L'Ajuntament de Ciutadella ha exigit aquest dimarts a Ports de les Illes Balears (Ports IB) que assumeixi la seva responsabilitat i retiri de manera immediata el residu de llots presumptament contaminants procedents del dragatge del port i que han estat abocats a la colàrsega.

La navegació està darrere del 33,5% dels residus a la mar i el 32,2% procedeix del turisme, comerç i hostaleria, segons un nou estudi pilot desenvolupat a les Balears per les fundacions Mallorca, Menorca i Eivissa Preservation, el qual revela una presència generalitzada i persistent de residus.

La mar Balear s'ha convertit en un abocador i les conseqüències són de cada vegada més evidents. El 2025 es va prohibir fins a 20 vegades nedar a platges de diferents municipis de Mallorca, com Manacor, Pollença i Santanyí, entre d'altres, per la presència de bacteris fecals que són un perill per a la salut pública. Fins i tot es varen fer prohibicions excepcionals de fins a una setmana (del 7 al 14 de juliol) a Magaluf.

El Govern resta pendent d’un informe que ha d’elaborar la propietat de les mines de Sineu, l’empresa Endesa, per poder procedir a la compra. Segons ha pogut saber Tot Pla, l’Administració no vol comprar la bassa i la finca sense tenir un certificat que aquella terra no està contaminada.

El Servei de Neteja del Litoral ha tancat la temporada 2025 amb un balanç de 36.804 quilos de residus retirats de les costes de l'Arxipèlag, la qual cosa suposa un augment del 32% respecte de l'any anterior.

Com seran les Balears el 2075? L’ARA Balears ha consultat experts i tots ells llancen un missatge comú: si no es prenen mesures contundents i de gran importància per revertir determinades tendències, el panorama que es presenta a l’horitzó de les Illes en 50 anys no és gens optimista. Més població, dependència del turisme, polarització política, residus i destrucció del territori. Menys habitatge i recursos bàsics, com l’aigua, mentre es fa front a l’aprofundiment dels efectes del canvi climàtic. Les Balears afronten una cursa contra rellotge i no hi ha garantia si no s’hi actua.

Una quarta part dels casos de càncer de pulmó es donen en persones que no han fumat mai, i un estudi publicat aquest dimecres a Nature suggereix que l'augment global d'aquests tumors en aquest col·lectiu està estretament vinculat a la contaminació de l'aire i altres exposicions ambientals. La recerca, liderada per investigadors de la Universitat de Califòrnia a San Diego i l'Institut Nacional del Càncer dels Estats Units (NCI, per les sigles en anglès), ha analitzat els tumors de més de 870 persones no fumadores de diferents regions del món.

Una empresa que es dedica a gestionar lloguers vacacionals al municipi de Manacor s’enfronta a un mínim de 850 euros de sanció per diverses infraccions mediambientals. Fa uns dies es fer públic un vídeo on es pot veure com diverses persones aparquen una furgoneta blanca, prop d’una zona de contenidors de la ronda del port, a les tres en punt de l’horabaixa. Un cop obertes les portes es pot observar com estan una bona estona traient bosses de plàstic i llançant-les sense gens de control al contenidor marró, pensat per als residus orgànics. Es veu també com, posteriorment, hi tiren, a més, unes quantes capses de cartó.

L'entitat ecologista Per la Mar Viva ha fet pública una denúncia per un abocament diari i sostingut d’aigües fecals al port de Cala en Bosc, al terme municipal de Ciutadella. Segons testimonis recollits per l’entitat, aquest vessament es produeix des de fa aproximadament deu anys durant tota la temporada turística d’estiu, un fet que van poder corroborar durant la temporada passada.

A les regions fredes d’Alaska, el Canadà i Sibèria sempre hi ha abundat el permagel, una capa de sol terrestre que fa centenars o milers d’anys que es manté congelada. Aquest terra, abans dura com el formigó i on poblats sencers han viscut ininterrompudament, no només està patint les conseqüències de la crisi climàtica, sinó que pot convertir-se en una imparable font d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.

El debat sobre la contaminació de la cova de Vallgornera continua viu i el darrer comunicat de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural no ha fet res més que encendre encara més la polèmica i la indignació dels espeleòlegs. Fonts del Govern balear varen assegurar que les darreres proves que havien fet a l'aigua descartava la presència d'aigües fecals i les restes que hi havia eren d'animals que vivien a la cova. Davant aquest anunci, la Federació Balear d'Espeleologia (FBE) ha respost amb ironia i contundència: "Nosaltres els hem presentat vídeos on es veu clarament que l'aigua està contaminada amb restes fecals, però ells no en troben... deuen ser imaginacions nostres".

El sindicat CCOO ha denunciat la situació “insostenible” que viuen els funcionaris i voluntaris del Centre Sanitari Municipal de Protecció Animal de Son Reus per les muntanyes de cendra que l'empresa Tirme té a les instal·lacions annexes. "Fa mesos que varen situar davant les oficines tres grans caramulls de cendres i, quan fa vent, tot el centre en queda ple", critica el secretari general de la secció sindical de CCOO a l'Ajuntament de Palma, Toni Torrens. Segons el representant, un treballador de la canera ha hagut d'anar al metge fins a dues ocasions a causa de la respiració de cendres, i altres companys i voluntaris s'han vist obligats a fer feina amb guants i mascareta durant tota la jornada. Pel que fa als animals, no es té constància que n'hi hagi d'afectats.

Diversos titulars de premsa i notícies als mitjans han instat la gent, últimament, a desfer-se de qualsevol objecte de plàstic negre que tinguin a casa, advertint-los que poden contenir substàncies químiques tòxiques. Un estudi publicat el passat mes d'octubre a la revista Chemosphere va ser el que va donar peu a aquestes notícies. En l'estudi s'explicava que alguns d'aquests estris, com espàtules, safates o fins i tot joguines infantils, poden contenir unes substàncies que es coneixen com a retardants de flama.

L’any 2000 vaig treballar a Pequín uns mesos i des de llavors no hi havia tornat. Han passat vint-i-quatre anys i les diferències entre el Pequín de l’any 2000 i el del 2024 són immenses. 

El GOB ha publicat els nominats als premis Alzina i Ciment 2024, per la seva aportació positiva o negativa al medi ambient. Entre els candidats al premi Ciment es troben, entre altres, la presidenta del Govern, Marga Prohens, Rafel Nadal o els ajuntaments de Palma i Pollença. Segons ha informat l'organització ecologista en una nota de premsa, per quart any consecutiu han obert els suggeriments previs de candidatures i entre el centenar de propostes rebudes, la Junta Directiva del GOB hi ha preseleccionat a sis nominats per categoria. El lliurament dels premis es farà durant el primer trimestre de 2025.

Un amic se’m queixa d’aquest “nou invent” dels fabricants de begudes en contenidors de plàstic o cartó plastificat. “Ara el tap queda enganxat al coll de l’ampolla o del bric, és difícil tornar-lo a enroscar i, si és que vols beure directament de l’ampolla, és incòmode, et pessiga els llavis i segons com l’aigua, el refresc o la llet et cauen a sobre. Jo tallo el tap i el separo, què s’han cregut?”

"El Mediterrani que coneixien els nostres pares i els nostres avis se n’està anant". Així ha reflexionat el geòleg marí Miquel Canals sobre el procés de tropicalització de la mar Mediterrània. Al parer de la biòloga marina Cèlia Marrasé, malgrat els efectes de l'escalfament global i l'impacte de la contaminació, "la natura sempre se'n sortirà". "Si fa més calor, unes espècies marxaran i en vindran altres, s’adaptaran... Però hauríem de pensar que l'home està dins de l’ecosistema, i això val més pensar-ho amb temps. Està més en perill l’espècie humana que la vida al planeta", ha afegit Marrasé.

Respecte a la indústria càrnica a Catalunya tenim algunes dades que són irrefutables, com que des del punt de vista econòmic és el principal sector agroalimentari, amb un volum de negoci superior als 10.000 milions d'euros. O que aquesta activitat ha consolidat Catalunya com el segon productor d'Europa i el desè productor de carn porcina del món. Algunes altres dades són més confuses, com ara el consum d'aigua per fer possible aquesta producció de carn de porc, una qüestió que penso que és clau sobretot ara, amb la delicada situació d'aquest bé natural.

Sembla una paradoxa. Al llarg de l'últim segle, i sobretot de les últimes dècades, hem estat capaços d’erradicar malalties com la verola; de combatre'n d’altres que durant mil·lennis han delmat la població mundial, com el xarampió o la tuberculosi, i de lluitar contra infeccions capaces de provocar milions de morts en el passat. N’hem estat capaços perquè hem adquirit els coneixements necessaris sobre una miríada de dolències i hem desenvolupat potentíssimes eines per abatre-les, com vacunes, antibiòtics i fàrmacs. També perquè, almenys als països de rendes mitjanes i altes, hem millorat les nostres condicions de vida.

Quan pensam en plàstics en el medi ambient, ens ve al cap la presència a la mar. No obstant això, aquest material s’estén a les copes dels arbres. A les Illes, és “habitual” trobar-hi trossos als nius de milana, confirma el responsable de l’àrea de conservació de GOB Mallorca, Toni Muñoz. “A Menorca fa més de 30 anys que estudiam aquesta espècie i sempre n’hem vist”, constata el membre de la Societat Ornitològica de Menorca (SOM), Josep Capó. Tot i això, a causa de l’activitat turística i el trànsit marítim, entre d’altres, de cada vegada hi ha més fems i plàstics escampats per la natura i s’han observat restes plàstiques a nius d’espècies com la primavera o el pardal, on “no era tan habitual trobar-ne”, afegeix.