El preu de l'or torna a tocar a màxims històrics. El preu d'aquest metall preciós es va disparar amb l'esclat de la pandèmia, però es va relaxar posteriorment. Amb la guerra a Ucraïna i les fallides de diversos bancs de fa poques setmanes el preu torna a fregar els nivells més alts mai registrats.

L'esclat de la guerra a Ucraïna i les consegüents sancions a Rússia van abocar a castigar el règim de Putin reduint (i tancant en alguns països) el subministrament de gas natural a Europa. Una situació que ha posat entre les cordes al Vell Continent i ha mostrat les vulnerabilitats a què té quan hi ha una disrupció que afecta el comerç internacional d'un producte com el gas natural.

Igual que Rússia fa servir la clau del gas per collar els governs europeus, la Xina també podria en algun moment posar Europa contra les cordes amb l'amenaça de deixar-la sense unes primeres matèries indispensables: els metalls rars. El gegant asiàtic té el monopoli d'almenys 20 de les 30 "primeres matèries crítiques" llistades per Brussel·les per la seva importància estratègica i pel risc de falta de subministrament. I és el principal proveïdor de la Unió Europea per almenys 10 d'elles, sobretot les anomenades terres rares (REE, per les sigles en anglès) que es fan servir per fer bateries de mòbil (o de cotxe elèctric), plaques solars i molins de vent.

Les obres públiques tenen un 21,5% de sobrecost de mitjana, segons el darrer informe (mes de juny) de l’Associació Nacional de Constructors Independents (ANCI). Aquest increment és causat pels preus actuals dels materials i l’energia, que s’han disparat arran de la pandèmia i la guerra entre Rússia i Ucraïna. Des del gener del 2021, l’alumini s’ha encarit un 60%; els materials siderúrgics, un 55% i el coure, un 38% fins al primer trimestre del 2022, segons les darreres dades publicades per l’Índex de preus de materials generals, de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el mes d’abril.

No, no estem hiperconnectats, ni tampoc units per la globalització, ni encara menys enllaçats o coordinats. Les relacions internacionals posteriors a la lògica perillosa, però nítida, de la Guerra Freda han donat lloc a un món que oscil·la entre la incertesa i l'embolic. Menystingut i blasmat fins fa un quart d'hora, Erdogan és ara la parella de ball més sol·licitada de l'envelat mundial. A Merkel li ha passat just el contrari: ara li retreuen haver rigut massa les gràcies de Putin i, sobretot, haver comès la irresponsabilitat de deixar Alemanya sense una alternativa energètica realista. Fins i tot la demonitzada Veneçuela de Maduro ha viscut uns minuts de glòria gràcies a la invasió russa d'Ucraïna: el seu petroli acabarà fent falta. I això per no parlar de les arriscades temptatives diplomàtiques auspiciades per Macron o pel mateix papa Francesc –una diplomàcia prudent no té res a veure amb una diplomàcia dubitativa–. Es tracta d'iniciatives precàries i, en aparença, sense recorregut. No, no estem ni hiperconnectats ni enllaçats gràcies a les relacions comercials: estem entortolligats com a conseqüència d'un fet –la invasió d'Ucraïna– que fins al darrer minut fou considerat una possibilitat remota. No han canviat les regles del joc, com sí que va passar després de la Segona Guerra Mundial, ni han aparegut tampoc idees noves que permetin albirar una gran transformació. Això demanaria compromís, constància i risc, no rampells teatralitzats i efímers com una rebequeria. ¿On para, ara, la fins fa poc omnipresent Greta Thunberg?

L'Associació de Constructors de les Balears ha demanat l'aturada de l'ampliació del metro fins al Parc Bit per culpa de no poder assumir la pujada de preus dels materials. Així, l'associació ha sol·licitat la suspensió cautelar de la licitació de les obres davant el Tribunal Superior de Justícia.

Per primera vegada després de dos anys complicats, s’arriba a les festes de Pasqua amb la certesa que les famílies es podran reunir al complet, com s’ha acostumat a fer sempre. Ja no hi haurà limitació de persones ni impediments per mesclar bombolles de convivència, però, per altra banda, el que no serà normal seran els preus de les matèries primeres per fer el producte estrella d’aquestes festes: les panades.

El teixit empresarial de les Illes trontolla. La gran pujada del preu de l’electricitat està afectant, i de manera consistent, les petites i mitjanes empreses. Sobretot, són els comerços enfocats al públic, amb moltes hores de llum encès, els qui tenen cambres de fred o maquinària encesa tot el dia i la nit els que en pateixen més les conseqüències. En aquest sentit, el president de la Federació Patronal d’Empresaris del Comerç de les Balears (Afedeco), Antoni Gayà, ha reconegut que el 20% dels comerços associats a la patronal estan en una “situació molt delicada” i “en perill de tancar definitivament”.

Amb molt pocs dies de diferència he tingut accés a dues intervencions televisives molt diferents sobre la viabilitat de la transició a la descarbonització.