Les Balears han rebut fins a l'octubre 15.281.771 turistes internacionals, amb un increment del 2,51%, que van deixar a la regió més de 20.469 milions d'euros, amb un augment del 5,1%, segons les dades publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística.

Vivim a 1984. El llenguatge orwellià s’imposa sense pudor ni aturador i els dirigents europeus ens prenen, com ja és costum, per idiotes. Pagueu i calleu o vindrà la guerra. No pregunteu d’on sortiran els diners. Pedro Sánchez assegura que l’augment en despesa militar no portarà retallades en sanitat, educació, serveis socials o infraestructures. Màgia! Naixeran bitllets dels arbres i sense haver-los de cultivar. Mentrestant continuarà la guerra dels qui no poden arribar mai a la feina per culpa dels trens de Rodalies, la dels que s’han de cuidar sols dels éssers estimats, que es moren esperant les ajudes a la dependència, la dels que no poden viure a la seva ciutat si no és compartint pis amb desconeguts, la dels que no poden tenir fills encara que en vulguin, la dels que han estudiat tres carreres i cobren un sou miserable. Tota aquesta violència sembla secundària davant de l’amenaça de l’enemic exterior, que sempre serveix per cohesionar els propis i fomentar l’adhesió acrítica i submisa. Fet i fet, quan ens arribi la factura del rearmament el president del govern ja haurà volat a un altre destí i ningú podrà demanar-li comptes. És el que té la democràcia: els qui governen avui prenen decisions que tenen efectes a llarg termini, quan ells ja se’n poden rentar les mans. Ben mirat tota la nostra existència d’avui i el malestar quotidià té orígens concrets en despatxos concrets on es van prendre decisions concretes. No és el destí ni cap força sobrenatural, el que condiciona les nostres vides. Si avui les condicions laborals són pitjors que fa unes dècades no és perquè el món hagi girat de cop i volta i s’hagi estroncat el flux del progrés, és perquè M. Rajoy va aprovar una reforma laboral que va provocar una erosió considerable dels drets dels treballadors. Una reforma votada també per CiU que no ha estat derogada per l’actual executiu. Però no patim perquè si tenim dues hores i mitja menys de feina a la setmana tot s’haurà solucionat. 

La despesa turística registrada entre gener i novembre de 2024 a les Balears va arribar als 22.084,7 milions d'euros, xifra que suposa un increment interanual del 12,3%, segons l'informe del 'Moment Econòmic de les Illes Balears', publicat aquest diumenge per la Direcció General d'Economia i Estadística i recollit per EFE. La despesa total per persona va assolir els 1.198 euros, amb un augment del 7%, i la despesa per persona i dia puja un 7,7% després d'arribar als 188 euros.

El consum de les llars continuarà sent el motor principal de l’economia espanyola en l’horitzó del mitjà i llarg termini. De fet, ja ho ha estat en molts cicles econòmics –és un dels pilars fonamentals per a un creixement robust i sostenible–. Tot i la seva recuperació des que es va sortir de la pandèmia de la covid-19, el comportament del consum mitjà per llar és més "modest" del que es preveia, sobretot durant la primera meitat de l'any, tenint en compte l'evolució d'altres variables macroeconòmiques, com són els nivells d'ocupació o la renda de la qual disposen les famílies.

Les Balears han rebut 353.718 turistes internacionals entre gener i febrer, xifra que suposa un increment d'un 14,3% en comparació amb aquests dos mesos de l'any passat. Segons les dades publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) recollides per Efe, només el febrer han arribat 214.451 turistes internacionals a les Illes, un 18% més que en el mateix període de l'any passat. Es tracta de la millor dada d'arribades de turistes internacionals i la millor en referència a despesa en un mes de febrer a la Comunitat Autònoma dins la sèrie històrica. Del total, el 58,2% (124.896 persones) procedien d'Alemanya, i un 10,3% (22.157 persones) de Regne Unit.

Les Balears reberen un total de 2.344.314 turistes internacionals durant el mes d'agost, una xifra que suposa una pujada d'un 7,26% respecte del mateix mes de l'any anterior, amb una despesa de 3.246,86 milions, un 21,86% més, segons les darreres dades publicades a l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Les Balears reberen durant el mes de maig un total de 1,79 milions de turistes, un 10,24% més que durant el maig de l'any passat. Així, les Illes se situaren com la principal destinació d'Espanya, lleugerament per davant de Catalunya. A més, els visitants gastaren una xifra de prop de 2.000 milions d'euros (1.920 milions més que l'any passat). En total, l'any 2023 ja han visitat les Balears un total de 3,65 milions de persones.

Un 56% dels illencs afirma que té més dificultats per arribar a final de mes que l'any passat, segons un informe elaborat per Línea Directa. L'asseguradora atribueix la situació a la inflació, que aquest 2022 s'ha situat en màxims en comparació amb les dades dels 30 darrers anys. La principal conseqüència ha estat la pujada de preus de l'energia, que –alhora– ha provocat un encariment de la resta de béns i serveis, per la qual cosa ha encarit el cost de la vida.

Les Balears varen rebre durant el mes d'octubre a prop d'1,4 milions de turistes internacionals, un 33,8% més que en el mateix mes de 2021, segons les dades de Moviments Turístics a Fronteres (Frontur), publicades aquest divendres per l'INE. A més, segons les estadístiques de l'Enquesta de Despesa Turística (Egatur), aquestes xifres també han suposat 1.049 milions d'euros de despesa turística, un augment anual del 33,6% més.

Les Illes Balears són la segona comunitat que més gasta en béns essencials –habitatge, alimentació i transport. Així ho revela l'anàlisi El cost de la vida i estratègies familiars per abordar-lo, que ha presentat la Fundació Foessa (Foment d'Estudis Socials i de Sociologia Aplicada) , amb la col·laboració de Càritas, aquest dijous a Palma. En concret, aquestes despeses considerades "essencials" representen un 65,1% del total de les llars illenques, la xifra més elevada de l'Estat per darrere de Castella-la Manxa (amb un 65,3).

La pandèmia va copejar molt durament el sector cultural i sembla que encara no s’ha recuperat. Les visites als espais culturals de les Illes Balears estan encara molt lluny d’assolir les xifres del 2019. Així ho demostra l’Anuari d’Estadístiques Culturals 2022, que acaba de publicar el Ministeri de Cultura i que recull algunes de les dades més rellevants en aquest àmbit a escala estatal i també desglossades per comunitats autònomes.

La despesa anual incrementarà, de mitjana, 3.242 euros per família a les Balears, a causa de l'augment de preus. Per ara, dels 31.177 euros gastats el 2021, es preveu que les famílies pagaran fins a 34.420 euros el 2022, segons un estudi realitzat per la Consultora AIS Group.

La intensitat informativa associada a la invasió russa d’Ucraïna i a l’espionatge a desenes d’independentistes és tan gran que ha fet passar inadvertides les correccions de les previsions de creixement del PIB el 2022, anunciades la setmana passada. El 29 d’abril, la vicepresidenta Calviño rebaixava la previsió de creixement del PIB espanyol al 4,3% (el pressupost estatal s’elaborà amb una previsió del 7%). El mateix dia el conseller Giró rebaixava la previsió de creixement del PIB català al 4,8% (el pressupost català per al 2022 s’elaborà amb una previsió del 6,4%).

La invasió russa d'Ucraïna ha fet "despertar" Europa en molt sentits. Un d'ells, com ha dit el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, aquest dilluns, és la necessitat de tenir veu pròpia en l'àmbit de defensa i militar per garantir així la seguretat de la seva ciutadania, "envoltada de perills des de Gibraltar fins a Ucraïna", en paraules de l'exministre espanyol, que ha anunciat amb orgull l'aprovació de l'anomenada brúixola estratègica, un full de ruta sobre la defensa i la seguretat europees que no podia ser més oportú. "Ara ja és obvi que Europa està en perill", ha dit per reclamar que cal invertir "més i millor" en defensa.

El consum privat a les Illes ha augmentat un 8,5% en el tercer trimestre en comparació al mateix període del 2020. Una dada que està molt per sobre de la mitjana estatal, que també en comparació a l'any passat, ha pujat un 1,5%, segons ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

El 2020 va deixar a Espanya l'ensorrament econòmic més important des de la Guerra Civil i aquest forat en el PIB es va repetir també en la despesa en consum de les llars durant el primer any de pandèmia. Aquest indicador va registrar una caiguda de l'11,2% al tancament de l'any passat, la segona més elevada de la UE, segons les dades recollides i comparades aquest dilluns per l'Eurostat. La mitjana es va situar en un retrocés del 7% a la UE i del 7,5% a l'eurozona, en comparació amb els increments del 2% que s'havien registrat en anys anteriors.

La pandèmia de coronavirus va costar 514,2 milions d'euros a les arques Govern, segons les dades de la Conselleria d'Hisenda i Relacions Exteriors. D'una banda, el covid-19 va provocar unes despeses de 278,7 milions d'euros i, de l'altra, va reduir la recaptació d'impostos per part de l'Executiu en 235,4 milions d'euros a causa de la minva de l'activitat econòmica. El gruix de la despesa ha estat en l'àmbit sanitari, amb 151,6 milions d'euros, i en mesures de suport als sectors socials i econòmics més afectats per les conseqüències de la pandèmia, amb 96,9 milions d'euros. A més, 30,2 milions corresponen al reforç de serveis públics no sanitaris, sobretot en l'àmbit educatiu.

El 70% de les famílies espanyoles gastaran menys que altres anys en aquesta campanya de Nadal, segons el baròmetre de consum d'Aecoc, la patronal espanyola de grans empreses de consum. El sector preveu un final d'any marcat pels descomptes i una major planificació de les compres.

Mai a la història endeutar-se havia resultat tan barat per a l’estat espanyol. I, malgrat això i que es troba enmig de la pitjor recessió des de la Guerra Civil, el govern espanyol és el que menys gasta de les grans economies de la zona euro.