Un equip d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears i de la Fundació Palma Aquàrium han avaluat per primera vegada l’impacte que tenen els residus plàstics marins sobre els cetacis a les Illes. El 10% dels exemplars examinats presenten restes de plàstics en el seu aparell digestiu i un 7,3% queden enganxats entre xarxes i aparells de pesca a la deriva.

Tursiops ha confirmat aquest dimarts que l'increment del renou submarí fa que la presència de dofins a Eivissa i Formentera, en zones com es Freus, disminueixi fins a tres vegades durant juliol i agost, quan la contaminació acústica registra valors 31 vegades més alts.

La Conselleria de Medi Ambient i Territori ha demanat a l'Estat que limiti la velocitat nàutica permesa al Corredor de Cetacis de la Mediterrània, com a mesura de mitigació contra el canvi climàtic. Aquesta petició dona suport a la iniciativa impulsada per Ocean Care i altres organitzacions ecologistes amb l'objectiu de reduir les col·lisions mortals amb els cetacis, el renou submarí i el diòxid de carboni.

D’ells se’n sap que són capaços de fer apnea durant uns 45 minuts, que els encanten els calamars, que són molt socials i que podrien viure sense ulls, però mai sense oïda. “Són animals acústics i entendre això és ciència-ficció”, assegura el director científic de Tursiops, Txema Brotons. Tirant a la baixa, els experts calculen que hi ha uns 400 catxalots solcant les aigües de les Balears, xifra que ascendeix fins als 2.000 exemplars a la resta de la Mediterrània. El seu “apassionant” univers sonor els permet ‘fotografiar’, com si es tractàs d’una radiografia, tot el que hi ha al seu voltant. I encara que s’està “a anys llum” de comprendre la informació que contenen els seus clics –així és com es diuen els sons que produeixen–, es coneix que els que neden entre Gibraltar i el Líban tenen un dialecte comú, identificat com ‘3+1’.

La proposta d'OceanCare per reduir a la meitat la velocitat màxima dels vaixells que naveguen pel corredor de migració de cetacis (ubicat entre les Balears i la Península) ha guanyat dos suports importants. El conseller de Medi Ambient i Territori del Govern balear, Miquel Mir, i la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de l'Executiu català, Teresa Jordà, comparteixen el plantejament que l'entitat conservacionista internacional va fer fa tot just una setmana a Palma. Pel corredor de cetacis majoritàriament hi passen vaixells portacontenidors i ferris de passatgers que sobrepassen els 20 nusos, i l'organització considera que en aquesta zona no s'haurien de superar els 10 per evitar col·lisions amb balenes i dofins, però també per reduir la contaminació en un context de crisi climàtica.

L'entitat conservacionista internacional OceanCare ha reclamat aquest dimarts reduir a la meitat la velocitat màxima dels vaixells que naveguen pel corredor de migració de cetacis (ubicat entre les Balears i la Península) pel qual, majoritàriament, hi passen vaixells portacontenidors i ferris de passatgers. Aquestes embarcacions sobrepassen els 20 nusos, i l'organització considera que en aquesta zona no s'haurien de superar els 10 per evitar col·lisions amb balenes i dofins, però també per reduir la contaminació en un context de crisi climàtica, segons ha defensat el responsable de polítiques marines d'OceanCare, Carlos Bravo. La proposta que fan també minvaria el renou que causen els motors dels vaixells, que perjudica la comunicació dels animals.

Diversos banyistes de la platja del Carnatge de Palma han trobat aquest diumenge al matí el cos d'una cria de catxalot morta a pocs metres de la costa. La Fundació Palma Aquarium, que s'encarrega d'atendre aquests casos, ha rebut l'avís i els tècnics s'han traslladat fins al lloc on ha aparegut l'animal per prendre-li mostres. Una de les treballadores, Deborah Morrison, explica en declaracions a l'ARA Balears que l'animal “feia setmanes que era mort” per “l’avançat estat de descomposició en què es trobava”. Per això mateix “és molt difícil saber-ne la causa”. 

L'expedició que varen emprendre Tursiops i WWF amb el veler Irifi el passat 20 de juny i que va durar fins dia 30 ha confirmat la importància que té el nord de Menorca per als catxalots, que troben en aquestes aigües un hàbitat idoni per alimentar-se i criar. Segons han informat en un comunicat, en aquests deu dies han albirat un total de 44 exemplars a la zona, 12 dels quals són cries.

Marga Cerdà, que es defineix a ella mateixa com un animal de mar, va estudiar ciències de la mar i després d'acabar la carrera va entrar a fer feina a la Direcció General de Pesca fins a l'any 2013. Actualment és biòloga de Tursiops, una associació que es va fundar el 1998 a Palma per contribuir i ajudar a la protecció i conservació dels cetacis, especialment els que habiten a la Mediterrània occidental.

L'associació Tursiops ha confirmat que la presència de dofins disminueix a l'estiu a causa del renou del trànsit marítim a la zona dels Freus, dins l'àmbit del Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera. Com ja va informar l'ARA Balears, els dofins fugen del turisme i aquesta activitat ha multiplicat per deu el trànsit marítim entre les dues illes.

El veler 'Irifi' salparà el 2 d'agost per investigar el comportament dels cetacis a les Balears. Aquesta embarcació recorrerà el nord de Menorca, un dels punts de la Mediterrània més desconeguts pels científics pel que fa a l'estat de les poblacions de cetacis que habiten les seves aigües. Aquesta expedició científica, liderada per WWF i Tursiops, recollirà informació clau per assegurar-ne la conservació.

Un grup d'investigadors avaluarà la competència pel menjar entre mascles i femelles de catxalot a les Illes Balears. Per fer-ho, analitzaran mostres de la pell i el greix dels cetacis per detectar si l'estructura social de l'espècie es deu a aquest factor. Es tracta d'una informació que pot ajudar a la conservació de l'espècie. L'estudi, que ha començat aquesta setmana en aigües de les Balears, s'emmarca en les campanyes del 'Balearic Sperm Whale Project', que desenvolupen l'associació Tursiops –entitat balear dedicada a la investigació de cetacis– i la Universitat de Saint Andrews.

Aquest dimecres, 2 de novembre, una representació de l'entitat Aliança Mar Blava es reunirà a València amb la consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana, Elena Cebrián, per "intercanviar punts de vista" sobre el problema de les petrolieres a la Mediterrània.

L'Ajuntament de Barcelona s'adhereix a l'entitat Aliança Mar Blava per sumar-se al moviment que pretén aconseguir la declaració de la Mediterrània com a Zona lliure de prospeccions i d'explotació d'hidrocarburs, a través d'una llei aprovada a les corts generals.