El nombre de joves inscrits a les Balears però residents a l’estranger no ha deixat de créixer en els darrers anys. Segons les dades incloses a l’Anuari de la Joventut de les Illes Balears 2025, aquest any hi havia 13.330 joves d’entre 15 i 34 anys empadronats a les Balears que vivien fora, una xifra que gairebé triplica la registrada el 2009, quan eren 3.409 (+291%). L’increment també és molt notable si es compara amb el 2015, any en què es comptabilitzaven 6.425 joves en aquesta situació. L’evolució sostinguda d’aquest indicador apunta a una possible sortida de joves formats cap a l’exterior, en un context que, paradoxalment, és de recuperació del pes demogràfic de la població jove a les Illes.

El Govern veu amb bons ulls la proposta del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys, segons ha afirmat aquest dimarts el conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera. El conseller ha subratllat que és fonamental establir mecanismes clars perquè la mesura es pugui aplicar efectivament a les Illes.

En aquesta línia recta amb forma de fletxa que és la vida, qualsevol invitació a aturar i mirar enrere esdevé una experiència trasbalsadora. Anam amb tanta pressa cap al futur que ens oblidam que és amb aquesta mateixa velocitat amb què ens allunyam del present i amb què deixam enrere el passat. I ja no sé si és a consciència: per tal de no tenir temps ni de pensar si hem errat, per no saber ben bé qui som ni què volem, per por d’haver pres una drecera equivocada en algun moment i no saber com desfer el camí. O si és que aquest és l’únic ritme per arribar-hi. El cas és que, almenys jo, de cada cop tenc una relació més disfuncional amb el temps.

La vida real pot assemblar-se molt a una pel·lícula. Fins i tot, a vegades, pareix que el temps va en càmera lenta. Un d’aquests moments cinematogràfics és quan dues persones arranquen a córrer des de dos punts diferents per trobar-se i abraçar-se. El pa de cada d’estiu quan arribaven les vacances en temps que no hi havia mòbils i els amics estiuencs podien estar mesos –tot el curs escolar– sense saber res l’un de l’altre. Així va ser la infància i adolescència de Maria de la Pau Janer (Palma, 1966), que cada agost arribava a Llubí enlluernant tothom. Ens ho conta la seva amiga llubinera Maria Llompart, mentre recorda com corrien per abraçar-se. “Sereu amiguetes”, els va dir la seva tieta, que vivia davant ca la padrina de Maria de la Pau. No es va equivocar.

La polarització entre els joves espanyols va en augment. Malgrat que la generació entre els 15 i els 29 anys comparteix bona part de les preocupacions, com ara l'habitatge o la salut mental, les seves posicions ideològiques són cada cop més oposades. L'allunyament s'accentua quan es comparen els pensaments entre homes i dones: la bretxa ideològica es dispara. En concret, els homes se situen repartits entre ideologies: un 25% se situen a la dreta i un 33% al centre, mentre que a l'esquerra s'hi adhereixen un 31%. Pel que fa a les dones, un 41% es defineixen d'esquerres, davant d'un 21% que es defineixen de dretes. A l'extrema dreta se situen un 7% dels homes i un 6% de les dones. "Ens toca entendre què està passant als joves d'aquest país", ha dit la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego.

“Pares, vull ser pagès”. Aquesta frase es repeteix almenys un centenar de vegades cada any a les llars de les Balears. Fer feina al camp, un ofici sacrificat i vocacional, continua il·lusionant una petita part dels joves. 122 d’entre 18 i 40 anys han rebut ajuda de l’Administració durant el darrer any per incorporar-se a treballar d’agricultors. 83 són de Mallorca; 20, de Menorca; 16, d’Eivissa, i 3, de Formentera. La Conselleria d’Agricultura els ha repartit en total més de 6 milions d’euros. Tots ells, a canvi, es comprometen a exercir l’activitat agrària en una explotació durant almenys cinc anys.

“N’hi ha que pensen que aquells al·lots que veuen sortir de l’entrenament de futbol amb un xandall i unes ulleres de sol, o els que algun cap de setmana van de concerts o de discoteques, no poden ser els mateixos que omplen les places dels pobles a les ballades. I ho som, ves si ho som!”. Són paraules del binissalemer Carles Pachón Capó, conegut com a Carles des Cocó. Pachón és un dels integrants de Bergants des Tall, un grup de joves d’entre 17 i 25 anys que fa quasi dos anys es varen afegir a la històrica agrupació Tall de Vermadors, fundada fa quasi un segle. Els Bergants són només una de les nombroses proves que confirmen allò que pocs podien sospitar fa només seixanta anys: que en ple segle XXI, el ball de bot estaria de moda entre gent de totes les edats. Tant que fins i tot l’Obra Cultural Balear ha optat per celebrar enguany la Diada per la Llengua –aquest dissabte, dia 10 de maig– amb una gran ballada a Santa Maria.

A.G. té 23 anys i va tastar l’alcohol quan en tenia 16, assegura que per pressió social. Després de beure’n “quatre o cinc vegades comptades” es va adonar que no li agradava i, a més, reconeix que aquesta substància “no encaixa” en la seva vida. De fet, assegura que no sap realment què és beure alcohol, perquè d’ençà que va arribar a 18 anys no ho ha tornat a fer. “Ni m’agrada ni ho necessit”, subratlla.

Només un 18% dels joves de les Balears d'entre 18 i 30 anys són capaços d'emancipar-se i un dels motius és que per poder fer-ho en solitari haurien de destinar el 122,6% del seu sou, la qual cosa suposa que la majoria dels que ho fan comparteixen habitatge o bé reben ajuda dels seus familiars. Així ho recull l’article Reptes de l'emancipació juvenil a les illes Balears, a l'Anuari de la Joventut 2024 de la UIB, que indica que un jove hauria de destinar set anys del sou net per poder pagar l'entrada d'un habitatge, ha explicat en una roda de premsa la vicepresidenta el Consell de la Joventut de les Balears, Margarita de Noia, coautora del treball.

Aquests dies en què els col·lectius en defensa de la memòria històrica commemoren l’assassinat del batle de Palma Emili Darder (1895-1937), juntament amb Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques a mans dels feixistes, ens arriben notícies sobre els baixos nivells de credibilitat de la democràcia entre el jovent. I el que és més preocupant: del seu hipotètic suport a una forma de govern autoritària. A una dictadura, vaja.

Les raons per les quals el 46,3% dels joves de les Balears no estudien són diverses, però n'hi ha una que destaca: cal treballar per cobrir necessitats econòmiques. En aquesta situació es troben el 20,2% dels illencs d'entre 15 i 19 anys, segons consta a la primera Enquesta de la Joventut de les Balears –dades del 2022. És la segona causa, per darrere d'“estudiar no m’agrada” –25,2% dels joves de 15 a 19 anys. Carlos G. té 18 anys i el Batxillerat aprovat, però no ha continuat estudiant perquè a casa no basten els doblers. “Anam justets, perquè mon pare no té feina. A ca meva clar que volien que estudiàs, i hi ha hagut tota la voluntat de pagar-me la universitat. Però si no deixàs d'estudiar i em posàs a currar, arruïnaria la meva família. Qui em mantindria?", es pregunta.

El jovent creix en una societat on “la globalització i la publicitat comercial apunten cap a una cultura de masses allunyada de tot el que entenem com a cultura popular”, exposa l’expert en etnopoètica, Miquel Sbert. Per fets com aquests, s’ha desenvolupat un pensament que qüestiona la supervivència i el manteniment de la cultura popular de les Illes en quedar en mans de les noves generacions. La gran diversitat d’influències culturals i l’accés instantani a informació internacional, entre altres coses amb les quals conviuen diàriament els joves, han fet créixer la desconfiança cap a l’interès per les tradicions que els vinculen amb els seus avantpassats. Els joves agafaran el relleu generacional en la cultura popular o la deixaran perdre? O simplement l’adaptaran a la societat actual i en canviarà la identitat?

“La cultura és cara”, “no entendré aquesta exposició”, “l’òpera no és per a gent de la meva edat” i “als museus no hi tenim res a fer” són algunes de les frases que molts de joves reprodueixen quan els demanam per les activitats culturals que fan, i les que no fan. La distància entre la joventut i certes manifestacions artístiques és un problema que sembla que hagi existit sempre, però que en els darrers anys s’ha agreujat.

L’àrea de Joventut de l’Ajuntament de Marratxí, dirigida per la regidora de Vox Carlota Ariza, afronta crítiques per censurar activitats de contingut social i cultural, a més de privatitzar esdeveniments clau. Segons fonts properes a l’Ajuntament, que prefereixen mantenir l’anonimat per evitar possibles conseqüències laborals, la regidora revisa de manera exhaustiva les programacions per evitar qualsevol iniciativa que pugui resultar “políticament compromesa” i aquestes decisions “minven l’autonomia del servei i s’allunyen de les demandes reals dels joves”. Un exemple que destaquen és la cancel·lació, el passat mes de setembre, del curs anual de castellers, que tenia com a objectiu crear una colla al municipi. Aquesta activitat ja tenia personal contractat i la planificació avançada, però, segons denuncien les fonts, “va ser descartada després d’una revisió detallada per part de la regidora”.

Sé que els funerals són tristos per definició. Però quan la persona desapareguda ha viscut més de noranta anys, ha tingut una vida plena i ha mort acompanyada dels fills i els nets, que la recorden amb un somriure, un acte de comiat pot ser tendre i reconfortant.

Entre el novembre del 2023 i el d'enguany s'ha desenvolupat el projecte 'Y4GreenERF' de comunicació i consciència mediambiental en el marc de les polítiques de cohesió social, regional i el pacte verd europeu, del qual aquest dijous se'n va presentar les conclusions durant la celebració dels 20 anys de l'Euroregió Pirineus Mediterrània al Palau de Pedralbes, a Barcelona. Així, amb el suport de la política regional de la Unió Europea, s'ha pogut dur a terme aquest projecte, que vol servir d'experiència i que es podrà replicar, amb l'objectiu que les noves generacions s'empoderin i liderin un canvi social de respecte i cura del medi ambient. En total 716 joves han participat en els diferents tallers que s'han duit a terme al llarg de l'any.

Els joves volen menjar-se el món. O, almenys, acostumava a ser així i hauria de ser així. El seu ímpetu, la seva passió desfermada, la seva actitud sovint temerària són un element imprescindible per sacsejar estructures endormiscades o desesperades. Però ¿la joventut pot amb tot? Aquesta és la pregunta que plana sobre l’imaginari culer després de sumar vuit baixes importants a la plantilla en aquest inici de temporada amb partits cada tres dies. Una pregunta, òbviament, vàlida per a qualsevol àmbit de la nostra vida.