El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, confia que les empreses de les Balears puguin aplicar "amb total garantia" les mesures fiscals del Règim Especial de les Balears (REB) a l'estiu, segons ha informat Europa Press. Així ho ha manifestat Costa en el marc d'una jornada amb tècnics de la Conselleria, patronals i agents econòmics per exposar l'esborrany del reglament fiscal del REB, que ja ha publicat el Ministeri d'Hisenda. El conseller ha recordat que l'esborrany ha incorporat el gruix de les aportacions de la Comunitat Autònoma i, encara que està en fase d'al·legacions i pot haver-hi algun canvi, "el nucli dur del text ja està consensuat".

El 2023 s'inicia amb un gran nombre de mesures impulsades per l'Estat i el Govern que afecten molt directament les Balears. El tercer paquet anticrisi aprovat per l'executiu de Pedro Sánchez, amb algunes rebaixes impositives, especialment l'IVA d'aliments bàsics, se suma al règim fiscal específic de les Illes, que completa el Règim Especial (REB), o la gratuïtat de tot el transport públic autonòmic.

La presidenta del PP balear i diputada al Congrés, Marga Prohens, ha denunciat aquest dimecres que el govern estatal ha vetat una esmena, presentada pel principal partit de l'oposició, perquè l'Estat pagui 80 milions a les Illes del conveni de carreteres que foren avançats per les Balears. Aquests 80 milions provenen del pacte inicial entre l'exministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i la presidenta del Govern, Francina Armengol.

El passat 3 d'octubre el president del govern, Pedro Sánchez, va anunciar dues mesures que conformaran el règim fiscal a partir del pròxim any. L'anunci va ser molt celebrat per l'Executiu illenc, però en el projecte de llei dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) es deixava entreveure que el règim fiscal acabaria el 2028. El PP va utilitzar aquest fet com a munició política, i criticà que tenia "data de caducitat", però la presidenta del Govern, Francina Armengol, ha assegurat aquest dimarts que el 2028 és la data de revisió "per avaluar-lo i millorar-lo" en una comissió mixta entre l'Estat i les Balears.

La presidenta del PP de les Balears, Marga Prohens, ha anunciat, aquest divendres, que presentarà una esmena als pressupostos generals de l'Estat (PGE) perquè les mesures fiscals del Règim Especial de les Balears (REB) "no siguin temporals". En roda de premsa amb el portaveu parlamentari, Antoni Costa, Prohens ha especificat que el règim fiscal "té data de caducitat: el 2028". "Sánchez ens ha tornat a enganyar i ho ha fet amb la complicitat d'Armengol", ha asseverat.

Els partits de l'oposició han valorat de manera positiva aquest dilluns l'anunci del desbloqueig del règim fiscal balear, fet pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Així i tot, tant el PP com El Pi i Ciutadans s'han mostrat també escèptics per diferents raons. La coordinadora de Ciutadans, Patricia Guasp, ha incidit en el fet que "queden vuit mesos per a les eleccions i ho ha anunciat un dia abans del Debat de política general, la qual cosa mostra una intenció més electoralista que una mesura real".

Amb el desbloqueig del règim fiscal anunciat aquest dilluns pel cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, el govern ha completat les quatre potes del Règim Especial de les Balears (REB). La consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, ha explicat que els avantatges fiscals per a les empreses illenques tindran un impacte de 349 milions d'euros anuals en inversions i un estalvi de 208 milions anuals en impostos per a 47.000 empreses i 71.000 autònoms de les Illes, que es redirigirà a reinversions en les mateixes empreses. L'objectiu és "fer més atractives les Illes" per atreure el sector empresarial.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dilluns el desbloqueig de la part fiscal del Règim Especial de les Balears (REB). Així, en els pròxims pressupostos generals de l'Estat (PGE) es recolliran dos incentius fiscals: la reserva d'inversions i la bonificació per a la venda de béns corporals produïts a les Illes, de la indústria ramadera o pesquera principalment.

El ple del Senat ha aprovat aquest dimecres les conclusions de la ponència d'insularitat, després de dos anys d'estudis en els quals han participat 65 ponents. El resultat, segons el senador per designació autonòmica de MÉS per Mallorca, "és un document de mínims, amb el consens dels partits que governen en l'àmbit estatal".

Un any després de la fotografia a Raixa, l’execució del factor d’insularitat està a punt de convertir-se en una realitat. El 23 de setembre del 2021, aquesta finca de Bunyola fou l’escenari on el Govern i el Ministeri d’Hisenda varen escenificar l’acord per establir una quantia anual per a les Balears, inclosa als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), a conseqüència d’aquest factor d’insularitat, com es preveia en el decret del Règim Especial de les Illes Balears (REB) aprovat el 2019. En total, 110 milions d’euros anuals en cinc anys, més una injecció de 73 milions enguany pel retard de dos anys des que el REB va tirar endavant.

El debat del Senat d'aquest dimarts arran de la situació energètica va quedar eclipsat pel cara a cara entre el president del govern, Pedro Sánchez, i el líder del principal partit de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo. Així i tot, en la resposta que Sánchez va fer de manera conjunta a la resta de portaveus dels grups parlamentaris que hi van intervenir, i dirigint-se al senador de MÉS per Mallorca per designació autonòmica, Vicenç Vidal, va afirmar que "arribarem a bon port abans que acabi la legislatura" per completar la part fiscal del Règim Especial de les Balears.

La secretària general del PP estatal, Cuca Gamarra, i la presidenta de la formació illenca, Marga Prohens, han carregat aquest divendres contra el batle de Palma, José Hila, després del "circ mediàtic" succeït aquest dijous amb la destitució de Sonia Vivas com a regidora de Cort i la cancel·lació de la Pride Week. "Amb la darrera crisi deixa clar que el seu únic objectiu és resistir, que no governar", ha assenyalat Gamarra. "Haver viscut aquest espectacle significa que el Pacte de Palma està acabat. Podran resistir uns mesos o un any, però el govern està acabat perquè avergonyeix els palmesans", ha afegit Prohens.

El senador balear pel PSIB i secretari d'organització de la formació illenca, Cosme Bonet, ha mostrat aquest divendres el seu suport "total" i el de l'agrupació socialista a la decisió del batle de Palma, José Hila, de destituir la ja exregidora del Consistori, Sonia Vivas, després del dur encreuament de comunicats entre MÉS - Estimam Palma i la mateixa Vivas. "El batle va ser valent, és una decisió complexa", ha afirmat. "Es fa si ets un polític responsable, com és Hila", ha afegit.

El Senat ha aprovat aquest dimecres les conclusions d'una ponència d'estudi sobre la insularitat i la situació perifèrica de Ceuta i Melilla. Després de dos anys de sessions i més de 60 ponents que han intervingut en la Cambra Alta, el document final reconeix la necessitat de millorar el finançament dels territoris insulars com les Balears, avançar en el seu règim fiscal –que continua al calaix del Congrés dels Diputats esperant la tramitació–, o modificar la Llei de bases de règim local perquè els consells insulars tinguin un caràcter autonòmic en comptes de local.

El portaveu del PSOE al Congrés dels Diputats, Héctor Gómez, parla amb l'ARA Balears després d'haver-se aprovat una Llei audiovisual que ha trencat per primer cop la unitat de vot entre els socialistes i Unides Podem, a més del vot en contra d'ERC. Gómez sosté que aquesta votació no provocarà canvis en la majoria de la investidura, a més d'afirmar que la posició del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, sobre el gir amb el Sàhara, "és la del PSOE en conjunt", tenint en compte que el PSIB se n'ha desmarcat des del primer moment. Una de les grans reivindicacions illenques, el desplegament de la part fiscal del Règim Especial de les Balears (REB), fa temps que està pendent de la tramitació de la Mesa del Congrés. El portaveu socialista explica que aquesta iniciativa, que neix del PP, necessita "una actualització" i que el PSOE "no té cap propòsit de bloquejar-la".

El president d'El Pi, Tolo Gili, ha criticat aquest dijous "l'incompliment" del Règim Especial de les Illes Balears (REB) per part del Ministeri d'Hisenda. Tal com va explicar aquest dimecres l'ARA Balears, el departament que dirigeix Maria Jesús Montero hauria d'haver distribuït a la comunitat al llarg del primer quadrimestre de l'any els 110 milions d'euros anuals acordats el passat setembre en l'acord de Raixa, a més dels 73 milions addicionals pel retard de dos anys des que el REB va sortir endavant.

El 23 de setembre passat la finca Raixa de Bunyola fou el lloc on es va escenificar l'acord entre el Govern de Francina Armengol i el Ministeri d'Hisenda, liderat per María Jesús Montero, per establir una quantia anual per a la comunitat a conseqüència del factor d'insularitat, tal com es preveia en el decret del Règim Especial de les Illes Balears (REB) aprovat el 2019. En total, 110 milions d'euros anuals al llarg de cinc anys, més una injecció de 73 milions pel retard de dos anys des que el REB va sortir endavant.

La presidenta del PP balear, Marga Prohens, ha denunciat aquest dimecres en una roda de premsa "el retard" per part del Govern illenc i el govern estatal en l'acord d'inversions finançades a partir del fons d'insularitat establert en el Règim Especial de les Balears (REB). Prohens ha posat de manifest que, segons l'article 20 del decret, en el primer quadrimestre de cada any s'havia de fer una Comissió Mixta entre els dos Executius per establir les inversions. "Ha passat el primer quadrimestre i no sabem res ni de la comissió ni de les inversions", ha lamentat.

"La baixada generalitzada d'imposts no és la solució, la solució és anar al problema mare: la regulació energètica europea", ha reivindicat aquest diumenge la presidenta del Govern, Francina Armengol, en la conferència de presidents autonòmics celebrada a l'illa canària de La Palma, de la qual ha fet una valoració "molt positiva". La cap de l'Executiu balear ha reclamat anar "al més gran" per tenir un preu d'energia "adequat" per a les famílies i empreses, i "el més gran és canviar el sistema regulador europeu". "És on ens ho jugam tot, és un disbarat que el gas condicioni la factura de l'energia", ha afirmat.

El senador autonòmic de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, i el coordinador dels ecosobiranistes, Lluís Apesteguia, han anunciat aquest dilluns que Vidal presentarà 61 esmenes als Pressupostos Generals de l'Estat per valor de 1.003 milions d'euros. Cal recordar que el senador ecosobiranista va votar en contra dels comptes estatals l'any passat, i un dels motius principals va ser que "no incloïen el factor d'insularitat", segons ha explicat Apesteguia.