidrogen d'origen nuclear o també anomenat "hidrogen rosa". Amb aquest nou etiquetatge es pretén garantir el futur desplegament de l'hidroducte entre Barcelona i Marsella, que París des d'un bon principi havia vinculat a la seva viabilitat. "El que volem és produir-lo amb energia nuclear o renovables", ja va insistir el president francès, Emmanuel Macron, en la presentació de la infraestructura.

“En la descarbonització, l’hidrogen té un paper important a desenvolupar”. Així s’expressava la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, en una entrevista recent amb l’ARA. Cert, hi ha moltes esperances en l’hidrogen verd per a la descarbonització de l’economia, però no deixa de ser un factor més, no la solució global, coincideixen els experts. Tot i això, hi ha grans projectes per desenvolupar aquest sector. Per al govern espanyol, és un sector tan important que en el pla de recuperació, transformació i resiliència (PERTE) de les energies renovables hi reserva 1.555 milions d’euros d’inversió pública, que haurien de mobilitzar uns altres 2.800 milions d’inversió privada.

El govern espanyol vol impulsar l’hidrogen verd i moltes empreses s’hi han sumat amb una autèntica allau de projectes. De fet, Espanya compta amb una cartera de projectes d’hidrogen renovable de més de 15,5 gigawatts (GW), cosa que gairebé quadruplica l’objectiu del 2030 de 4 GW marcat al full de ruta que va aprovar l’executiu per a aquest vector energètic. 

L’hidrogen verd pot ser un bon sistema per assegurar el subministrament elèctric, especialment per a alguns sectors com els centres de dades, sales fredes d’ordinadors i altres instal·lacions d’aquest tipus, que consumeixen molta llum i que no poden patir un tall d’electricitat, segons apunta Albert Mitjà, coordinador del grup de treball de l’Hidrogen del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya.

Actualment, es parla molt de l’hidrogen verd, però hi ha altres maneres d’obtenir hidrogen que, si bé no són 100% lliures d’emissions, poden ajudar a reduir en gran part el CO₂ que s’envia a l’atmosfera i, per tant, poden ser un element clau en la transició energètica per arribar el 2050 a un sistema absolutament net. Joan Puertas, del Col·legi d’Enginyers, recorda que perquè l’hidrogen es consideri verd s’ha d’aconseguir per una electròlisi amb energies renovables. “Però també podríem parlar d’hidrogen lliure d’emissions”, indica.

Aquests dies tothom parla de l'hidrogen verd. Durant la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP27) celebrada al novembre a Egipte, el canceller alemany Olaf Scholz va anunciar que Alemanya invertirà més de 4.000 milions d'euros en desenvolupar-li un mercat. Als Estats Units, el govern del president Joe Biden ha fet de l'hidrogen "net" un element central de la Llei per a la Reducció de la Inflació, que proveeix subsidis a la generació d'energia a partir de fonts renovables. La Xina, per la seva banda, ha invertit tant en electròlisi que alguns observadors temen que s'apoderi del mercat, com va fer amb el de panells fotovoltaics. I fins i tot corporacions com la megaminera australiana Fortescue aposten perquè l'hidrogen es converteixi en una indústria de milers de milions de dòlars.

La futura connexió marítima entre Barcelona i Marsella, anomenada H2Med, ha de servir per distribuir hidrogen renovable entre el sud i el nord d'Europa. És un projecte a llarg termini que, si bé busca reforçar la sobirania energètica del Vell Continent, no soluciona la crisi energètica actual. Es preveu que la infraestructura entri en funcionament al 2030, any en què la península Ibèrica confia poder exportar hidrogen renovable als socis europeus. Però abans d'arribar a aquella data hi ha alguns obstacles que caldrà superar perquè el projecte vegi la llum i no s'esfumi.

De l'acord polític a l'impuls. La connexió submarina entre Barcelona i Marsella, batejada com a H2Med però popularment coneguda com a BarMar, comença ha agafar forma. Els tres països implicats, Espanya, França i Portugal, confien que estigui operativa "al final d'aquesta dècada", en concret al 2030, i es converteixi en "el primer gran corredor de l'hidrogen de la Unió Europea", ha dit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una atenció als mitjans de comunicació aquest divendres des d'Alacant. La canalització recorrerà 455 quilòmetres i s'instal·larà a una profunditat màxima de 2.600 metres.

Espanya preveu poder exportar hidrogen verd a partir del 2030, any en què també entraria en funcionament el gasoducte marítim que connectarà Barcelona amb Marsella i que serà presentat per Espanya, Portugal i França la setmana que ve, en el marc de la cimera del grup Euromediterrani que se celebrarà a Alacant (País Valencià). Així ho detallen fonts del ministeri de Transició Ecològica, que expliquen que l'Estat prefereix ser consumidor d'aquest combustible abans que ser un país que en vengui. "La realitat, però, és que Espanya té l'oportunitat de ser exportador", afegeixen.

Espanya produirà metanol verd per al gegant navilier Maersk. Així ho han anunciat el govern espanyol i l'empresa aquest dijous al migdia just després de la reunió entre el president Pedro Sánchez i el conseller delegat de Maersk, Søren Skou. Rere l'anunci hi ha una negociació al més alt nivell que va començar a principis d'any, així com l'elaboració de treballs previs que han portat la companyia amb seu a Dinamarca a escollir l'Estat com a soci preferent en la producció d'aquest combustible per a vaixells. Malgrat que el disseny final del projecte no es coneixerà fins a l'estiu de l'any que ve i, per tant, ara comencen els preparatius, des de la Moncloa no dubten que tirarà endavant: "Si no, no s'anunciaria", expliquen fonts governamentals.

Juan Pedro Yllanes (Sevilla, 1960) evita revelar si es presentarà a les pròximes eleccions, però assegura que la decisió serà “immediata”. El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica encara els darrers 11 mesos abans dels comicis amb l’impacte de l’enfonsament de la plataforma de Yolanda Díaz a Andalusia i el futur d’Unides Podem incert, ja que encara ara no se sap si arribarà amb les mateixes sigles a les generals. Així i tot, en aquests 11 mesos es proposa continuar amb el quart pla de fosses, fer una llei de canvi climàtic “més ambiciosa” i modificar la llei del joc per combatre aquest sector.

Tirme serà el primer servei públic de l'Estat a generar hidrogen verd gràcies a un projecte pel qual sis dels seus camions de residus funcionaran amb aquesta energia renovable, segons ha explicat el director general d'Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava. El Consell de Mallorca ha presentat aquest dimecres el pla per usar l'hidrogen com a combustible per a aquests vehicles de la flota.