Diverses persones afectades pels desempadronaments han denunciat aquest dijous al ple de Palma que la seva situació els deixa sense accés a drets bàsics com la sanitat, el vot i el matrimoni, entre altres qüestions.

Eivissa iniciarà una nova temporada turística amb un desallotjament de treballadors que viuen en caravanes, tendes de campanya i barraques per la impossibilitat d'accedir a un habitatge. Des del juliol passat resideixen de manera precària en un assentament il·legal situat entre l'estadi Palladium Can Misses i el segon cinturó de ronda, l'E-20.

El Consell de Direcció de l'Agència de Defensa del Territori de Mallorca, organisme autònom del Consell de Mallorca, ha dictat 10 ordres de demolició per obres executades sense llicència i ha imposat sancions per un valor total de 2.240.000 euros.

EL CIVISME i el seu contrari són conceptes tan líquids com les opinions que els clients deixen sobre un hotel. Dependrà del seu nivell d’exigència, de la importància que li confereixin o de la gestió de les expectatives. L’ordenança cívica de Palma, sobre el paper, té traces de client perepunyetes al qual res li sembla bé. On comença el respecte als altres i on acaba la llibertat individual? Per això, quan l’Ajuntament llança proclames alarmistes com que “els ciutadans s’han cansat de l’incivisme constant”, com si visquéssim en una ciutat insegura o que necessita gairebé una militarització, em deman si habitam la mateixa urbs.

Una cinquantena de caravanistes s'ha manifestat davant de l'Ajuntament de Palma per reclamar al batle "una solució" al problema de l'habitatge i per protestar contra l'ordenança cívica que prepara el Consistori. La norma preveu sancions que oscil·len entre els 700 i els 1.500 euros per utilitzar el vehicle com a lloc de residència. "Som cívics i no som indignes. El batle ha de donar una solució a un problema que ell ha creat", ha denunciat Javier González, un dels convocants, amb referència a la situació d'emergència residencial que els impedeix trobar un habitatge a un preu raonable. "Si no podem pagar una hipoteca o una habitació, que ens digui el batle què hem de fer. Jo no som un ronyós, no m'agrada viure en la ronya. No m'agrada que vulnerin els meus drets i no tinc gens d'interès a anar als serveis socials", ha prosseguit amb referència a les declaracions del batle de Palma, Jaime Martínez, que proposava als caravanistes que recorreguessin a les ajudes institucionals en lloc de viure en el vehicle. "No volem una ciutat que tingui caravanes per viure-hi. No volem que ningú visqui ni en caravanes ni en contenidors", ha arribat a assegurar Martínez.

La nova ordenança cívica de l'Ajuntament de Palma ha generat un enfrontament entre l'equip del Govern i l'oposició, que acusa el batle Jaime Martínez d'"imposar solucions policials a problemes socials". El PP, per part seva, ha respost que la norma té l'objectiu d'"acabar amb el caos, la deixadesa i la permissivitat generats en els últims vuit anys", en referència als mandats d'esquerra en Cort.

La nova ordenança cívica de Palma preveu sancions per posar fi als assentaments de caravanes que van dels 750 als 1.500 euros. L'Ajuntament de Palma prohibirà amb la norma, aplicable en dos mesos, estacionar durant més de deu dies en el mateix lloc, segons ha avançat Última Hora. Transcorregut aquest termini, el propietari haurà de moure el vehicle almenys 250 metres i senyalitzar el dia i hora d'arribada a la nova ubicació.

Juanfran i Bea fa 15 anys que viuen a Mallorca. Arribaren a l’illa ja com a parella i hi trobaren feina ben aviat. Ell és instal·lador elèctric i ella, cambrera de pisos. No han estat pràcticament mai a l’atur, tot i que Juanfran, que és autònom, no s’està de confessar-ho: “Durant la pandèmia ho vaig passar malament”. El 2021 més o menys tot tornava a la normalitat, però el 2022 va arribar la comunicació del propietari del pis que tenien llogat. S’acabava el contracte i la proposta era passar de pagar 875 euros al mes a 1.500:“No podíem pagar això, de cap manera. Jo només faig feina sis mesos i Juanfran hi ha mesos que factura més i altres menys, i té moltes feines pendents de cobrar”, assegura Bea. “Ens vàrem posar a mirar pisos i et demanaven almenys 4.000 euros entre fiança i pagaments avançats. Una nit no podia dormir i li vaig dir a Bea: hem de canviar d’estratègia o de ciutat, perquè aquí, als pisos, no ens volen”, conclou Juanfran.

Les Balears ja tenen matriculats 4.039 autocaravanes i vehicles adaptats, segons les darreres dades de la Direcció General de Trànsit (DGT), les quals corresponen a 2022. Es tracta de vehicles que tenen un interior habilitat per pernoctar i per poder-hi fer vida. La normativa distingeix entre tres categories: els que estan dissenyats per viure-hi a l'interior, els que no s'han fabricat amb aquest objectiu, però que es condicionen per fer-ho possible, i els remolcs o caravanes, que són vehicles sense motor i han de ser arrossegats per un altre. Així, segons les dades de la DGT, a les Balears hi ha matriculades 2.639 autocaravanes, 1.171 vehicles habitatge adaptats i 229 remolcs.

Mallorca actualment disposa d'un únic punt verd per a caravanes, autocaravanes i furgonetes camperitzades al polígon de Son Castelló. Aquest fet, afegit a una normativa obsoleta, la inexistència de càmpings i les reticències d'alguns municipis cap a les concentracions d'aquests vehicles, ha conformat un entorn complicat per al caravanisme a l'illa. Els representants de les associacions del sector fa temps que reclamen millors serveis i àrees on poder atendre les seves necessitats, així ho ha explicat Joan Pere Crespí, de la junta directiva de l'associació Amics de Mallorca, Menorca i Eivissa en Caravana, Camper i Autocaravana (AMMICCA), en la seva intervenció al ple del Consell de Mallorca, en què ha reclamat la necessitat "de cercar un equilibri entre tots", remarcant el fet que es tracta d'un "col·lectiu que genera riquesa als municipis".

Ara fa unes setmanes publicàvem que la DGT havia actualitzat la instrucció PROT 2023/14 indicant que qualsevol autocaravana o camper podia aparcar on volgués sense cap més limitació que la de l'espai que ocupa el seu vehicle, perquè, segons recull la norma, estacionar no és acampar. Doncs bé, segons la darrera informació que hem pogut conèixer de la mà del mateix autor de la instrucció, a efectes pràctics aquesta norma és una guia que pretén aclarir quines són les diferències entre aparcar i acampar, però correspon a cada municipi decidir si permet l'estacionament i la pernocta d'autocaravanes o no. I, per tant, és competència dels municipis sancionar les autocaravanes que consideri que estan indegudament estacionades.

Sorpresa davant un fet inèdit que s'ha produït aquest dimecres dematí davant la Seu de Palma: una autocaravana ha acampat al parc de la Mar. L'Ajuntament de Palma ha informat l'ARA Balears que es desconeix el motiu pel qual el vehicle estava ubicat en aquesta zona pròxima a la catedral de Mallorca. A l'interior de l'autocaravana hi havia un home que prenia cafè amb tota tranquil·litat. El vehicle ha abandonat la zona al voltant de les 11.30 h.

L'associació Menorca Activa ha denunciat davant el Consell Insular de la proliferació de furgonetes i autocaravanes en espais no regulats. L'entitat, depenent de PIME, ha mostrat preocupació per aquest fet, i ha advertit que l'ús d'aquests vehicles s'ha multiplicat els darrers anys, especialment durant la crisi sanitària ocasionada pel covid-19.

L'Ajuntament de Sant Lluís ha iniciat la licitació per habilitar una àrea d'autocaravanes a Punta Prima. Les empreses interessades a presentar la seva oferta poden fer-ho fins dia 24 de novembre. L'àrea de servei i estada curta per a autocaravanes s'ubicarà a l'aparcament públic situat a la confluència dels carrers de Xaloc i Mestral, aprofitant una zona d'aquest espai per dotar-la dels serveis necessaris.